Enganxats a l'alcohol i a la cocaïna: com afecta una addicció i com es pot superar

Si ets dona i beus més de 2 cerveses o copes de vi al dia, i si ets home i en prens més de 4, estàs fent un consum de begudes alcohòliques de risc, segons l'Organització Mundial de la Salut. És un consum freqüent i normalitzat per moltes persones, però comporta un perill evident per a la salut física i mental.

Començar a consumir drogues com l'alcohol o la cocaïna pot ser relativament senzill, però abusar-ne acaba generant una addicció de la qual és molt difícil sortir. I és que emprendre el camí cap a la recuperació de la malaltia requereix voluntat i esforç personal, un entorn que acompanyi i posar-se en mans de professionals.

Prop de 16.000 persones van començar l'any 2023 un tractament per addiccions a Catalunya, una xifra rècord. Gairebé la meitat van ser per alcohol, i una de cada quatre, per cocaïna. 

El perfil més comú d'una persona addicta no es pot resumir amb un parell d'adjectius. Persones de tots els gèneres, edat, classe social i capacitat econòmica acudeixen cada dia a urgències, a les consultes d'atenció primària, i als centres d'atenció i seguiment a les drogodependències (CAS).
 

La normalització d'un perill: "Vaig acabar fent un consum molt tòxic"

Vivim en una societat que ha normalitzat la cultura de l'alcohol. El vi, la cervesa o els destil·lats són presents a taula, en celebracions i en entorns de festa. Són legals, però molts cop se n'abusa.

Això pot fer que una persona comenci a beure massa i acabi depenent de l'alcohol sense ser-ne plenament conscient. Això és el que li va passar a la Mireia Bonavida, de 34 anys, que va començar a beure de jove com un "costum social". 

En una conversa amb el 324.cat, la Mireia explica que el consum d'alcohol era molt elevat al seu entorn familiar, social i també laboral, sempre vinculat al món de l'hostaleria. Intentava deixar-ho, però no se'n sortia. 

"Sento orgull quan dic que ja no bec." La Mireia reivindica que és exaddicta. Durant anys, va tenir dependència de l'alcohol i, més tard, de la cocaïna. Fa un any i mig va demanar ajuda i avui celebra sentir-se recuperada. "M'emociono amb el canvi" https://t.co/gLQvAxT0Uv pic.twitter.com/4MXdchNnI7

— 324.cat (@324cat) August 3, 2024

Admet que consumia per evadir-se "de tota la problemàtica que un es pot trobar en el dia a dia" però, a la llarga, això es va convertir en un consum "molt tòxic perquè el feia cada dia, sense control, i perdia l'oremus".

En veure que no aconseguia reconduir la situació, va comprendre que havia de fer el pas de demanar ajuda. Va començar a tractar-se per l'alcohol, però aleshores es va enganxar a la cocaïna.

Els professionals li van prescriure diversos tractaments i teràpies intensives, i explica que ha aconseguit deixar enrere l'addicció a l'alcohol i a la cocaïna després d'un any i mig de rehabilitació.

Continua amb algunes teràpies, ha incorporat l'esport en les seves rutines i ha adquirit noves eines de gestió emocional que li permeten enfocar els problemes que afloren en la seva vida. També s'ha format com a guia per ajudar altres malalts i les seves famílies. 

Les dificultats de trencar amb el tabú i amb l'estigma

La Mireia assenyala les dificultats que implica el camí cap a la recuperació i recomana a tothom que es trobi en la mateixa situació que ha viscut ella que no perdi l'esperança ni vulgui anar massa ràpid: "Hi ha possibilitats de sortir-ne, tot i que cadascú necessita el seu temps. El camí cap a la llibertat és molt agre i molt difícil, però s'aconsegueix".

"Cal fer una lluita constant i diària. La llibertat té un sabor espectacular."

En el seu cas, l'entorn de confiança format per familiars i amics ha estat clau, però fora d'aquest cercle reconeix que tot és més complicat.

"A la gent li costa molt parlar del tema i costa quan nova gent que conec em pregunta per què no bec. Prejutgem molt i et miren diferent, i això et fa sentir bastant incòmoda", admet.

"Quan dic que no vull una cervesa o una copa de vi em sento orgullosa de mi mateixa. I dic: no, no bec, i demano una aigua. I em sento una persona important pel que he aconseguit tot aquest temps."

Persones que es consideren exaddictes com la Mireia reivindiquen que cal acabar amb l'estigma i trencar amb el tabú dins la societat. Una de les vies per fer-ho és compartint obertament la seva experiència. "Els qui ho hem viscut tenim el poder de normalitzar la situació perquè li pot passar a qualsevol", assenyala.

El cost econòmic de l'addicció

Una addicció té un cost econòmic important per a la persona --sovint també per a la seva família--, però també pot agreujar problemes físics, psíquics i socials, i perjudicar les relacions familiars i laborals.

Per exemple, pot comportar perdre la feina i la font d'ingressos personals, com apunta al 324.cat la metgessa de família del CAP Canaletes de Cerdanyola Carlota Albuin.

"La persona pot entrar de pressa en un nivell de precarietat econòmica, en una cascada d'empitjorament global i de degradació per a ella, però també per a la família, que pot caure al darrere."

Com funciona la detecció precoç?

Sovint, qui consumeix drogues no és conscient dels seus perills i li costa reconèixer que té un problema d'addicció. La prova és que només entre un 30% i un 40% de persones amb demanda de tractament van per iniciativa pròpia a un servei especialitzat com el CAS.

La consulta del metge és un espai idoni per compartir el problema, però fer el pas no és fàcil. Per això, un dels objectius de l'atenció primària és intentar fer-ne una detecció precoç, sobretot en els casos considerats de risc i on a l'addicció s'hi sumen altres trastorns i patologies.

El diagnòstic, que concreta els nivells de consum i fa una anàlisi de l'entorn i dels símptomes, permet graduar la gravetat de cada cas. És el que marca si cal derivar la persona a l'hospital, al CAS o a centres de salut mental d'adults (CSMA), per exemple quan l'addicció conviu amb la depressió, que s'anomena una patologia dual.

A partir d'aquí es proporciona una atenció des de la xarxa pública i gratuïta de recursos assistencials, on actualment el temps mitjà d'espera és de 35 dies. Al CAS hi participen professionals de la psiquiatria, de la psicologia, de la infermeria i del treball social, que fan un treball multidisciplinari.

Quan no n'hi ha prou amb el tractament ambulatori s'opta per ingressos hospitalaris transitoris, en comunitats terapèutiques o en unitats específiques per a la deshabituació. Es poden prescriure fàrmacs als malalts per evitar les ganes de consumir i reduir el consum.
 

Quins perfils poden ser més vulnerables a tenir una addicció?

La doctora Albuin afirma que "tothom pot trobar-se en una situació de vulnerabilitat i caure en el consum", sobretot quan no es veu capaç d'afrontar canvis vitals, sobrecàrregues o elements estressors.

La psicòloga Gemma Maudes hi afegeix que una dependència "no depèn només d'aspectes biològics o genètics" i que també cal tenir en compte "la part social, comunitària i de relacions, a més dels aspectes personals i psicològics".

Els professionals veuen perfils de tota mena, però n'hi ha alguns que mostren una especial vulnerabilitat davant les addiccions:

► Persones cuidadores. Per exemple, de nens malalts o de persones d'edat avançada, perquè estan sotmesos a una sobrecàrrega important. 

► Persones que passen per una situació de dol. El risc de consum és alt sobretot durant l'any següent a la mort d'algun ésser estimat. I també en altres situacions de dol, com ara la pèrdua de la feina o de l'estatus social.

► Víctimes d'agressions sexuals, abusos o maltractaments.

