"En cotxe amb Tintín": una exposició mostra 12 rèpliques reals de cotxes dibuixats per Hergé

Els apassionats dels còmics de Tintín tenen, des d'aquest cap de setmana, una visita obligada al Museu Nacional de l'Automòbil de Mulhouse, a França, on s'ha presentat l'exposició "En cotxe amb Tintín".

S'hi exhibeixen alguns dels cotxes que apareixen en els llibres de les peripècies de l'intrèpid periodista. L'obsessió del seu creador, Hergé, pel detall i el procés de documentació per a la il·lustració de "Les aventures de Tintín" protagonitzen una exposició formada per dotze vehicles clàssics representats fidelment per l'artista belga.

En els 24 llibres que relaten els viatges de Tintín i el seu gos Milú per tot el món, Hergé va representar-hi 70 cotxes de mitjans del segle XX amb què va demostrar la fidelitat de la imatge amb la realitat. Una fidelitat que també queda palesa a l'hora de dibuixar avions o vaixells.

El museu de Mulhouse, que va néixer com a col·lecció privada dels germans Schlumpf, va obrir portes oficialment el 1982 i, amb l'actual exhibició, ret un homenatge al procés creatiu d'Hergé, que comptava amb un banc documental de 20.000 imatges, a través d'una dotzena de cotxes originals.

"En cotxe amb Tintín"

Els cotxes permeten a Tintín desplaçar-se durant les seves aventures, però també es converteixen en "un personatge més" en escenes de persecucions, segrestos o ral·lis, com va explicar l'expert arxiver de la Fundació Hergé Dominique Maricq, que va adreçar-se als periodistes en la presentació de l'exposició.

És tanta la influència dels vehicles en les històries que en el primer llibre de la nissaga, "Tintín al país dels soviets", el protagonista "és dins d'un cotxe de carreres, quan el floc de cabells se li eleva i des de llavors ja mai més li ha tornat a caure. Així que el floc de cabells aixecat de Tintín ja està lligat a la velocitat del cotxe", explica el director del museu, Guillaume Gasser.

Aquest cotxe de carreres, que determina fins i tot el pentinat de Tintín, és un Amilcar francès dels anys 20 que va captivar un jove Hergé de 22 anys i que arribava a grans velocitats en una època en què les carreres d'automòbils eren tant populars com perilloses.

Una sala dedicada al 2 CV

El recorregut de la mostra, que es podrà visitar fins a mitjans de novembre, comença amb un repàs per les il·lustracions d'Hergé dels cotxes exposats i amb una sala dedicada al Citroën 2 CV, un vehicle francès econòmic del qual se'n van vendre gairebé quatre milions d'unitats a tot el món entre 1948 i 1990.

El 2 CV apareix en tres dels llibres de Tintín --"L'afer Tornassol" (1956), "Les joies de la Castafiore" (1963) i "Stoc de coc" (1958)--, però el vehicle és referencial perquè Hergé el dibuixa abonyegat en l'accident que tenen els inspectors Dupond i Dupont, uns conductors sapastres que tenen una col·lisió amb un model que es va fer popular perquè era fàcil de conduir.

Tot i que el 2 CV es va vendre generalment de color gris, Hergé el dibuixa verd i realitza algun canvi subtil a favor de la il·lustració, malgrat que, com comenta Maricq, mai l'hauria representat en un color en el qual no es comercialitzés, com el negre, pel seu respecte al realisme.

Tot un estol d'automòbils mítics

Les altres dues joies de la corona són el gran Ford T de "Tintín al Congo" (1931), el primer automòbil fabricat en sèrie, i el taxi blau que apareix a Moulinsart --la residència del capità Haddock--, inspirat en un Peugeot 403 8 CV, un dels taxis més comuns als anys cinquanta i seixanta tant a París com a Brussel·les.

Models tan diferents com un Bugatti 35, un Citroën 15 CV, un Simca Aronde o un Triumph Herald descapotable s'exposen al costat de maquetes que reprodueixen com apareixien al còmic per mostrar l'exactitud de la reproducció en la il·lustració.

Amb el pas del temps i la publicació de nous llibres, els detalls de les il·lustracions van anar augmentant al mateix ritme que ho feia el taller d'Hergé, creat el 1950 per poder treballar amb un petit grup de dissenyadors que participaven en el meticulós i sistemàtic procés de creació.

"Tothom tenia una tasca molt determinada, tothom sabia exactament el que havia de fer", explica Maricq a la sala de l'exposició dedicada al treball de documentació i creació de l'artista belga.

Un espai que compta amb una reconstrucció de la taula de l'oficina d'Hergè i una explicació tècnica del sistema que va permetre perfeccionar al màxim els dibuixos de "Les aventures de Tintín".

Al final de l'exposició, els cotxes clàssics semblen gairebé una excusa per homenatjar l'art d'Hergé i el seu compromís amb la fidelitat visual en les seves il·lustracions.