Els panells de vidre de les pistes de pàdel, botxins fins ara ocults de milers d'aus

Edificis de vidre on es reflecteixen el cel o els arbres, marquesines transparents dels autobusos... són un focus de mort per a les aus, que no veuen ni l'edifici ni l'estructura, sinó un cel per on seguir volant o uns arbres acollidors on descansar.

A aquesta problemàtica, que es calcula que mata milers de milions d'aus a tot el món cada any, se li sumen ara les pantalles transparents de les pistes de pàdel. La proliferació d'aquests equipaments esportius, pel fet que és un esport cada cop més popular, ha alertat els Agents Rurals, que han iniciat una campanya de seguiment per inspeccionar-les totes i demanar-hi mesures correctores, si detecten que hi moren ocells.

De fet, les pistes de pàdel ja són el 20% de les morts d'ocells per col·lisions. El dany ecològic és tan gran que la Fiscalia de Medi Ambient està estudiant el cas i vol demanar que sigui obligatori posar mesures correctores a totes les infraestructures conflictives i edificis. Però la Fiscalia posa l'accent, sobretot, a les pistes de pàdel, ja que considera que el creixement en nombre en pot augmentar la gravetat.

La campanya d'Agents Rurals, un model a seguir

Segons la Fiscalia, es tractaria d'un delicte de maltractament animal, contemplat a la nova normativa penal, en vigor des del 28 de març. Jaume Bosch, cap regional de Barcelona del cos d'Agents Rurals, la demarcació on hi ha més punts negres detectats, explica que la Fiscalia General de l'Estat s'ha interessat en la tasca que fa el cos d'Agents Rurals a Catalunya.

"La vol exportar a tot Espanya. Que s'hi facin les mateixes inspeccions i mesures correctores, i obligar-ho per llei", assegura.

De fet, a Catalunya és obligatori, en el cas dels equipaments esportius, posar remei a qualsevol dany al medi ambient que puguin ocasionar. Però no és així en totes les comunitats.

"Tampoc hi ha una legislació sobre altres equipaments o edificis, ni a Catalunya. I hauria d'imposar-se, perquè el problema tot just s'està estudiant, però és enorme".

Una de les principals causes de mort dels ocells, les col·lisions

De fet, la col·lisió d'aus és una de les principals causes de mort dels ocells a tot el món. I les mesures són molt senzilles d'aplicar, ja que existeixen multitud de fabricants de vidres, tant d'edificis com de pantalles de pistes de pàdel, que ja hi incorporen trames de color blanc amb línies horitzontals o verticals, que fan veure als ocells que al davant tenen un obstacle.

Fa uns anys van proliferar uns adhesius en forma d'au que, més tard, es va demostrar que no funcionaven perquè els ocells intentaven passar-hi pel mig. Raül Aymi, responsable de l'Oficina d'Anellament de l'Institut Català d'Ornitologia, diu que "es tracta de la llei del puny". "Elles passaran per qualsevol espai més gran que un puny; per això els adhesius no funcionaven", assegura.

En el cas de les pistes de pàdel existeix una mesura molt econòmica i senzilla, la col·locació de xarxes de corda prou gruixuda perquè siguin molt fàcilment visibles per a les aus. Aquesta és la mesura que els Agents Rurals van recomanar a l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos en saber que hi instal·laven un equipament de pàdel nou.

I pel tècnic de Medi Ambient, Josep M. Calaf, era imprescindible posar-la abans d'inaugurar les pistes. "Ells ens van informar que hi havia un risc i que la millor mesura per a nosaltres era aquesta xarxa. Ha estat molt fàcil i és eficaç". De fet, es basaven en dades comprovades en municipis del voltant, on van recollir desenes de víctimes.

Edificis i marquesines, bona part del problema

Si ara s'ha posat el focus en les pistes de pàdel és perquè "creiem que aniran a més i, per tant, el problema creixerà", diu Jaume Bosch. Però, en realitat, els edificis suposen el 60% de les morts d'ocells per col·lisions. A Barcelona, un dels punts detectats com a més perillosos és Diagonal Mar, amb multitud d'edificis de nova construcció, molts amb vidres reflectants, lloc de pas d'aus migratòries.

Les marquesines, com, per exemple, les de les parades d'autobús, també són un problema.

"El problema és molt desconegut, ja que sovint els ocells morts a terra desapareixen ràpidament a la boca d'un depredador o als cubells de les brigades de neteja", explica Raül Aymi, que estudia aquest problema fa molts anys.

Sense xifres exactes

De fet, això dificulta molt que hi hagi dades exactes sobre la xifra d'ocells morts a Catalunya. Ara bé, existeixen dades d'altres indrets. Per exemple, la Societat Ornitològica d'Elx, juntament amb Ecologistes en Acció, van presentar un informe en el qual xifraven els ocells morts només en pistes de pàdel, al País Valencià, en 70.000 l'any 2022.

I a escala internacional, allà on s'han fet estudis exhaustius donen una idea que es tracta d'una desgràcia de magnituds descomunals. "Al Canadà ho estimen en 25 milions de morts anuals, o als Estats Units, on és esgarrifós: 1.000 milions cada any de mitjana", diu Aymi.

Tot i no tenir dades concloents ni cap estudi científic existent, Aymi s'atreveix a qualificar de "molt greu" el problema a Catalunya. A tall d'exemple, va fer el seguiment en un edifici petit a la plaça Imperial Tarraco, a Tarragona, on va detectar el problema. Després de comptar només 4 anys els mesos d'agost, setembre i octubre, el resultat va ser de 375 ocells morts, una xifra que podria ser de més del doble, "perquè per aquí hi passa la brigada de neteja diverses vegades al dia".

Les víctimes més habituals són els ocells migratoris, ja que no coneixen tant l'entorn i es troben amb un obstacle nou, tot i que hi moren aus de tot tipus.

"Entre les víctimes hi hem detectat 73 espècies diferents. D'aquestes, i això encara ho fa més preocupant, un 75% són espècies protegides."

Per això els ornitòlegs de l'ICO demanen la col·laboració dels consistoris i les brigades per detectar els punts negres. "Una altra via amb què tothom ens pot ajudar és, quan vegin un ocell mort, que ho reportin a la plataforma de ciència ciutadana ornitho.cat. "Això no només ens ajuda a comptabilitzar-ho, sinó, sobretot, a posar-hi remei", conclou Raül Aymi.