► Persones migrades. El fet d'arribar a un país aliè, on hi ha una cultura diferent i, en alguns casos, no tenir casa ni recursos, fa que siguin molt més vulnerables.

► Maternitat. No sempre hi ha d'haver un risc, però hi ha etapes de vulnerabilitat, sobretot quan els fills són menuts o adolescents. 

► Torns de nit. Es fa més consum de risc amb l'objectiu de suportar l'horari laboral nocturn. També pot afavorir-lo l'entorn, per exemple en els treballadors de l'oci nocturn.

► Adolescents. Destaquen pel consum abusiu d'alcohol de cap de setmana o en entorns de festa, i també s'ha notat un augment important del consum de cocaïna entre aquest col·lectiu. 

► Gent gran. La solitud és un factor de risc entre les persones d'edat avançada, sobretot pel que fa al consum d'alcohol.

Com actuen la cocaïna i l'alcohol en el nostre cos

Les drogues són nocives per a la salut. La cocaïna és una substància estimulant que al principi provoca eufòria, hiperactivitat, augment de la seguretat en un mateix, disminució de la fatiga i insomni.

Aquesta droga il·legal també té una gran capacitat de generar dependència, i un consum abusiu continuat pot derivar en trastorns cardiovasculars com ara infarts de miocardi o hemorràgies cardiovasculars, alteracions respiratòries, dolor abdominal o nàusees.

A més, en algunes persones el consum elevat i continuat de cocaïna pot provocar una ideació paranoide --per exemple, tenen la sensació que els altres volen fer-los mal o perjudicar-los--, però també agressivitat, al·lucinacions, ansietat o depressió.

Per la seva banda, l'alcohol està associat a més de 200 malalties i es considera una substància carcinògena, segons les proves recollides per l'Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC). Hi ha una relació de causalitat entre el consum d'alcohol i els tumors de la cavitat oral, faringe, laringe, esòfag, fetge, còlon i recte, i pit --aquest últim, en dones.

El consum abusiu de begudes alcohòliques pot provocar trastorns digestius, neurològics i cardiovasculars, entre d'altres. La cirrosi hepàtica i la pancreatitis són altres malalties que pot causar la ingesta d'alcohol. 

A la llarga, beure massa pot tenir conseqüències greus per al cos: pèrdua de la gana, deficiència vitamínica, mala digestió, problemes de pell, impotència sexual, obesitat, problemes del sistema nerviós central, pèrdua de memòria i desordres psicològics.

Fins i tot un consum moderat pot comportar risc de desenvolupar aquestes malalties. Per això, i per reduir el risc, les autoritats sanitàries recomanen no prendre més d'una unitat de beguda estàndard (UBE) d'alcohol al dia, l'equivalent a 10 grams d'alcohol pur.
 

Què vol dir beure massa?

Aquestes unitats estàndards són les que es fan servir per calcular si una persona beu massa. Una copa de vi o de cava, una cervesa, un cigaló o un xarrup corresponen a 1 UBE, mentre que una copa de conyac o licor, un whisky o un cubata serien 2 UBE cadascun.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha un consum de risc en els homes si se superen les 4 UBE diàries, les 28 UBE setmanals o les 6 UBE en un consum ocasional en un interval d'entre 4 i 6 hores --per exemple, en una nit de festa--. Pel que fa a les dones, aquest risc se situa en un màxim de 2 UBE al dia, 17 UBE a la setmana i 5 UBE en les ingestes ocasionals.

També es considera de risc qualsevol consum en persones que han de conduir o portar a terme activitats perilloses, en infants i menors de 16 anys, en dones embarassades o en període de lactància, en persones que tenen alguna malaltia o en persones que segueixen tractaments farmacològics en els quals està contraindicat el consum d'alcohol.

S'estima que de les 63.918 morts que hi va haver l'any 2019 a Catalunya, 2.706 van ser atribuïbles a l'alcohol. Una substància que, juntament amb els estupefaents, estan al darrere d'entre el 30% i el 40% de les morts en accidents de trànsit.
 

