El president rus, Vladímir Putin, ha parlat amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a qui ha donat el condol per l'atac de Hamas del 7 d'octubre.

Putin, que ha condemnat qualsevol acció contra la població civil, ha explicat al premier israelià els passos que ha fet Rússia per contribuir "a la normalització de la situació i per impedir una escalada més gran de la violència i prevenir una catàstrofe humanitària a Gaza".

"El president rus ha expressat el seu més sentit condol als familiars i éssers estimats dels israelians morts, i ha accentuat el seu ferm rebuig i condemna de qualsevol acció que tingui com a víctimes la població civil, inclosos dones i infants", assenyala el Kremlin en un comunicat.

El president dels Estats Units, Joe Biden, viatjarà a Israel demà dimecres per mostrar el suport nord-americà al país, el "compromís" amb la seva seguretat i per conèixer de primera mà allò que el país necessita "per defensar la seva gent".

L'endemà es traslladarà també a Jordània per reunir-se amb líders àrabs i negociar l'obertura d'un corredor humanitari.

Ho ha anunciat en una compareixença des de Tel Aviv, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken.

Joe Biden espera "escoltar d'Israel com durà a terme les seves operacions d'una manera que minimitzi les víctimes civils i permeti el lliurament d'ajuda humanitària als civils a Gaza de forma que no beneficiï Hamas", ha dit Blinken.

Centenars de persones han protestat aquest dilluns al vespre al davant dels estudis centrals de la BBC per exigir que la televisió pública britànica es refereixi a Hamas com a "terroristes".

En la concentració, convocada per l'Assemblea Nacional Jueva del Regne Unit, els assistents portaven banderes d'Israel i fotografies de diverses persones que Hamas va prendre com a ostatges en l'atac del 7 d'octubre passat.

"Els ciutadans britànics saben quin nom té quan algú posa els civils com a objectius", ha declarat un portaveu de l'organització, que ha emplaçat la BBC a "dir les coses pel seu nom".

En resposta a les queixes, la BBC va publicar fa uns dies un comunicat en què explicava com es referien a Hamas. En el text, s'apunta que la cadena ha estudiat amb cura la cobertura de la situació a Israel per assegurar-se que informa de manera "precisa i amb la imparcialitat necessària":

"La BBC, com molts altres mitjans al Regne Unit i al món, utilitza la paraula 'terrorista', però com a atribució. Hem deixat clar a la nostra audiència que el govern britànic i altres executius consideren Hamas una organització terrorista."

El comunicat també indica que la cadena ha ofert a l'audiència "una cobertura i testimonis de primera mà de les atrocitats comeses per Hamas i el patiment a Gaza".

Preocupació sobre els subministraments a Gaza. La diplomàcia internacional s'encalla i no aconsegueix un acord perquè entri ajuda humanitària a la Franja.

L'Organització Mundial de la Salut ha alertat que la situació és crítica, amb aigua, electricitat i combustible per només 24 hores. L'organització avisa que hi ha centenars de vides de pacients que es troben en un "risc imminent".

Com a mínim 71 persones han mort i desenes han quedat ferides pels bombardejos de les últimes hores a Rafah i Khan Yunis, a la Franja de Gaza, segons el balanç que ha difós l'agència de notícies palestina Wafa. D'aquestes víctimes, almenys 28 han mort per l'atac contra un edifici de cinc plantes, i deu més en una escola on s'havien refugiat.

Entre els morts per l'ofensiva israeliana, que també ha tingut com a objectiu la ciutat de Gaza, hi ha dones i menors.

L'exèrcit d'Israel va afirmar dimarts que havia atacat més de 200 objectius de Hamas a la Franja i que havia matat diversos membres de l'organització, entre els quals un dels seus dirigents.

L'últim balanç de la guerra és de 1.400 morts a la banda d'Israel i més de 2.800 palestins, una xifra que no inclou els morts aquest dimarts.

L'exèrcit d'Israel assegura que ha abatut quatre membres de Hezbollah que intentaven infiltrar-se des del Líban. "Recentment, tropes d'observació han albirat un escamot terrorista intentant infiltrar-se per la tanca de seguretat amb el Líban per col·locar un artefacte explosiu", ha afirmat un portaveu de les forces hebrees. Els soldats han mort quatre membres de la milícia xiïta.

