Els italians voten "sí" a la reducció del nombre de parlamentaris

Els italians volen majoritàriament que no hi hagi tants parlamentaris al país.

En el referèndum que s'ha fet aquest diumenge i dilluns ha guanyat el sí a la retallada d'un terç dels parlamentaris, una proposta que defensaven la majoria dels socis de govern, sobretot el Moviment 5 Estrelles.

Segons les dades dels vots escrutats a les vuit del vespre, el sí guanyava pel 70% dels vots.

En aquest referèndum, que ha coincidit amb les eleccions regionals, hi ha participat el 55% dels italians amb dret a vot.

En les regionals, la coalició de dretes avança, però les esquerres aguanten. Les esquerres han salvat la Toscana, un dels seus bastions, i el govern del primer ministre Giuseppe Conte pot respirar més tranquil.

De 945 a 600 diputats

Uns 47 milions de persones estaven cridades a votar en un referèndum per reduir de 945 a 600 el nombre de parlamentaris, entre diputats i senadors.

La reforma ha estat impulsada, sobretot, pel Moviment 5 Estrelles, el soci majoritari de l'executiu de centreesquerra que presideix Giuseppe Conte des de fa poc més d'un any, però que ha anat perdent vots en les eleccions regionals que s'han anat fent.

Luigi Di Maio, exlíder del M5E i ministre d'Exteriors, es mostrava exultant:

"El que hem aconseguit avui és un resultat històric. Tornem a tenir un Parlament normal, amb 345 escons i menys privilegis."

Els electors havien de votar "sí" o "no" a la pregunta: "Aprova el text de la llei constitucional sobre modificacions dels articles 56, 57 i 59 de la Constitució sobre la reducció del nombre de parlamentaris?"

Consulta posposada pel coronavirus

Amb aquesta reforma, la Cambra dels Diputats passarà a tenir en la pròxima legislatura 400 membres en lloc dels 630 actuals, mentre que en el Senat hi haurà 200 senadors en lloc dels 315 que hi ha ara.

Es tracta d'una retallada lineal que no afecta les funcions de les dues cambres.

La consulta, que s'havia de fer al març, però va quedar posposada per l'emergència sanitària del coronavirus, no requeria quòrum mínim de participació.

El M5E, el principal impulsor de la retallada, defensava la reforma al·legant una necessària reducció dels costos de la política i una més gran eficiència de les institucions.

La formació argumentava que Itàlia té un parlamentari per cada 63.000 habitants, "la proporció més alta d'Europa". A més, considera que d'aquesta manera les cambres seran més eficients i s'accelerarà el debat polític.

Calcula que l'estalvi en despesa pública serà d'uns 100 milions anuals.

A favor i en contra

El Partit Demòcrata, de centreesquerra i principal soci de govern, i la petita formació d'esquerres Lliures i Iguals també donaven suport a la reforma. L'altre soci Itàlia Viva, de l'exprimer ministre, Mateo Renzi, donava llibertat de vot en considerar "d'inútil" la reforma.

La ultradreta de Matteo Salvini i l'ultranacionalista Germans d'Itàlia també donaven suport a la reforma. El conservador Forza Itàlia de Berlusconi donava llibertat de vot, tot i que considera que la llei amenaça de "limitar la representativitat i reduir la democràcia".

L'expresident del Parlament Europeu i membre de Forza Itàlia Antonio Tajani assegura que "aquesta reforma està mal feta, només retalla escons de forma demagògica: hi haurà parts senceres del país que no tindran representativitat territorial".

Els defensors del no opinen que l'estalvi serà inferior al que ha calculat M5E.

Les regionals donen aire a l'esquerra

La coalició de dretes --amb els Germans d'Itàlia, la Lliga de Salvini i Forza Itàlia-- hauria guanyat 4 de les 7 regions en disputa: el Vèneto, la Ligúria, la Vall d'Aosta i les Marques, una regió on fins ara manaven les esquerres.

Però la peça més preuada era la Toscana, governada des de fa 50 anys per formacions d'esquerra, on la ultradreta de Matteo Salvini semblava que es disparava amb força. Finalment, el centreesquerrà Partit Democràtic ha pogut mantenir el feu, com també ha fet a la Campània i la Pulla. L'esquerra ha salvat els mobles.