Les drogues maten més de 3 milions de persones cada any al món

Segons un estudi de l'OMS, cada any es registren 2,6 milions de morts atribuïbles al consum d'alcohol al món --el 4,7% del total-- i unes 600.000 degudes al consum de substàncies psicoactives

A Catalunya, s'estima que de les 63.918 morts que hi va haver l'any 2019, 2.706 van ser atribuïbles a l'alcohol. Això suposa el 4,23% de les morts totals. Al voltant d'un 70% de les persones mortes són homes.

L'alcohol i/o els estupefaents també estan al darrere d'entre el 30% i el 40% de les morts en accidents de trànsit cada any a Catalunya. Segons el Servei Català de Trànsit, el 2022 4 de cada 10 víctimes mortals en accidents de trànsit havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs.
 

Més homes que dones addictes

El 2023, un total de 6.555 persones van iniciar a Catalunya un tractament per addicció a l'alcohol (44,3%) i 3.492 a la cocaïna (24%). La resta van ser per cànnabis, heroïna, tabaquisme o addiccions comportamentals com el joc.

Tres cada quatre inicis de tractament el fan homes, i la resta, dones. La proporció més gran masculina s'accentua en la cocaïna i l'heroïna, amb 4 homes per cada dona, però en l'alcohol i el cànnabis la diferència s'escurça: hi ha 2 homes per cada dona.

La majoria de les persones entre 26 i 40 anys demanen tractament per alcohol i cocaïna, i les que en tenen més de 40 hi acudeixen per l'alcohol, segons l'informe anual de l'Observatori Català de Drogues i Addiccions.

A les urgències hospitalàries, una mica més de la meitat de les atencions per drogues es fan per la ingesta de begudes alcohòliques. L'any passat se'n van registrar 12.244 episodis, 710 dels quals en menors d'edat. 

En els joves l'alcohol s'associa a una prevalença més gran de conductes violentes, de relacions sexuals sense preservatiu o amb penediment l'endemà, o al fet de no recordar la nit anterior.

La cocaïna és la droga il·legal que genera més episodis d'urgències relacionats amb les drogues a Catalunya. El 2023 se'n van atendre 3.341, un 50% més que el 2019, abans de la pandèmia.

La recaiguda "no és un fracàs"

L'objectiu inicial de la recuperació no és abandonar el consum de cop. Es comença pel que s'anomena una reducció de danys, és a dir, anar-lo disminuint i exposar-se el mínim possible a aquelles situacions i indrets que l'afavoreixen.

En tot procés de recuperació és possible que hi hagi recaigudes. "Això no és un fracàs. De vegades és un pas enrere per seguir endavant i tenir més força", assenyala al 324.cat la psicòloga de la Fundació Salut i Comunitat Gemma Maudes.

Quan es parla de superar una addicció, no hi ha solucions fàcils ni miraculoses, i per això és important evitar el consum. En aquest sentit, la doctora Carlota Albuin apunta que tenir un propòsit vital pot ser un factor protector. 

"És important tenir alguna cosa que et mogui a viure. Pot ser tenir un fill, ajudar els altres, una feina per desenvolupar laboral, social o comunitària. O que siguis un referent per a la teva família i tiris endavant."

On demanar ajuda?

Les persones decidides a fer el pas de demanar l'ajuda de professionals tenen diverses vies per fer-ho. Poden acudir a Urgències, al metge d'atenció primària o trucar al 061, o demanar-ho a algú de confiança.

També existeixen serveis com la Línia Verda d'informació i orientació sobre el consum de drogues, fàrmacs, pantalles o joc patològic. Aquest servei ofereix atenció confidencial i gratuïta, els 365 dies de l'any, les 24 hores, al telèfon 900 900 540.

S'adreça a tothom: als consumidors, a persones preocupades per algú del seu voltant i també als professionals que es dediquen a l'abordatge de les drogodependències.