Imatge de la cadena de muntatge de la furgoneta elèctrica de Nissan

Els sindicats de Nissan es mobilitzaran per evitar el tancament de la fàbrica

Després de la retallada de producció, alerten que poden perdre's l'e-NV200 i la pick-up, els dos models que sostenen la planta
Iván Gutiérrez Actualitzat

Nissan encara els mesos clau on es decidirà el futur de les seves plantes a Barcelona. Després de l'anunci d'aquesta setmana d'una nova retallada de la producció amb la retirada d'un dels tres models pick-up que es fabriquen a la Zona Franca (el Clase X de Mercedes) els sindicats han dit prou i iniciaran un calendari de mobilitzacions.

Aquesta decisió arriba dos dies després que el president a escala europea de Nissan, Gianluca de Ficchy, es reunís amb el comitè i els hi comuniqués la nova retallada. Fonts de l'empresa asseguren que el directiu es va comprometre "personalment" a presentar un pla industrial de futur abans de l'estiu. Això vol dir que entre l'abril (quan comença l'any fiscal japonès) i juliol, Nissan comunicarà quants models assigna a Barcelona per als pròxims anys, o si no n'assigna cap, fet que sentenciaria pràcticament el futur de la fàbrica.  

 

Roda de premsa dels treballadors de Nissan

De fet, el líder de CCOO a Nissan, Miguel Ángel Boiza, és contundent:

"Sembla que vulguin deixar morir la fàbrica de Barcelona, ja quan vam negociar l'ERO de 600 treballadors fa un any, la situació era crítica. Ara ens diuen que ens presentaran un pla industrial, quan fa un any que haurien d'estar treballant-hi i ja l'hauríem de tenir-ne un sobre la taula."

Això és el que es temen els sindicats, que –recorden– l'empresa ha incomplert totes les promeses i plans dels darrers deu anys. Per això, avui tots els sindicats que pertanyen al comitè (USOC, CCOO, UGT i CGT) han fet front comú per explicar la delicada situació que viuen les plantes de Nissan a Espanya, i que iniciaran mobilitzant-se dimarts que ve a la tarda a les portes del consolat del Japó, país d'origen de Nissan.

 


Perillen els dos únics models que queden

Però els núvols que es veuen a l'horitzó de la planta de la Zona Franca són molt negres, i els sindicats alerten, que els dos únics models que es mantenen a la fàbrica perillen. Per una banda, l'e-NV200 elèctrica podria traslladar-se a la fàbrica francesa de Maubeuge, propietat de Renault, com ja va passar amb la versió de combustió fa un any. Les sospites del sindicat estan fundades pel fet que la Kangoo (també furgoneta) es fabrica allà i aquest any es començarà a fer també la seva versió elèctrica. L'empresa nega la major, i de fet, davant aquesta qüestió De Ficchy va pronunciar un rotund "not at all" (en absolut).

Les fàbriques de cotxes aprofiten la mateixa plataforma de fabricació per produir per diferents marques, tal com feia la mateixa Nissan amb la pick-up (que produïa també per Renault i Mercedes). És precisament aquesta pick-up, i després de que es deixi de produir la de Mercedes, que els sindicats alerten que no serà rendible continuar produint-les aquí ja que es necessita un volum mínim perquè surti a compte.

De Nissan Barcelona en depenen uns 2.400 treballadors, uns 250 dels quals estan ubicats a la planta de Nissan de Sant Andreu, on es produeixen els bastidors de les pick-up. Amb aquesta retallada de la producció, ja hi ha excedents de plantilla, i aquest centre és un dels que més perilla, tot i que des de l'empresa diuen que no prendran cap decisió fins a la presentació del nou pla. Fins i tot, amb la retallada de producció que suposa la retirada del Clase X (6.000 unitats), l'empresa assegura que no farà cap expedient de regulació. El centre de Montcada, també ha passat de tres torns a només un.

Però no és una situació única de Catalunya, a Cantàbria on hi ha una fundació d'alumini, es treballa al 40% de la capacitat, i de fet, aquesta planta dependrà molt del que passi al Regne Unit ja que la major part de la seva activitat es dedica a la planta de Sunderland. A Àvila, la mateixa història, amb ajustos laborals en els darrers temps.