Segons l'exèrcit, s'ha atacat "infraestructura militar de Hezbollah" al sud del Líban en represàlia pels atacs de dilluns amb míssils.

Aleshores, Hezbollah va anunciar que havia atacat un carro de combat israelià i havia atacat com a mínim cinc punts del nord d'Israel, que els havia respost amb foc d'artilleria.

El ministre d'Exteriors de l'Iran, Hosein Amir Abdolahian, ha advertit d'una possible "acció preventiva" contra Israel si continua atacant la Franja de Gaza. "S'espera una possible acció preventiva de la resistència en les pròximes hores", va afirmar aquest dilluns a la nit Abdolahian a la televisió estatal.

L'Eix de la Resistència és una aliança liderada per l'Iran i formada per organitzacions com el grup libanès Hezbollah, Hamas i la Jihad Islàmica.

L'Iran ha alertat diverses vegades que, si es manté el setge a Gaza, és possible que s'obrin altres fronts en el conflicte. "El temps s'acaba per a les solucions polítiques. La probable propagació de la guerra a altres fronts s'acosta a un punt inevitable", va assegurar el ministre.

La vigília que el president nord-americà, Joe Biden, arribi a Israel en senyal de suport al país, qui ja ha aterrat a Jerusalem és el cap del Comandament Central (CENTCOM) de les forces armades dels Estats Units, Michael Kurilla.

L'objectiu de la visita és veure's amb responsables militars israelians per saber les necessitats del país, reiterar el compromís "irrompible" del Pentàgon cap a Israel i subratllar els esforços dels Estats Units per evitar que el conflicte s'expandeixi.

"Soc aquí per garantir que Israel té el que necessita per defensar-se i, en concret, estic centrat a evitar que altres parts expandeixin el conflicte", ha afirmat Kurilla en un comunicat.

El cap del Comandament Central es reunirà amb el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, i el cap de l'Estat Major, Herzi Halevi.

La ministra de Drets Socials en funcions i líder de Podem, Ione Belarra, ha denunciat la "voluntat d'extermini" d'Israel contra el poble palestí. En declaracions a Catalunya Ràdio, Belarra ha afirmat que "ningú nega el dolor per les morts de civils israelians", però ha afegit que Israel "obvia el dolor dels palestins" i ha denunciat que cal aixecar la veu "per acabar d'una vegada amb aquest genocidi".

Belarra ha plantejat al PSOE que cal portar el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, al Tribunal Penal Internacional per crims de guerra. "Jo parlo en nom del govern d'Espanya i en nom del meu partit, com em correspon per la posició que ocupo", ha afirmat.

"El matí de Catalunya Ràdio" ha confrontat Belarra amb la portaveu de l'ambaixada israeliana a Espanya, Tal Itzhakov, que ha assegurat que espera que la posició oficial d'Espanya sigui la del president i el ministre d'Exteriors en funcions. També ha destacat que l'atac de Hamas va ser un acte terrorista contra civils sense precedents a Israel. L'ambaixada va publicar ahir un comunicat en què acusava part del govern d'Espanya d'alinear-se amb el terrorisme.

La directora executiva de l'UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, ha assegurat que actualment hi ha 1.100.000 desplaçats dins de la Franja de Gaza, dels quals 600.000 són al sud i 400.000, a les instal·lacions de l'organisme, tant escoles com oficines.

En una entrevista a "Els matins" de TV3, Martí ha denunciat que la situació cada dia que passa és "més extrema i pitjor". S'han acabat els productes desinfectants als hospitals, que estan desbordats, i es tem una epidèmia sanitària pel consum d'aigua no potable.

Kayed Hammad, un traductor que viu a la ciutat de Gaza, ha afirmat que la vida dels palestins "no s'assembla a cap vida d'arreu del planeta". "A la Franja de Gaza fa 17 anys que tenim una vida insuportable. No hi ha manera de marxar", ha denunciat en una entrevista a "Els matins" de TV3.

Aquest traductor ha explicat que no tenen accés aigua potable, que han pogut aconseguir una petita quantitat de menjar, com algunes llaunes de tonyina. No tenen subministrament elèctric, però ahir van poder carregar el mòbil perquè el propietari d'un generador elèctric de pagament que hi ha al barri el va encendre durant un parell d'hores.

El pare de dos joves israelians desapareguts el dia de l'atac de Hamas, Itzik Horn, ha demanat a les autoritats israelianes "que es faci el que sigui per alliberar els ostatges". Horn ha afirmat: "Si haig d'anar a parlar amb el diable, ho faré".

En una entrevista a "Els matins" de TV3, l'home, d'origen argentí, ha recordat els horrors viscuts amb les desaparicions de la dictadura en aquest país sud-americà i ha defensat que s'alliberin presoners de Hamas "si això ha de servir perquè tornin els nostres fills".

Un altre periodista mort a Gaza, en aquest cas del canal de televisió Palestine Today. Muhammad Baalousha ha mort arran dels últims bombardejos israelians. Un atac aeri hauria impactat contra casa seva al barri d'Al-Saftawi, al nord de la Franja.

Amb aquest ja són més d'una desena els periodistes morts des del dia 7 d'octubre.

Continua bloquejada l'assistència humanitària a Gaza pel pas de Rafah, a la frontera amb Egipte.

El director de l'oficina de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) pel Mediterrani Oriental, Ahmed al-Mandhari, ha assegurat que l'ajuda humanitària de l'ONU porta més de 72 hores a punt a Egipte a l'espera de ser distribuïda a la Franja de Gaza i ha demanat l'accés a l'enclavament, per al qual només falta l'autorització d'Israel.

"Hem demanat reiteradament l'accés de l'ajuda humanitària a la Franja de Gaza a través del pas fronterer de Rafah des d'Egipte, on els nostres subministraments, que es necessiten amb urgència, porten més de 72 hores a punt i a l'espera de ser distribuïts."

Aquesta situació l'ha titllat com "un clar exemple d'injustícia i una violació de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari".

A Tel Aviv, en una conferència de premsa de familiars dels segrestats per Hamas, la mare de l'ostatge francoisraeliana Maya Shem, de 21 anys, ha demanat als líders mundials "que alliberin la seva filla", segrestada el 7 d'octubre en l'assalt a un festival de música a pocs quilòmetres de Gaza.

La noia apareix en un vídeo publicat fa unes hores per Hamas.

"Demano als líders del món que la meva filla ens sigui retornada en l'estat en què es troba avui, juntament amb els altres ostatges. Li prego al món que em retorni la meva nena".

El canceller alemany, Olaf Scholz, viatja aquest dimarts cap a Israel i, posteriorment, ho farà cap a Egipte, "per ajudar a aturar l'escalada del conflicte".

"Cal un diàleg constant amb tothom", ha dit Scholz, després de solidaritzar-se amb Israel. Això no obstant, el canceller també s'ha fet ressò de les crides a habilitar una ruta segura per fer arribar l'ajuda humanitària a Gaza. A més, ha insistit en "l'objectiu comú d'evitar una extensió del conflicte a la regió".

Scholz ho ha dit des de Berlín, després d'una trobada amb el rei de Jordània, Abdullah II.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, visitarà ben aviat Egipte, segons ha informat l'agència Reuters.

Es preveu que, davant de l'empitjorament de la situació humanitària a Gaza, Guterres es reuneixi al Caire, entre d'altres, amb el president egipci, Abdel Fattah al-Sisi. La trobada podria ser aquest mateix dimecres.

El president francès, Emmanuel Macron, ha advertit que "tots els estats europeus són vulnerables davant del retorn del terrorisme islamista".

Ho ha dit des d'Albània, en referència a l'atemptat de divendres en un institut d'Arràs, al nord de França, i al d'aquest mateix dilluns a Brussel·les. "No serà possible viure en un estat de dret sense el risc del terrorisme", ha afegit Macron, que ha dit que "s'ha de viure amb vigilància".

França està en màxima alerta després de l'atac de divendres en què va morir un professor a mans d'un jove islamista. L'autor de l'assassinat va deixar un vídeo reivindicatiu abans de l'atac. Mohamed Mogouchkov, que estava fitxat com a radicalitzat des de finals de juliol, hi reivindica l'atemptat en nom d'Estat Islàmic. Aquest dimarts ha comparegut davant del jutge d'instrucció antiterrorista.

Avui, el Palau de Versalles ha tornat a ser desallotjat per la presència d'un paquet sospitós. Dissabte aquest edifici històric, així com el museu del Louvre, ja van haver de ser evacuats per amenaces de bomba.

El Ministeri de l'Interior espanyol ha ordenat a les forces de seguretat que s'adoptin "mesures complementàries" dins el nivell 4 d'alerta antiterrorista (sobre una escala de 5), després d'analitzar la situació actual en ple conflicte al Pròxim Orient i després dels atacs a França i Bèlgica.

Així ho han acordat els integrants de la taula d'avaluació de l'amenaça terrorista, que es reuneix cada setmana i que presideix el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska.

Les mesures afecten la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza, el CNI, el Centre de Seguretat Nacional i les forces armades espanyoles.

El president dels Estats Units, Joe Biden, viatja aquest dimarts cap a Israel per mostrar el seu suport a aquest estat. Durant la seva estada al Pròxim Orient, està previst que Biden també visiti Jordània, on es reunirà amb diversos líders àrabs.

Un dels objectius de les trobades serà negociar l'obertura d'un corredor humanitari a Gaza.

Paral·lelament, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha ordenat la preparació de 2.000 soldats i diverses unitats amb capacitat de desplegament ràpid al Pròxim Orient en cas de necessitat, segons ha informat el Pentàgon en un comunicat.

Uns 3.000 palestins han mort i 12.500 han resultat ferits a la Franja de Gaza des del 7 d'octubre, segons el Ministeri de Salut palestí.

El ministeri assegura que 61 palestins també han estat assassinats i 1.250 han resultat ferits a Cisjordània durant el mateix període.

El cap de la intel·ligència militar israeliana ha adreçat aquest dimarts una carta als seus subordinats en què reconeix que el cos no va anticipar l'atac de Hamas el 7 d'octubre des de Gaza, el més greu en 50 anys, i n'assumeix tota la responsabilitat.

En la carta, el major general Aharon Haliva remarca que hi va haver "una fallada d'intel·ligència" i que s'obrirà una investigació sobre la cadena d'errors que va fer que l'aparell de defensa israelià no s'adonés amb antelació de l'atac per terra, mar i aire que va causar almenys 1.400 morts a Israel, en una sèrie de massacres que suposen la pitjor tragèdia humana a la història del país.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha afirmat que, "de la mateixa manera que el món es va unir per derrotar els nazis [...], el món ha d'estar unit al costat d'Israel per derrotar Hamas".

Netanyahu ho ha dit en una conferència de premsa a Tel Aviv amb el canceller alemany Olaf Scholz, que aquest dimarts és a Israel i, posteriorment, anirà cap a Egipte, "per ajudar a aturar l'escalada del conflicte".

Almenys sis persones han mort aquest dimarts i desenes han quedat ferides en un atac d'Israel contra una escola de l'Agència de l'ONU per als Palestins (UNRWA) a la Franja de Gaza, segona ha denunciat l'organisme, que titlla l'acte de "flagrant menyspreu per la vida dels civils".

El comissionat general de la UNRWA, Philippe Lazzarini, ha assegurat en un comunicat que almenys sis persones han mort aquesta tarda en l'atac al centre escolar, situat al campament de refugiats d'Al-Maghazi, a la zona central de Gaza.

Desenes de persones han resultat ferides, inclòs personal de la UNRWA, i l'escola ha patit greus danys estructurals, segons Lazzarini, que ha afegit que la xifra de víctimes podria augmentar.

"Ja no hi ha cap lloc segur a Gaza, ni tan sols les instal·lacions de la UNRWA", ha afirmat el comissionat, que ha afegit que almenys 4.000 persones s'han refugiat en aquesta escola de la UNRWA convertida en refugi. "No tenien ni tenen cap altre lloc on anar", ha sentenciat.

Centenars de persones haurien mort en un atac israelià en un hospital al centre de Gaza, segons informació del ministeri de Sanitat de Gaza, en mans de Hamas, que de moment no s'ha pogut contrastar sobre el terreny.

Segons diferents fonts de Hamas, el nombre de víctimes mortals oscil·la entre les 300 i les 500, en un atac que hauria impactat el recinte de l'hospital Ahli Arab.

L'exèrcit israelià assegura que de moment no té detalls sobre aquest bombardeig.

El Ministeri d'Exteriors israelià ha confirmat aquest dimarts que el basc Iván Illarramendi, del qual no s'han tingut notícies des del 7 d'octubre passat quan es va produir l'atac de Hamas a Israel, estaria segrestat en mans d'aquest grup terrorista, que té uns 200 ostatges al seu poder.

Fins ara, el govern espanyol no havia volgut entrar en detalls sobre les circumstàncies en què es trobaria Illarramendi, de 46 anys i natural de Zarautz. Minuts després de la confirmació del ministeri isrealià, el president espanyol, Pedro Sánchez, també ha assegurat que el basc està segrestat per Hamas.

El ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel Albares, va anunciar el dia 9 d'octubre que hi havia dos espanyols "afectats" per l'atac per terra, mar i aire perpetrat per Hamas.

Posteriorment, el govern espanyol va confirmar que l'altra noia, Maya Villalobo, de 19 anys i que estava fent el servei militar a Israel, havia mort.

 Fins ara, l'únic que se sabia sobre Illarramendi és que es trobava amb la seva dona, de nacionalitat xilena al quibuts Kissufim, molt a prop de la frontera amb la Franja de Gaza, i que havia estat assaltat pels milicians de Hamas.

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha anunciat 4 milions d'euros més d'ajuda humanitària per a la Franja de Gaza.

En una declaració sense preguntes des de La Moncloa, al final de la reunió extraordinària de líders europeus sobre la situació al Pròxim Orient, també ha destacat la importància que "la UE es mantingui ben coordinada i unida".

Sánchez ha repassat la posició comuna adoptada pels Vint-i-set en la declaració d'aquest diumenge, que passa per la "condemna rotunda dels horribles atemptats terroristes" de Hamas i pel "reconeixement del dret d'Israel a defensar-se en l'estricte respecte al dret internacional i en particular al dret internacional humanitari".

A més, ha assegurat que els Vint-i-set coincideixen que "Israel ha de garantir en tot moment l'accés de l'ajuda humanitària a Gaza i la protecció de la població civil" en aquest territori.

L'Organització Mundial de la Salut ha condemnat l'atac a l'Hospital Al-Ahli, al centre de Gaza, en què segons Hamas haurien mort almenys 500 persones.

En un comunicat, l'OMS assegura que el centre mèdic estava "en funcionament, amb pacients, equip sanitari i desplaçats interns refugiats":

L'ens demana protegir "activament" els civils i "anul·lar l'ordre d'evacuació" de l'exèrcit d'Israel sobre la Franja de Gaza.

A més, insta a "respectar el dret internacional humanitari" pel qual, assegura, "s'ha de protegir l'atenció sanitària i no atacar-la mai".

Els enfrontaments han esclatat aquest vespre entre manifestants que demanen la dimissió del president palestí Mahmud Abbas i les seves forces de seguretat a Ramal·lah, a la Cisjordània ocupada.

Les forces de seguretat palestines han llançat gasos lacrimògens durant una manifestació que ha començat poc després que un atac israelià hagi matat 500 persones en un recinte hospitalari de Gaza.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, han escenificat aquest dimarts la seva divisió sobre la guerra entre Hamas i Israel.

Després de la reunió per videoconferència amb els caps d'estat i de govern de la UE, ambdós líders han volgut mostrar la "unitat" i "coherència" europea envers el conflicte, però quan els han preguntat si el bombardeig israelià a un hospital a Gaza violava el dret internacional, Michel ha subratllat que els atacs contra infraestructures civils "no estan en la línia del dret internacional" i Von der Leyen ha optat per dir que no tenia prou informació.

Amb la trobada telemàtica, Michel ha apuntat que cal que la UE mostri "unitat" i "coherència" sobre el conflicte, malgrat que les divisions que el club comunitari ha exposat des de l'inici del conflicte es mantenen.

"No hi ha cap contradicció a mostrar la solidaritat amb Israel i actuar per a les necessitats humanitàries palestines", ha defensat Von der Leyen, una de les dirigents més criticades per la seva posició sobre el conflicte, segellada amb un viatge al país i una reunió amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.