En Comú Podem vol repetir a Barcelona i consolidar el seu espai a tot Catalunya

Governen a Barcelona i a Espanya i donen suport al govern català amb els pressupostos. Una imatge de formació sòlida i amb capacitat d'arribar a acords que a En Comú Podem estan convençuts que la ciutadania premiarà.

A més de consolidar posicions en municipis de l'àrea metropolitana, els morats aspiren aquest 28 de maig a guanyar alcaldies com les de Castelldefels, Mollet i Tortosa.

El principal repte per a les direccions d'En Comú i de Podem és consolidar un espai polític unificat a tot Catalunya. Un projecte que oferirà candidatures al 80% de la població i que superarà la divisió de fa quatre anys.

Llavors van competir en prop de trenta municipis. En alguns com Terrassa i Sabadell, això els va perjudicar molt. Ara hi haurà candidatures conjuntes en totes les localitats. A Sabadell, amb el diputat al Congrés Joan Mena de candidat.

Acords amb independents

Pel que fa a la implantació territorial, les comarques de Lleida, Pirineus i Vall d'Aran són les que més es resisteixen a l'espai dels Comuns.

Per mirar d'arribar a tot arreu on sigui possible, s'han tancat acords amb candidatures independents en alguns llocs. És el cas de les llistes conjuntes amb Movem Terres de l'Ebre.

Justament la capital del Baix Ebre, Tortosa, és un dels municipis importants on l'espai ecosocialista considera que té opcions serioses d'optar a l'alcaldia. La pugna entre Esquerra i Junts pot facilitar que Jordi Jordan, que és diputat al Parlament, es converteixi en el nou alcalde.

Els números que fa anar la direcció d'En Comú Podem també donen possibilitats a la candidata de Mollet, Marina Escribano, i a la de Castelldefels, Candela López, que ja va ser alcaldessa entre el 2015 i el 2017.

Actualment, l'espai de Comuns i Podem té una quinzena d'alcaldies i forma part del govern en una altra trentena d'ajuntaments. La majoria són a l'àrea metropolitana de Barcelona, com Sant Feliu de Llobregat, Pallejà o Montcada i Reixac.

Al Prat de Llobregat -on des del 1979 ha governat primer el PSUC, després Iniciativa i ara els Comuns- l'actual alcalde, Lluís Mijoler, afavorit per la polèmica de l'ampliació de l'aeroport, acaricia la majoria absoluta.

Al Prat fa quatre anys Comuns i Podem van anar separats: els primers van obtenir 11 regidors i els altres un.

Barcelona, capital

Després de vuit anys governant a Barcelona, la lectura que es farà dels resultats d'En Comú Podem dependrà gairebé al cent per cent del que passi amb Ada Colau.

Els Comuns creuen que la ciutadania ha avalat majoritàriament les seves polítiques i denuncien que hi ha campanyes contra l'alcaldessa de lobbies vinculats al turisme i a l'habitatge.

Consideren, a més, que al final serà una competició entre dos models, els que representen Colau i Trias, i que això els beneficia. Els Comuns asseguren que perdre l'alcaldia de Barcelona no entra en els seus plans.

Consolidar la unitat

En un moment en què aquest espai polític viu amb certa tensió el projecte Sumar de Yolanda Díaz, a Catalunya les municipals podrien servir per acabar de forjar una unitat que ja funciona al Parlament amb En Comú Podem.

Aquest serà el nom que s'utilitzarà en la majoria de candidatures municipals i que ajudarà a fer reconeixible un espai polític que ha tingut diverses marques que despistaven l'electorat. En alguns llocs, però, es mantindran els noms que tenen una implantació important: com Barcelona En Comú o Movem Tortosa.

Els Comuns també creuen que el fet que el procés ja no estigui tan al centre de la vida política els permetrà explicar millor les seves polítiques de ciutat. I en aquest sentit, les prioritats són el canvi climàtic i la lluita contra les desigualtats.