 

Producció sota mínims

Aquesta incertesa deixa a la corda fluixa la fàbrica de la Zona Franca. Encara més. L'any 2019, Nissan va acabar amb una producció de 55.405 unitats (un 32% menys que l'any anterior), però és que aquest any, la previsió és de 42.000, molt més baixa de l'estimació inicial degut a la retallada del vehicle de Mercedes. Amb aquests números, la fàbrica de Nissan acabarà l'any a un 21% de la seva capacitat, fet que l'aboca que no sigui rendible.

L'únic que salvaria la planta són noves assignacions, que els sindicats no veuen clar. El representant d'UGT, Javier Hernández, ha recordat que "no tenen res segur sobre la taula". L'única especulació que s'ha produït és un model elèctric que s'està estudiant què fer des del Japó, l'utilitari Arilla, un model però que des de l'empresa recorden "és un concept car que es va presentar a Tòquio, per tant, Nissan encara no ha anunciat si el fabricarà". El representant d'USOC, Miguel Ruiz Fernández, ha explicat "que això tampoc solucionaria el greu problema de la planta, i que tot i així, arribaria l'any 2023".


Promeses incomplertes

El representant de CGT, Javier Turrillo, ha enumerat tots els incompliments de Nissan, tot recordant que l'any 2009 ja es va fer un ajust de 1.680 persones. L'últim, les 600 sortides aquest últim any que s'han repartit en 450 prejubilacions, 100 baixes incentivades i 50 més del centre tècnic. Un centre tècnic especialitzat en motors dièsel, i que també té un futur molt negre.

Però els maldecaps per Nissan van començar quan es va moure la producció de l'X-83 l'any 2014, una furgoneta industrial que es fabricava per Nissan, Renault i Opel amb les marques de (Primastar, Trafic i Vivaro, respectivament). També es van perdre els totterrenys 4x4 Pathfinder. Però la presidència de Frank Torres, vista en perspectiva, no ha estat positiva per als sindicats.

 

A principis de la dècada passada, la furgoneta X-83, en els seus tres models, era una supervendes, i es va traslladar a una fàbrica francesa de Renault. A canvi, van portar un turisme, el Pulsar, que es va deixar de fabricar als pocs anys. Les furgonetes NV200, es van començar a fabricar també en les seves versió de combustió i dièsel, la primera també es va moure a França, i la segona va desaparèixer. Un exemple del poder francès, és que el Nissan Micra es produeix en exclusiva a una fàbrica Renault de França.

El Pulsar va ser a més, un model molt polèmic, ja que tots els components venien del Regne Unit, cosa que feia més difícil que fos rendible. Això passava perquè inicialment, el Pulsar s'havia d'assignar a Sunderland, però van renunciar a canvi d'una assignació molt més llaminera, l'Infiniti. Precisament, Sunderland amb el Brexit també està en una situació delicada, ja que havia de rebre un altre supervendes de luxe com l'X-Trail, i que finalment es produirà al Japó. De fet, Nissan ha caigut un 20% les vendes a Europa, on només se salva el Qashqai de Sunderland.


Pugna Nissan-Renault

Aquests moviments de models Nissan a fàbriques franceses de Renault evidencia com funciona l'aliança per la qual l'ara fugitiu Carlos Ghosn va lluitar i consolidar. Nissan veu que Renault fa valer el seu 40% dins l'accionariat de la japonesa per beneficiar les seves fàbriques, per criteris purament d'interès de país i no empresarial. Un fet on el govern de França aprofita el seu pes dins el consell de Renault.

 

Precisament, avui, les empreses de l'aliança Renault-Nissan-Mitsubishi, s'han reunit per enfortir llaços, però la decisió és de tancar dues fàbriques a Europa i Amèrica (de les quals, una de Mèxic té molts papers) i fer una nova retallada d'ocupació.

Ara, la decisió, entre altres, les fàbriques de Barcelona i Sunderland, és com un sudoku. Dependrà de les oficines centrals de Nissan al Japó, però a la vegada, també de Renault (ja que n'és la propietària de la japonesa en un 40%). Però per això s'explica la guerra interna, on Nissan vol trencar llaços i ser independent, i Renault voldria, fins i tot, fusionar-se i crear una sola marca. Aquest sudoku l'haurà de resoldre un vell conegut de Barcelona, el fins fa poc president de Seat, Luca de Meo, que presidirà en uns mesos Renault amb perspectives d'acabar liderant tota l'aliança.

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut