Els zoos humans amb congolesos avergonyeixen Bèlgica: "Els humiliaven tirant-los plàtans"

Persones negres portades des del Congo, llavors colònia belga, eren exhibides a prop de Brussel·les perquè la ciutadania blanca les pogués observar.

Eren els anomenats 'zoos humans', instal·lats el 1897 amb motiu de l'exposició universal.

Ara, al mateix lloc, hi ha el Museu Àfrica de Tervuren, on una mostra fa visible aquesta part tan humiliant del passat. L'historiador i comissari Maarten Couttenier explica a TV3 com n'era, de denigrant:

"Era molt humiliant per a les persones que s'exhibien com a animals. Els humiliaven tirant-los plàtans; els donaven plàtans per dir-los que s'estaven portant bé."

Eren unes mostres pensades per legitimar la colonització, amb l'argument de "civilitzar" la societat congolesa, considerada primitiva i salvatge.

Així, en realitat es justificava l'extracció de recursos naturals del país, l'actual República Democràtica del Congo, a l'Àfrica equatorial.

Aquest exercici de propaganda amb què la metròpoli volia presentar els colonitzats com una raça inferior ha deixat pòsit fins al dia d'avui.

Hi ha estereotips que encara perduren sobre la inferioritat dels africans i l'exposició també els mostra. Ho explica Marie-Reine Iyumva, portaveu del Museu Àfrica:

"Per entendre l'imaginari col·lectiu que es va construir amb els zoos humans, veiem exemples de frases que poden ferir la persona, com: 'Això no és Àfrica', perquè pensem sovint que l'Àfrica és el desordre, el soroll... Petites frases que podem pronunciar sense voler ofendre, però que fan mal i que venen directament d'aquest imaginari col·lectiu."

Bèlgica continua revisant un passat, el colonial, amb moltes ferides obertes.


Filles del colonialisme arrancades de la família

De mare congolesa i pare colonitzador, Lea Tavares era una de les moltes criatures considerades "filles del pecat". Quan tenia dos anys, la van arrencar de la seva família al Congo i la van posar a càrrec d'unes monges que la van dur a Bèlgica:

"Separaven aquelles criatures del seu món i dels seus orígens, de les seves famílies, i se les enduien. A l'adolescència ens abandonaven, ens deixaven al carrer sense diners. Com se'n diu, d'això? Això és un crim."

Ara, que ja és una dona gran, juntament amb Simone Ngalula i tres dones més amb situacions similars han acusat l'estat belga de crims contra la humanitat.

Acaben de saber que han perdut el judici perquè el delicte es considera prescrit. La defensa demanava una reparació moral i material de 50.000 euros per a cadascuna de les demandants.

Es calcula que, de casos com els seus, n'hi podria haver milers.