L'església de Sant Pere i algunes cases de Tor
L'església de Sant Pere és un dels edificis més singulars de Tor, al municipi d'Alins (3Cat/Roger Segura)

Els propietaris de Tor volen frenar el turisme "il·legal" i enderroquen la cabana dels hippies

La comunitat de propietaris adverteix a una quinzena de firmes amb seu a Andorra que fan visites a la muntanya privada que necessiten el seu permís per oferir-hi activitats

RedaccióActualitzat

"Gaudeix en família d'aquesta activitat d'estiu: excursió per la ruta dels contrabandistes i un àpat deliciós al poble de Tor". Així es promocionen les visites turístiques al petit poble de Tor, al Pallars Sobirà, aprofitant el ressò de la sèrie documental de Carles Porta produïda pel 3Cat, juntament amb Goroka, Ikiru Films i True Crime Factory.

La història d'assassinats i disputes de l'anomenada "muntanya maleïda" atreu cada cop més curiosos, i això ha portat la comunitat de propietaris de la muntanya de Tor a moure fitxa per preservar la tranquil·litat d'aquest paratge idíl·lic del municipi d'Alins. Un entorn que és fronterer amb Andorra i que manté el restaurant Casa Sisqueta com l'únic establiment obert als visitants.

Casa Sisqueta de Tor sense cap visitant
Casa Sisqueta i el seu restaurant són l'epicentre del poble del Tor, al municipi d'Alins, al Pallars Sobirà (3Cat/Roger Segura)

Segons explica el diari Segre, els propietaris de la muntanya s'han adreçat per correu electrònic a una quinzena d'empreses amb seu a Andorra. Les acusen d'operar a la muntanya de Tor "de forma il·legal i sense permís", els adverteixen que la seva activitat en un espai privat requereix autorització i els demanen que deixin de publicitar rutes a Tor sense el seu permís. Afegeixen que no descarten emprendre mesures legals:

"Mentre no disposin de l'autorització expressa, els requerim que s'abstinguin de dur a terme qualsevol activitat, del tipus que sigui, dins dels límits de la nostra propietat."

Les rutes turístiques des d'Andorra són circulars. Surten de nuclis com la Massana, Pal o Arinsal, entren a Catalunya pel port de Cabús --seguint la històrica ruta dels contrabandistes--, baixen fins a Tor i després tornen. El problema és que per arribar al poble han de transitar per alguna de les dues pistes privades existents: el camí de Sansa o el camí de Palanca.

Fonts de la comunitat de propietaris també han explicat al diari Segre que empreses britàniques i franceses també organitzen rutes, molts cops motivades pel "morbo" dels crims de Tor. Aquesta és una ruta molt freqüentada també per motoristes, molts d'ells estrangers, que opten per travessar la frontera per aquest punt recòndit del Pirineu.

Vistes espectaculars de la muntanya de Tor
La finca de la muntanya de Tor suma més de 2.000 hectàrees que han estat motiu històric de conflicte entre els propietaris (3Cat/Roger Segura)

Volen demanar donatius per a causes altruistes o solidàries

El diari explica que, ara per ara, els propietaris de la muntanya de Tor no preveuen cobrar cap taxa de pas, però que sí que demanaran una donació voluntària per a una causa altruista o solidària.

Fa uns mesos van instal·lar dues tanques d'accés --que ara estan obertes-- amb la previsió de tancar la muntanya a l'hivern, quan sol quedar colgada de neu durant setmanes. L'objectiu és evitar que els totterrenys facin malbé les pistes forestals.

Amb tot, la decisió de tancar la muntanya no genera consens entre els propietaris i els hereus. Alguns reclamen privacitat i pateixen perquè no es malmeti la zona, però els comerciants d'Alins o el restaurant Casa Sisqueta agraeixen que hi hagi moviment.

Tanca oberta al camí de la muntanya de Tor, al Pallars Sobirà
Una de les tanques situades al camí cap al port de Cabús i que es vol fer servir per tancar el pas a l'hivern (3Cat/Roger Segura)

Enderroquen la cabana dels hippies pel risc de col·lapse

Mentrestant, la comunitat de propietaris ha demolit aquesta setmana l'anomenada cabana dels hippies, una construcció de fusta que als anys 90 va servir de refugi a un grup de persones que es van instal·lar a prop del poble amb el permís de Josep Montané, Sansa.

Des de la comunitat de propietaris han explicat al diari Segre que la cabana suposava un perill per risc de col·lapse perquè un incendi havia deixat molt malmès un dels dos pilars de la construcció. La cabana s'havia convertit també en una parada habitual de les rutes turístiques centrades en la llegenda de Tor. 

Vista del poble de Tor amb l'església de Sant Pere i la casa comunal
L'església de Sant Pere i la casa comunal de Tor (3Cat/Roger Segura)

Una història marcada per l'assassinat de Josep Montané, Sansa, a qui van trobar mort el 30 de juliol de 1995 a casa seva, cinc mesos després de convertir-se en amo únic de tota la muntanya, fins llavors propietat de tretze famílies. 

Sansa era també un dels dos cacics del poble i el gran enemic de Jordi Riba, conegut com el Palanca. La sèrie documental i el llibre publicat per Carles Porta no resolen el crim, però conviden els espectadors a fer de jurat popular. 

Fa cent anys, Tor havia estat un dels pobles més rics del Pirineu, però odis personals, contraban, pistes d'esquí, especulació immobiliària i fins a tres assassinats l'han convertit en un centre d'atracció no pels seus magnífics paisatges, sinó per l'interès dels fans de la sèrie per la seva tràgica història.

 

Anar al contingut