Els riscos de la processionària per a les mascotes: què has de fer si tens gos

Es calcula que 100.000 hectàrees de Catalunya estan afectades per la processionària, un 13% de les pinedes del país. Però, compte, perquè no afecta només els espais naturals.

Tot i que les àrees on se n'han detectat més són la Catalunya Central, Osona, Berguedà i Solsonès, aquesta plaga també ataca les pinedes de zones urbanitzades, com els parcs de pobles i ciutats, uns espais verds molt freqüentats per gossos.  

Si abans les erugues començaven a sortir del niu a partir del mes de febrer, les temperatures de rècord de l'hivern i la sequera dels darrers dos anys n'han avançat la sortida i, a més, cada cop n'hi ha més. Aquest pic es deu al fet que, davant la falta de fred, cada cop sobreviuen més erugues quan surten dels ous.

Precisament ara, amb l'arribada del bon temps, les erugues comencen a baixar per l'arbre en processó, formant les característiques fileres que li donen nom, per a desplaçar-se buscant un lloc on enterrar-se i començar la metamorfosi de cuc a papallona.

Aquest és el moment del cicle més perillós, perquè, a banda de malmetre els pins, també poden provocar afeccions per a la salut, especialment en nens.

Quan les erugues se senten amenaçades, deixen anar uns pèls microscòpics amb una toxina, que queden suspesos en l'aire i, si entren en contacte amb la pell de les persones, són urticants.

Poden provocar irritació i inflamació al nas i la gola, causant dificultats respiratòries, i pot afectar les oïdes. En cas de tenir al·lèrgia, la reacció pot ser greu.

És ben conegut que no s'han de tocar les erugues ni les bosses on fan els seus nius. Tampoc s'ha de trepitjar les fileres d'erugues perquè això provoca que s'aixequin els pèls urticants que recobreixen l'insecte.

Fins i tot els més petits de casa saben que no s'ha de molestar aquesta espècie. Però què passa amb els animals domèstics? N'hem parlat amb la presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, Verónica Araunabeña.
 

Les erugues, perilloses per les mascotes 

Els veterinaris alerten dels riscos de la processionària per a les mascotes, fins i tot letals. Per això, els propietaris han d'extremar la precaució si deixen deslligats els gossos als boscos o parcs on hi ha pinars, perquè les fileres de processionària els solen cridar l'atenció.

Araunabeña, que té una clínica veterinària al Vendrell, explica que ja li han arribat els primers casos d'animals afectats. Tot i que hi ha algun gat, sobretot afecta els gossos, que pel seu caràcter més curiós i explorador, són més propensos a tocar les files d'erugues, atrets pel seu moviment. La gran majoria de gossos són cadells, perquè són més juganers.

El més perillós és el contacte físic directe, però sovint passa que les erugues deixen anar els pèls quan l'animal s'hi atansa massa i acaben clavats en teixits tous, com el nas, la llengua o els ulls.

Per a Araunabeña, "la millor teràpia és la prevenció", és a dir, "no portar els gossos a les zones de pinedes en època de risc" (de febrer a maig).

Però en cas d'anar-hi, Araunabeña dona les següents recomanacions als propietaris dels animals domèstics:

► Molta atenció durant el passeig, a poder ser millor amb l'animal lligat 

► Observar possibles símptomes (irritació a la pell, hipersalivació, inflamació a la zona de contacte, excitació exagerada, vòmits o diarrees)

► Rentar la zona afectada abundantment amb sèrum fisiològic o aigua calenta, per baixar la concentració de toxines

► Si es disposa de pinces, retirar els pèls urticants a la mascota

► Si el gos nota picor, evitar rascar perquè escamparíem els pèls i podríem empitjorar la reacció al·lèrgica 

► Portar l'animal de forma urgent al veterinari

Com més ràpid un veterinari tracti l'animal amb antihistamínics, corticoides i analgèsics, millor serà el diagnòstic. Però hi poden haver problemes greus, com úlceres als ulls o lesions greus a l'esòfag i estómac, si ha ingerit les erugues. En alguns casos podria ser necessària, fins i tot, una intervenció.

A més, sovint es donen casos de necrosi a les parts del cos de l'animal que han entrat en contacte amb la processionària. Encuriosits, els gossos solen tocar les erugues amb la llengua o el morro, que són zones molt sensibles, i finalment "l'animal en pot acabar perdent un tros important" si mor el teixit afectat pel verí. 

"Aquesta toxina és necròtica tant en persones com en animals. El que passa és que afecta mucoses tan sensibles com la llengua o la boca, i un ésser humà difícilment es ficarà una eruga a la boca, tot i que potser s'ha donat el cas d'algun nen"

Si l'animal s'apropa a les erugues per ensumar-les, o fins i tot menjar-les, aquests pèls poden entrar en contacte amb les vies respiratòries i provocar-los una inflamació que els acaba ofegant i l'animal mor. La veterinària explica que els gossos amb morro camús, com les races bulldog, bòxer o carlí, en poden patir efectes més greus.

"Els gossos amb morro xato són races amb hipersensibilitat respiratòria perquè no tenen un conducte respiratori prou llarg. Si els pèls de l'eruga entren pel nas en aquest espai tan curt, de seguida entra en contacte amb les vies respiratòries baixes. Realment és molt més perillós que en animals amb morro llarg"

Tot i que hi ha un protocol d'actuació, Araunabeña explica que, en casos molts concrets i controlats, els veterinaris poden prescriuen a alguns propietaris un kit d'emergència, amb un antiinflamatori injectable, quan es té coneixement que l'amo ha d'exposar l'animal en època de risc en una zona de pinedes allunyada de qualsevol centre veterinari.