L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat que 115 instal·lacions sanitàries, membres del personal mèdic i ambulàncies han sofert atacs des que va començar la guerra entre Israel i Hamas.

Després de l'atac a l'hospital Al-Ahli de Gaza, aquest dimarts al vespre, el més greu dels que hi ha hagut fins ara, el representant de l'organització per a Palestina, Richard Peeperkorn, ha recordat que s'han registrat més de 3.000 morts i 11.000 ferits a Gaza i ha alertat que augmentaran encara més.

El representant de l'OMS ha implorat que es permeti l'entrada d'aliments, aigua, medicaments i combustible a Gaza.

Mentre el president Joe Biden viatja cap a Israel, on està previst que aterri aquest matí, el portaveu de la Casa Blanca, John Kirby, ha assegurat que "els israelians han negat categòricament i molt contundentment que tinguin res a veure" amb l'atac a un hospital de Gaza, que ha mort mig miler de persones.

Hamàs en culpa Israel, que al seu torn en fa responsable la Gihad Islàmica Palestina. Tots dos ho neguen.

L'atac ha canviat els plans de Biden. La reunió amb líders àrabs prevista a Jordània ha estat cancel·lada. Segons Kirby, per "decisió mútua".

El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, demana un alto el foc humanitari immediat, després de l'atac a l'hospital Al-Ahli de Gaza, on han mort almenys 500 persones.

"Estic horroritzat pels centenars de persones que han mort en l'atac a l'hospital al-Ahli a Gaza, el qual condemno, i demano un alto el foc humanitari immediatament per alleujar el patiment humà que estem presenciant. Moltes vides i el destí de la regió pengen d'un fil", ha afirmat en una intervenció en un fòrum internacional a Pequín.

Guterres, que no s'ha pronunciat sobre l'autoria de l'atac, ha assenyalat abans en un tuit que els hospitals i el personal mèdic "estan protegits pel dret internacional humanitari".

Israel insisteix que l'atac a l'hospital de Gaza l'ha dut a terme la Jihad Islàmica Palestina. El compte de les Forces de Defensa d'Israel ha publicat aquest dimarts a la nit un vídeo que no està verificat del que assegura que és el míssil que ha impactat contra l'hospital.

Segons la defensa israeliana, un projectil que es dirigia cap a Israel ha fallat i ha explotat en el mateix moment en què s'ha produït l'explosió a l'hospital.

La matança a l'hospital d'Al-Ahli, a Gaza, per la qual s'acusen mútuament Israel i els palestins, ha fet sortir al carrer en senyal de protesta milers de persones.

Diverses ciutats de Cisjordània, el territori palestí que controla el partit oficialista Fatah, a diferència de Gaza, on governa Hamas, han acollit manifestacions de rebuig.

Nablús, Ramal·lah, Tubas, Hebron o Tulkarem són algunes de les localitats on hi ha hagut concentracions.

També en ciutats d'altres països, com Istanbul, Teheran o Beirut.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha insistit a acusar els mateixos palestins de l'atac contra un hospital de Gaza, que ha provocat una massacre, amb centenars de morts. En una piulada a la xarxa X, abans Twitter, publicada en hebreu, anglès i àrab, Netanyahu ha afirmat: 

"El món sencer ho hauria de saber: van ser els brutals terroristes de Gaza els que van colpejar l'hospital de Gaza, no les FDI [Forces de Defensa d'Israel]. Qui mata brutalment els nostres fills també mata els seus propis fills."

A l'hospital de Gaza on han mort centenars de persones per un atac aeri s'estan fent operacions a terra i als passadissos, moltes sense anestèsia, segons ha informat el Ministeri de Sanitat de Gaza.

El ministeri també ha indicat que el bombardeig ha causat un "increment significatiu" dels morts i ferits, sense concretar-ne la xifra. Sí que diu que "centenars" de víctimes s'han acostat al centre, moltes de les quals són dones i nens.

I moltes víctimes, afegeix, han arribat a l'hospital "sense alguna extremitat, sense cap o esventrats".

L'hospital està desbordat i molts pacients moriran per falta de subministraments mèdics, aigua o electricitat, conclou.

