Un dels exàmens per obtenir plaça de MIR del 2024 (ACN)

Per què falten MIR per ser metge de família: falta de vocació o d'incentius?

A Catalunya han quedat vacants 98 places de metge de capçalera en l'adjudicació de les places MIR; i a tot Espanya les places desertes s'han duplicat
Enllaç a altres textos de l'autor

Mònica Mas

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio

Actualitzat
TEMA:
Salut

L'adjudicació de les places MIR torna a posar sobre la taula la falta de vocació o de bones condicions laborals per exercir de metge de família, un problema que ja fa anys que s'arrossega i que aquest any ha batut rècords. Tant que el Ministeri de Sanitat ja ha convocat una segona crida a tots els candidats que no han obtingut plaça per mirar de cobrir les que han quedat desertes. 

Si l'any passat van quedar 202 places vacants de metges de capçalera a tot Espanya, enguany la xifra s'ha més que doblat, 459 vacants, que representen el màxim històric en aquest camp. Catalunya és la comunitat on hi ha més places desertes, gairebé un centenar. Com cada any, dermatologia, cirurgia plàstica o cardiologia són les que s'han omplert abans. 

Malgrat els incentius que va posar en marxa el govern en forma de sobresous per fer més atractiva l'especialitat de metge de família als estudiants que han de començar a exercir, la situació no ha variat. Molts d'aquests estudiants es debaten entre la seva vocació i la qualitat de vida.
 

"Els metges estan cremats"

La Natàlia, estudiant de Medicina, ha pogut triar l'especialitat de radiologia a l'Hospital Vall d'Hebron. Explica que les rotacions de l'últim curs del grau de Medicina als centres d'atenció primària fan que molts estudiants vegin la realitat.

Molts dels estudiants que tenen vocació es fan enrere i trien altres especialitats hospitalàries: "Nosaltres, quan estem fent pràctiques, això ho veiem. Veiem que els metges estan cremats."

"Estan cansats del sistema, no del pacient, no de la seva feina. I és un sentiment molt comú que ens emportem tots els estudiants: 'Ostres, el sistema no és agraït amb aquest metge'. I si podem agafar una altra cosa, l'agafem."

En canvi, el Joan Fernàndez, que ha triat l'especialitat de metge de família, va fer el procés contrari, és a dir, podia haver triat una formació hospitalària, però volia tenir un tracte de dia a dia amb els pacients: "M'interessa moltíssim la gent gran, amb tots els problemes que puguin tenir."

"La dificultat que comporta regular les medicacions o els problemes de mobilitat, tot això em crida molt. I també a la vegada la immigració, que cada vegada és un factor més important en la població de Catalunya."

 

La medicina de família té un component molt vocacional, però la saturació del sistema desanima molts estudiants 

Qui ho tenia molt clar és la Claris Òdena, que ha fet dues vegades el MIR per poder triar una especialitat que li agradés i que no fos la de metge de família: "Després d'haver-lo repetit he pogut triar traumatologia, que és de les poques coses que m'agraden. També m'interessaven ginecologia i urologia, però al final crec que és això el que m'agrada més."

Què es pot fer per revertir la situació?

Tradicionalment, l'atenció primària és la porta d'entrada al sistema sanitari i, per molts professionals, n'hauria de ser l'eix central. Amb el dèficit de nous metges que s'hi vulguin dedicar i la perspectiva de la pròxima jubilació de la generació de metges del baby boom, l'atenció primària pot entrar en una situació crítica.

No hi ha receptes miraculoses, però totes passen per més finançament, per millorar les condicions laborals dels metges de capçalera i per prestigiar l'especialitat.

Els professionals demanen que es dignifiqui l'especialitat i que l'atenció primària tingui més veu dins del sistema de Salut (3cat)

Des del Col·legi de Metges de Barcelona, el vicepresident, Jaume Sellarès, apunta que, a banda de millorar les condicions de treball, cal que l'especialitat de metge de família estigui molt més present en el currículum durant els 6 anys de Medicina. 

"Al llarg de tota la carrera", explica Sellarés, "el contacte que tenen els estudiants amb metges d'atenció primària és molt reduït, i això crec que és molt important". Segons el seu parer, l'especialitat hauria de figurar en cada etapa de la formació d'un metge, i no només a les pràctiques de l'últim curs.

Estudiants amb molta ambició professional

El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona encara hi afegeix una certa contradicció del sistema, que demana una nota de tall molt alta quan la realitat és que falten metges.

Sellarés explica que el fet que la nota de tall per entrar al grau de Medicina sigui tan alta determina un perfil d'estudiants molt brillants que volen carreres professionals també molt brillants, lluny del perfil més discret de metge de família:

"Amb la falta de metges que tenim no té sentit portar metges de fora perquè aquí no n'hi ha prou i, en canvi, posar-los aquesta nota de tall tan alta."

Sellarés assenyala que "això limita el perfil de les persones que exerciran de metge i els llocs que ocuparan."

Des del sindicat Metges de Catalunya, el vicesecretari general, David Arribas, apunta què hi ha al darrere de les places descobertes de metge de família: "L'estudiant que ha d'escollir s'ho rumia molt, i va cap a les especialitats que tenen més sortida".

"I sobretot, les que tenen més compensacions, de tota mena, formatives, econòmiques, de conciliació familiar i laboral, que els permetran exercir de metges amb les màximes garanties possibles."

Un any més, el sindicat ja té coll avall que entre les vacants i les renúncies, l'especialitat de medicina familiar i comunitària quedarà descoberta en gran part. Un cop tancat el procés, les vacants es tornen a obrir dimecres que ve als aspirants que van quedar per sota de la nota de tall de les proves MIR. 

 

ARXIVAT A:
Salut Universitat
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut