Els residus plàstics s'acumulen fins i tot a les illes més remotes

Les remotes illes Cocos, situades més de 2.000 quilòmetres al nord d'Austràlia, tenien, l'any 2017, 414 milions de peces de plàstic, que en conjunt pesaven 238 tones. Aquest és el càlcul fet per investigadors australians que es publica a la revista "Scientific Reports".

L'equip encapçalat per Jennifer Lavers, de la Universitat de Tasmània, va dur a terme la primera recerca exhaustiva dels residus plàstics que es troben en aquest arxipèlag format per 27 petites illes. Les Cocos -anomenades també illes Keeling- tenen una superfície total de 14 quilòmetres quadrats, estan a uns 2.100 quilòmetres del nord-oest d'Austràlia -a l'oceà Índic- i pertanyen a aquest país.

La recollida es va fer entre el 13 i el 24 de març del 2017 a 25 platges de set illes, que en total signifiquen el 88% de tota la superfície de les Cocos. En total van recollir 23.227 objectes, que pesaven un total de 96,67 quilos. Més del 60% eren fragments petits d'altres residus. Els plàstics d'un sol ús, com bosses, ampolles i fins i tot raspalls de dents, significaven el 25% dels que es van poder identificar.
 

Residus amagats sota la sorra

Només en algunes zones van recollir residus fins a deu centímetres de profunditat. Fent comparacions amb els trobats a la superfície, calculen que n'hi ha unes 26 vegades més sota la sorra que al damunt. Per això creuen que les cerques fetes fins ara subestimaven molt la quantitat total de residus, perquè es limitaven als que hi havia a la superfície.

D'aquí surt el seu càlcul d'un total de 413,6 milions de peces, amb un pes de 238 tones. La quantitat es troba entre les més altes que s'han trobat en illes remotes. Com que els investigadors no van poder accedir a totes les zones, afirmen que les dades "són conservadores i els valors haurien de ser interpretats com estimacions mínimes".
 

Els investigadors recorden que la producció mundial de plàstics ha crescut exponencialment en els darrers 60 anys: vora la meitat del plàstic produït en aquest període -8.300 milions de tones- corresponen als últims 13 anys -3.900 tones. I el 40% dels plàstics es converteixen en residus el mateix any que són produïts.

Els sistemes ineficaços de control d'aquests residus comporten, afegeixen, "innombrables efectes negatius en l'entorn marí, d'aigües dolces i terrestre" i també recorden els impactes en el turisme. Per això, demanen afrontar-ho de forma urgent des de diferents perspectives, incloent-hi "estratègies que limitin la producció i consum de plàstics, prohibicions àmplies i gestió efectiva dels residus".