L'exèrcit israelià insisteix a atribuir als grups armats de Gaza l'explosió a l'hospital Al-Ahli d'aquest dimarts que Hamas diu que va provocar la mort de centenars de persones.

Daniel Hagari, portaveu de l'exèrcit, ha afegit una nova argumentació i afirma que això no és cert, que només va haver-hi una petita explosió a l'aparcament, que l'edifici no està afectat i que no hi ha mort tanta gent:

"L'explosió a l'hospital es deu a un coet de la Jihad Islàmica Palestina que va fallar, estan inflant les xifres de víctimes."

Hagari ha afegit que des del 7 d'octubre 450 coets llançats des de Gaza han caigut a dins de la mateixa Franja.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ja ha arribat a Israel. L'Air Force One acaba d'aterrar. 

Biden es reunirà amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que l'ha rebut a la mateixa pista d'aterratge.

El viatge no inclourà finalment la reunió amb els líders àrabs prevista a Jordània, que s'ha cancel·lat després de l'atac a l'hospital de Gaza, que ha deixat centenars de morts.

Israel ha delimitat aquest dimecres la que ha anomenat "zona humanitària" del sud de Gaza, on fa anar per força els habitants del nord de la Franja que han de fugir de casa seva per l'amenaça d'un atac israelià imminent "per terra, mar i aire". Es tracta de la zona d'Al- Mawasi, una àrea costanera, a tocar del Mediterrani, de 6 km de llarg per 1,5 d'ample, amb una superfície total de 7 km², que és a 28 km al sud de la ciutat de Gaza.

Una àrea on ara hi ha pocs habitatges i molts hivernacles, descampats i zones agrícoles i on s'haurien d'acomodar 1,1 milions de persones. Si hi arribessin totes tindrien, com a molt, 6 metres quadrats d'espai cadascuna on encabir-se.

Allà, assegura l'exèrcit israelià, "se'ls proporcionarà ajuda humanitària internacional segons sigui necessari".

Això, si aconsegueixen arribar-hi, perquè l'evacuació està sent molt difícil, per no dir, gairebé impossible. D'una banda, pels bombardejos constants de l'exèrcit israelià, que no ha aturat en cap moment la seva ofensiva. De l'altra, pel mal estat de les carreteres i la falta de combustible i també de menjar, aigua i llum a tot el camí que han de fer. Però també perquè Hamas està intentant impedir que els civils marxin del nord.

L'ordre de les autoritats israelianes coincideix amb la visita del president dels Estats Units, Joe Biden, a Israel i arriba l'endemà del bombardeig a un hospital de Gaza on haurien mort almenys 500 persones.

El número de morts a la franja de Gaza, assetjada des de fa dies i sense electricitat ni aigua corrent, ja supera els 3.000, dels quals 853 són nens. Així ho alerta l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU, que no ha pogut comptabilitzar encara les víctimes per l'atac a l'hospital Al Ahli Arab.

En la seva actualització diària sobre el conflicte, l'oficina indica que durant la jornada d'ahir, abans de l'atac a l'hospital, els bombardejos israelians ja havien causat la mort de 192 persones.

També, que almenys 61 palestins, setze dels quals nens, han mort en zones de Cisjordània -incloent-hi Jerusalem Est- des de l'inici de l'actual onada d'hostilitats, el passat 7 d'octubre.

Les Nacions Unides manté també en més d'un milió el número de desplaçats interns a Gaza, dels quals uns 352.000 romanen en escoles del centre i sud de la franja gestionades per l'Agència de l'ONU per als Refugiats de Palestina (UNRWA).

El president dels Estats Units, Joe Biden, ja és Israel, on ha estat rebut pel president del país, Benjamin Netanyahu. El mandatari nord-americà ha dit que se sent "trist i indignat" per la massacre a l'hospital de Gaza on han mort centenars de civils palestins i ha assegurat que, pel que ha vist, l'explosió va ser provocada per "l'altre bàndol".

Biden ha volgut mostrar el seu suport al poble d'Israel:

"El seu coratge, el seu compromís, la seva valentia són impressionants. Estic orgullós de ser aquí".

