Els EUA envien 3.000 soldats a l'est d'Europa i Rússia hi veu una decisió "destructiva"

Els Estats Units han enviat 3.000 soldats a l'est d'Europa, davant la crisi a Ucraïna i el temor que Rússia pugui envair-ne el territori. Les tropes, que ja havia anunciat el president Joe Biden representen un augment del 50% de la presència nord-americana a la zona i pretenen reforçar les aliances dels EUA davant d'un possible atac rus.

Els pròxims dies, un miler de soldats travessaran l'Atlàntic per desplegar-se a Romania, prop de 2.000 a Polònia i uns quants centenars a Alemanya. Als Estats Units hi ha 8.500 soldats més en alerta que ja es van activar de manera preventiva la setmana passada.

És significatiu que la mobilització d'efectius la faci els Estats Units bilateralment, d'acord amb aquests tres països, però al marge del paraigua de l'OTAN, que no ho ha demanat.

La mobilització de tropes nord-americanes vol fer front a la pressió russa sobre Ucraïna i sobre els aliats de l'Europa de l'Est. Al seu torn, Ucraïna ja havia demanat que es rebaixés la tensió.

Des dels EUA asseguren que no és un desplegament massiu, serà temporal, i tampoc afecta els països bàltics, que toquen a Rússia, però per al Pentàgon és un primer pas.

Washington considera que el que està afegint tensió a la crisi ucraïnesa és Rússia, que acumula cada dia més forces a prop d'Ucraïna. Es calcula que Putin hi té 100.000 soldats desplaçats. És per això que els nord-americans al·leguen que ells no es poden quedar amb els braços plegats.

Per la seva banda ,Rússia considera "destructiva" la decisió dels Estats Units. El viceministre d'Exteriors, Aleksandr Gruixko, ha assegurat que es tracta d'un pas "que ningú justifica" i "augmenta la tensió militar". A més, ha advertit que el temps de "les decisions polítiques cada cop és més estret".

Espanya hi ha enviat efectius

Fins ara, Espanya, Dinamarca, els Països Baixos i el Regne Unit havien enviat un petit nombre de forces i efectius cap als països aliats propers a Rússia.

Els Estats Units tenen uns 70.000 soldats estacionats permanentment a Europa, però fins avui només 6.000 d'aquests eren als països de l'est. Ara passaran a ser-ne gairebé 9.000.

Deixen clar que cap d'ells posarà ni un peu a Ucraïna, però esperen que siguin un senyal més per dissuadir Vladímir Putin.

Es filtren documents enviats al Kremlin

El Pentàgon ha negat que hagin estat ells els que han filtrat al diari "El País" els documents confidencials que els Estats Units i l'OTAN van enviar al Kremlin dimarts passat responent a les seves demandes en la crisi d'Ucraïna.

L'exclusiva del diari no contradiu l'esperit del que els aliats van dir en públic, però sí que aporta molts detalls de la contraproposta occidental. Per una part, reitera la negativa a retirar-se dels països de l'est i a renunciar a l'ingrés d'Ucraïna a l'OTAN.

Sí que ofereix obrir negociacions sobre conceptes de seguretat i sobre el control d'armes, i a no desplegar míssils en aquell país. Però, abans de començar a parlar, diuen a Putin que li toca a ell desescalar i retirar, de manera verificable, les tropes que amenacen Ucraïna.