"Els recursos s'han vist col·lapsats": la situació dels menors migrants a Catalunya

El menors migrants fa dies que estan al centre d'una crisi política que amenaça de trencar els pactes de govern que el PP i Vox tenen en cinc comunitats autònomes. L'acord que el govern espanyol ha arrencat aquest dimecres a la tarda als territoris -- Catalunya s'ha abstingut-- estableix que uns 400 menors migrants no acompanyats que ara mateix són a les Canàries seran acollits a la Península.

Un acord que no soluciona l'emergència que viu ara mateix l'arxipèlag -- amb 6.000 joves acollits, el triple del que pot atendre el sistema-- i tampoc no té en compte, segons la Generalitat, la dinàmica real dels moviments d'aquests joves. Per aquest motiu, ha explicat aquest dijous el conseller Carles Campuzano a "Els matins", el govern s'ha abstingut en la votació.

A Canàries hi ha actualment uns 6.000 menors que van arribar sols. El sistema té capacitat per a 2.500; per tant, 3.500 joves necessiten ser traslladats a altres punts de l'Estat. Però la taula política celebrada aquest dimecres expressament a Tenerife, on van desembarcar totes les comunitats autònomes, només va acordar la derivació a la resta de l'estat d'uns 400.

La situació a Catalunya

Dels 400 que ara esperen arribar a la Península, 31 haurien d'anar a Catalunya, tot i que la Generalitat no firmarà el conveni. No perquè no els vulgui acollir, sinó perquè no pot avalar, diu, un pedaç i un mecanisme que no funciona.  

Segons la Generalitat, a Catalunya hi ha 2.500 menors no acompanyats, 1.000 més dels que diu el govern espanyol. Així ho detalla el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano:

"Si n'han entrat 1.500 en el que portem d'any, i calculem que arribem als 3000 a finals d'any, el nostre problema no són aquests 31, el nostre problema és que això no es fa de manera seriosa ni ordenada, i a més no es fa dotant la Generalitat dels recursos adequats."

Quina és la realitat dels centres d'acollida? TV3 ha entrat aquest dijous al Centre d'Acolliment Gaudí per a menors migrants no acompanyats.

La directora, Rosa Mir, ha detallat quin és el perfil dels joves que hi viuen i ha explicat que molts d'ells amaguen la condició de menors d'edat quan arriben a les Canàries perquè és la manera de ser derivats a altres comunitats. Un cop aquí, declaren que són menors i és la Fiscalia qui ha de determinar si ho són o no. Mentre esperen la resolució, estan sota l'aixopluc de l'administració.

El centre té 28 places, sempre plenes amb nois de 12 a 18 anys, ara, majoritàriament subsaharians. Mentre estan al centre, a banda de determinar si són menors d'edat, també se n'avalua la situació de desemparament i se'n fa un diagnòstic. Són 28 places, però la rotació és elevada i les estades són desiguals, segons quant es trigui a determinar les necessitats de cada noi.

La prova de la gran rotació que hi ha al centre és que el 2023 hi van passar 135 joves i, en aquest any, ja n'han passat 95. No donen a l'abast, assegura la seva directora, Rosa Mir, que diu que els recursos estan col·lapsats.

"Hi ha un dol també a nivell emocional molt important, intentem derivar-los i que siguin atesos. El que passa és que aquests recursos també s'han vist de sobte totalment col·lapsats per l'atenció que han de fer i per la demanda que tenen, i a vegades hi ha llista d'espera. l el mateix ens passa amb els recursos de formació."

Què diu el govern de les Canàries?

Entrevistat per TV3, el viceconseller de Benestar Social de Canàries, Francisco Candil, ha afirmat aquest dijous que la situació és "urgentíssima" i que les conferències sectorials no donen una resposta.

"Potser no s'està entenent el drama humanitari que hi ha ni el dany que s'està fent a aquests nens i nenes."

Candil lamenta que es parla molt dels drets dels infants, però que, tal com s'està tractant la qüestió, "el bé superior del menor" no s'està tenint en compte.