Per la seva banda, Netanyahu ha agraït a Biden el seu "profund compromís amb Israel, amb el futur del poble jueu i amb l'estat jueu".

El primer ministre israelià ha manifestat que "així com el món civilitzat es va unir per derrotar els nazis o Estat Islàmic, ara hauria d'unir-se per derrotar Hamas".

Està previst que d'aquí una estona el president nord-americà participi en una reunió d'emergència del govern israelià.

Espanya ha reforçat les mesures de seguretat en deu ambaixades i legacions diplomàtiques, entre elles les d'Israel, Palestina, Líban i França.

Hores després que la mesa d'avaluació de l'amenaça terrorista del Ministeri de l'Interior espanyol adoptés "mesures complementàries" en el marc del nivell 4 sobre 5 d'alerta antiterrorista, la Secretaria d'Estat de Seguretat ha remès un ofici on ordena a les forces de seguretat extremar la seguretat entorn de les delegacions d'Israel, Palestina, Turquia, Jordània, el Líban, França, Dinamarca, Suècia, els EUA i el Regne Unit.

El president d'Egipte, Abdel Fattah al-Sisi, ha afirmat que els atacs que Israel està portant a terme contra la Franja de Gaza no són només "un acte militar contra Hamas", sinó també per empènyer els civils palestins a migrar a Egipte, i ha advertit que en aquest cas, la península egípcia del Sinaí es podria convertir en un objectiu d'operacions militars d'Israel.

En una roda de premsa conjunta al Caire amb el canceller alemany, Olaf Scholz, Al-Sisi ha amenaçat de fer una crida a la població del seu país i a convocar manifestacions multitudinàries per expressar el rebuig a la idea que els ciutadans de la Franja de Gaza es desplacin a la península egípcia del Sinaí. 

El president egipci ha proposat que s'enviï els palestins de la franja al desert del Nègueb, al sud d'Israel:

"Si existeix el desert d'Al Naqab (Nègueb) a Israel, es poden moure els palestins allà fins que Israel acabi les seves missions anunciades per liquidar la resistència o els grups armats, Hamas, la Jihad Islàmica... i després els retornen, si volen".

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha demanat aquest dimecres, per primer cop, "un alto el foc humanitari immediat" entre Israel i Hamàs, que serveixi "per alleugerir el patiment humà, de proporcions èpiques," causat per la guerra actual.

Al seu compte de Twitter (X), ha afegit:

"Massa vides, a més del destí de la regió sencera, pengen d'un fil".

Els últims dies, Guterres ha fet diversos comunicats en aquest sentit, però encara no havia sol·licitat explícitament l'alto el foc.

La petició, encara que dirigida a totes les parts, s'interpreta com una petició a Israel, que juntament amb els seus aliats reclama el "dret a defensar-se" després dels atacs rebuts el passat 7 d'octubre de mans de milicians de Hamàs.

Diversos aeroports han estat evacuats aquest matí a França després "d'amenaces d'atac" rebudes per correu electrònic, segons fonts policials recollides per l'agència AFP.

Hi hauria sis aeroports afectats a tot el país: Lilla, Lió (Bron), Nantes, Niça, Tolosa i Beauvais.

Les amenaces de bomba han anat augmentant des de l'atac islamista d'Arràs de divendres passat, durant el qual va ser assassinat el professor Dominique Bernard.

El Museu del Louvre va ser evacuat dissabte, així com el palau de Versalles dissabte i dimarts. L'institut Gambetta d'Arràs, on va morir el professor, també va ser evacuat dilluns després d'una amenaça de bomba.

Membres de l'Organització de Cooperació Islàmica (OCI) creuen que s'hauria de sancionar i implementar un acord petrolífer d'embargament a Israel, a més d'expulsar els ambaixadors israelians, ha afirmat el ministre d'Exteriors iranià, Hossein Amirabdollahian, en una declaració conjunta.

Aquest dimecres se celebra una reunió urgent de l'OCI a la ciutat saudita de Jidda amb l'objectiu que els països islàmics discuteixin sobre el conflicte entre Israel i Palestina.

El Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC) ha anunciat aquest dimecres que té preparat un comboi amb 60 tones d'ajuda humanitària per la franja de Gaza, així com personal mèdic a punt.

L'organització continua esperant que s'obrin corredors humanitaris amb l'objectiu de poder atendre la població civil desplaçada per la guerra.

L'organització islamista Hamas, inclosa en la llista de grups considerats terroristes per la Unió Europea, ha acusat Washington de ser "còmplice de les massacres" d'Israel a Gaza.

En un comunicat, la milícia islamista que controla la Franja de Gaza ha acusat el president nord-americà, Joe Biden, actualment de visita a Israel, de "fer costat cegament a la narrativa sionista" en posar en dubte la responsabilitat israeliana en l'explosió d'aquesta nit a l'hospital Al-Ahli de Gaza.

Segons primeres informacions, l'atac hauria causat centenars de morts, tot i que Israel considera aquesta xifra inflada.

"La insistència del govern dels Estats Units d'adoptar la narrativa que impulsa el primer ministre de l'enemic sionista mitjançant les seves mentides i declaracions falses, només és un esforç sionista barat en la guerra d'extermini i les salvatges massacres".

El president de l'Iran, Ebrahim Raisi, ha condemnat l'atac contra un hospital de Gaza i ha amenaçat Israel, subratllant que "les seves flames arribaran aviat als sionistes", enmig de les acusacions contra aquest estat pel seu paper en el succés.

"Les flames de les bombes israeliano-nord-americanes llançades contra palestins innocents que rebien atenció mèdica per les seves ferides en un hospital de Gaza aviat arribaran als sionistes."

L'ONG internacional Human Rights Watch (HRW) ha instat el Tribunal Penal Internacional (TPI) a investigar els atacs fets per milicians de Hamas el passat 7 d'octubre com a crims de guerra.

En un comunicat, HRW destaca que ja hi ha una investigació en curs al TPI sobre crims comesos, tant per grups armats palestins, com per les autoritats israelianes a Gaza.

"Segons el dret internacional humanitari o les lleis de guerra, atacar civils està estrictament prohibit, i atacar i matar intencionadament civils són crims de guerra. Les violacions i els abusos comesos per una part en un conflicte no justifiquen que l'altra part cometi violacions, tampoc contra civils."

Les ambaixades d'Israel i dels Estats Units a Buenos Aires, a l'Argentina, han estat evacuades després de dues amenaces de bomba rebudes per correu electrònic, segons han informat els diaris Clarín i La Nación.

Diverses unitats de desactivació d'explosius de la policia s'han desplaçat al lloc dels fets.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat que demanarà al Congrés una ajuda "sense precedents" per a Israel i promet 100 milions d'ajuda humanitària a Palestina.

En una compareixença des d'Israel, Biden ha anunciat un acord amb aquest país perquè es pugui obrir un corredor humanitari a la Franja de Gaza, un punt que des de fa dies reclamaven nombroses organitzacions internacionals, que denuncien que l'ajuda ha quedat encallada a la frontera.

Biden ha donat suport a la versió israeliana sobre la massacre en un hospital de la Franja, de la qual els dos bàndols s'acusen mútuament.

Segons la versió d'Israel, compartida pels EUA, l'explosió l'hauria provocat un atac amb coets de la Jihad Islàmica, un altre grup armat palestí.

El president nord-americà ha assegurat que treballarà amb Israel per evitar "noves tragèdies" per als civils, el dotzè dia d'una guerra que ja ha deixat milers de morts.

Israel ha confirmat que autoritzarà l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza des d'Egipte, tal com ha avançat fa uns minuts el president nord-americà Joe Biden. 

Tot plegat, mentre continua exercint un setge estricte al territori palestí, que ha estat bombardejat sense parar des del sagnant atac de Hamas del 7 d'octubre.

"Israel no impedirà l'ajuda humanitària d'Egipte sempre que impliqui aliments, aigua i medicaments per a la població civil al sud de la Franja de Gaza", segons un comunicat de l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

En el mateix comunicat, especifiquen que Israel no autoritzarà cap ajuda humanitària des del seu territori a la Franja de Gaza mentre els ostatges pres per Hamas no siguin retornats.

Els Estats Units han tombat en el Consell de Seguretat de l'ONU una resolució que exigia pauses humanitàries per permetre alleujar la situació dels civils de Gaza. Hi ha hagut 12 vots a favor, una majoria de vots, però els Estats Units han fet servir el dret de veto.

En la mateixa sessió, s'han votat dues resolucions presentades per Rússia en favor d'un alto el foc, que no han tingut prou suports.

Així, els gestos humanitaris expressats per Joe Biden a Tel-Aviv minuts abans entren en contradicció, mentre que la manca d'acord suposa un nou fracàs a les Nacions Unides en l'intent d'aprovar un text de condemna per la violència a Israel.

La intel·ligència dels Estats Units ha atribuït a la Jihad Islàmica Palestina l'atac contra un hospital a Gaza, en el qual van morir 500 persones per l'explosió d'un coet.

Els funcionaris estatunidencs es posicionen en línia amb les explicacions del govern israelià, que s'ha desmarcat dels fets, i asseguren que han arribat a aquesta conclusió preliminar basant-se en diverses proves, com imatges de satèl·lit i vídeos.

Per separat, la portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Adrienne Watson, ha volgut subratllar que la informació demostra que Israel "no és responsable" - ha dit - de l'explosió a l'hospital:

El Consell d'Estat de França ha autoritzat la prohibició de manifestacions propalestines a França, encara que ha aclarit que ha de "decidir-se cas per cas" per part de cada delegat del govern, i no per una directiva general de l'executiu.

Així, la màxima jurisdicció administrativa rebutja una demanda del Comitè d'Acció Palestina, que demanava l'anul·lació immediata d'aquesta mesura comunicada la setmana passada pel Ministeri de l'Interior, que justificava la prohibició de les protestes a favor de Palestina pel risc de pertorbació de l'ordre públic.

El Consell d'Estat critica la instrucció signada pel titular d'Interior, Gérald Darmanin, per la seva redacció "poc precisa", però al mateix temps aclareix que "no suposa una amenaça a la llibertat d'expressió".

Els jutges precisen que només els delegats --i no el Ministeri de l'Interior-- tenen la competència de "prohibir les manifestacions de suport a Palestina que justifiquin, de manera directa o indirecta, els actes terroristes".

Alhora, admeten que "no poden prohibir una manifestació pel sol motiu que la protesta en qüestió sigui en suport a la població palestina", tot i que reconeixen el risc d'aquesta mena de mobilitzacions en la situació actual.

Onades de protesta per solidaritat amb el poble palestí arreu del món àrab. A Beirut, al Líban, centenars de persones s'han manifestat davant l'ambaixada dels Estats Units.

Els manifestants han intentat cremar l'edifici com a forma de protesta pel suposat atac israelià a un hospital de Gaza ahir a la tarda.

La policia ha intervingut per contenir la concentració i apagar el foc amb canons d'aigua i gas lacrimogen contra els manifestants.

A la ciutat iraniana de Teheran també hi ha hagut mobilitzacions propalestines davant les ambaixades de França i del Regne Unit.

Al nord-oest de Síria, centenars de persones s'han sumat a aquesta onada de protestes multitudinàries.

Més d'un centenar de persones s'han concentrat davant de l'ambaixada d'Israel a Madrid en suport al poble palestí i per condemnar els bombardejos de l'exèrcit israelià a Gaza.

Molts manifestants duien banderes palestines i pancartes en contra "del genocidi a Gaza", a més de fer una crida per "detenir la Tercera Guerra Mundial".

La policia ha acordonat la protesta i ha escorcollat les motxilles d'alguns dels convocats abans d'accedir al recinte.

A Catalunya, milers de persones han sortit al carrer en suport del poble palestí.

A Barcelona s'han concentrat davant la seu de la Unió Europea, al passeig de Gràcia, per demanar "una Palestina lliure" i també un boicot a Israel.

La protesta l'ha convocada la Comunitat Palestina de Catalunya.

Els manifestants han qualificat la situació que es viu a la Franja de Gaza de "genocidi", tot negant que sigui una guerra.

A Tarragona, després del minut de silenci per les víctimes del poble palestí, s'ha demanat que el govern israelià sigui jutjat per crims contra la humanitat.