Les pluges han pujat més al nord l'equador del que és habitual aquest estiu (Raziuddin Farooqi/Pexels)
Així han tenyit de verd zones del Sàhara les inusuals pluges d'estiu: les imatges de satèl·lit
Aquest estiu hi ha zones del Sàhara el doble o fins i tot sis vegades més humides del que haurien de ser en condicions meteorològiques normals, i amb més vegetació
El verd no és un color que associem als paisatges del Sàhara, més aviat terrosos i secs. Però les darreres imatges captades pels satèl·lits mostren com ha aflorat vegetació a llocs com el Níger i el Txad. Només fa un any, el color verd no s'observava tant al nord de l'equador.
Això és deu a una inusual afluència de pluges i tempestes en èpoques en què no hauria de ploure tant. Tot, per l'efecte de l'escalfament global.
Podeu veure en aquest mapa l'evolució de l'extensió de la vegetació al nord de l'equador:
A principis de setembre, el pas d'un cicló extratropical al Sàhara va provocar fortes precipitacions al nord d'Algèria i al sud del Marroc. Les imatges que n'han captat els satèl·lits de la NASA mostren acumulacions de més de 200 mil·límetres, l'equivalent al que rep la regió en un any.
També s'observen llacs que s'havien assecat omplir-se amb aquestes pluges. Per exemple, el del Parc Nacional Iriqui del Marroc, o el salar Sebkha el Melah, al centre d'Algèria.
Per què han pujat les pluges al nord?
Les pluges solen augmentar de juliol a setembre, a mesura que el monsó de l'Àfrica Occidental agafa impuls.
Això provoca un augment de les tempestes que esclaten quan l'aire tropical i humit de l'equador es troba amb l'aire calent i sec del nord d'Àfrica.
El focus d'aquest temps tempestuós --zona de convergència-- es desplaça al nord de l'equador durant els mesos d'estiu de l'hemisferi nord. Després, s'enfonsa al sud de l'equador durant els mesos càlids.
Però el que s'ha observat aquest any és que, des de mitjans de juliol, aquesta zona ha pujat més al nord del que és habitual. Això ha provocat tempestes al sud del Sàhara, en zones del Níger, el Txad, el Sudan i fins i tot a Líbia.
Com a resultat, hi ha zones del Sàhara el doble o fins i tot sis vegades més humides del que haurien de ser en condicions meteorològiques normals.
Segons els investigadors, aquest canvi de temps al Sàhara es deu a dos factors importants. El primer, la transició del patró climàtic el Niño a la Niña, que provocaria condicions més humides a les zones més seques de l'Àfrica occidental i central.
L'altre gran factor és el canvi climàtic: com més s'escalfa al món, més es mou la "zona de convergència intertropical" al nord, la responsable de l'ecologització d'Àfrica.
Un estudi de la revista Nature explica que aquests desplaçaments podrien aparèixer amb més freqüència en les pròximes dècades, a mesura que els nivells de CO₂ a l'atmosfera augmentin.
El que poden semblar bones notícies per al Sàhara, en realitat no ho són tant.
A mesura que es desplacen les tempestes cap al nord, altres països deixen de rebre aigua. Nigèria i el Camerun, per exemple, només han rebut entre el 50% i el 80% de les pluges habituals d'un mes de juliol.
En canvi, a la part nord del Txad, si de mitjana a l'estiu hi cau una precipitació acumulada de 25 mil·límetres, enguany s'han registrat entre 75 i 200 mil·límetres, segons dades de l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica.
Veïns de Maiduguri, al nord-est de Nigèria, escapen de les zones inundades per les pluges (REUTERS/Ahmed Kingimi)
Aquest excés de pluges ha provocat inundacions al Txad, amb més d'un milió i mig de persones desplaçades i almenys 340 morts aquest estiu. Els aiguats també han fet estralls al nord de Nigèria, normalment més seca en època a estival.
D'acord amb els científics, episodis com aquests mostren com a mesura que el món s'escalfa, és capaç de contenir més humitat, provocant monsons i inundacions tant o més devastadores com les d'aquest any.