Els errors durant la pandèmia: com es creia que era la Covid i el que se sap ara

El 27 de febrer es va diagnosticar el primer positiu per coronavirus a Catalunya. Des d'aleshores, el Departament de Salut n'ha registrat gairebé 70.000 i el que és clar a aquestes alçades és que hi ha coses que no s'han fet bé. I, entre les primeres, imaginar que el virus no arribaria o que no tindria la gravetat que ha acabat tenint.

El 25 de febrer, Joan Guix, secretari de Salut Pública, deia que "aquesta moguda no és per la gravetat. Si ens posem a comptar, la grip és molt més greu".

El 12 de març, Marc Ramentol, director general de Professionals de la Salut, del Departament de Salut, afirmava que "avui en dia sabem que les persones que no tenen símptomes és molt probable que no siguin contagioses".

El 10 de març, Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, deia que "això no viatja, en condicions normals, més d'un metre, un metre i mig. Les meves partícules segurament estarien a les teves botes, amb una mica de sort, no hi arribarien".

Són afirmacions que es van fer a amb l'arribada del virus, i a partir de les quals es van anar prenent decisions. "A la primera onada es van cometre molts errors", afirma Trilla.

La detecció

No es van fer prou testos PCR, tot i els advertiments de l'OMS del 16 de març cridant a tots els països a fer el test a tothom que tingués símptomes. Aquí, Salut Pública només autoritzava a fer la prova a les persones que havien estat a Wuhan o al nord d'Itàlia els 14 dies abans de trobar-se malament. A més, només estava autoritzat el laboratori de l'Hospital Clínic per analitzar-les i de seguida es va convertir en un coll d'ampolla, com recorda Robert Güerri, coordinador de la Unitat Covid de l'Hospital del Mar.

"Trigaven fins a tres dies a tenir el resultat d'una PCR per saber si una persona era positiva o no. Tres dies, en una infecció d'aquestes, és un món."

El virus s'escampa ràpida i comunitàriament sense que el sistema de vigilància epidemiològica ho detecti. Això, segons Pere Godoy, president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, és el que creu que va passar el mes de febrer:

"Al febrer hi havia una transmissió comunitària que el sistema sanitari vam ser incapaços de detectar adequadament."

Canvi de criteri

Quan finalment es canvia el criteri, es deixa de necessitar autorització de Salut Pública. Es volen fer més proves, però no n'hi ha per a tothom que té símptomes. El personal dels centres sanitaris i les residències es troben que no tenen prou equips de protecció individual per atendre amb seguretat els pacients Covid. No s'havia comprat prou material per fer front a la pandèmia que ja teníem a sobre, entre altres motius, perquè la informació que hi havia no és la que hi ha avui, com explica Antoni Trilla.

"Des de la Xina se'ns informava, amb la millor fe del món, que el percentatge de pacients asimptomàtics que podien transmetre la malaltia era de l'1 al 3%, mentre que ara sabem que està entre el 25 i el 50%."

Godoy també subratlla la importància de la transmissió comunitària silenciosa:

"Hi ha hagut un aspecte clau en el coronavirus, que és la transmissió comunitària de forma silenciosa. Ara ho sabem, que més del 30% dels malalts no tenen traducció clínica però sí que poden engegar cadenes de transmissió. Ni aquí a Europa, ni enlloc, no érem conscients que podia tenir aquest nivell de transmissió."

Ara també se sap que abans de tenir símptomes del coronavirus es pot estar encomanat. Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d'Hebron:

"Dos dies abans o tres de l'inici dels símptomes és quan hi ha la càrrega viral més alta i per tant quan aquesta persona és més transmissora."

Tot són elements que juguen en contra a l'hora de controlar un virus i que fan canviar els paràmetres de com cal fer front a la pandèmia i no cometre els mateixos errors. Les noves decisions s'hauran de prendre en funció de les noves evidències i de les experiències d'altres països, com diu Godoy:

"Molt incorrecte és no aprendre les lliçons que n'hem de treure d'aquella situació. Totes les decisions són, segur, millorables, totes. I segur que algunes de les decisions que es van prendre en el seu moment s'haurien pogut prendre de forma més ràpida, potser de forma més intensa, potser abocant més recursos a un capítol determinat, però tot això a posteriori hem de ser prudents, perquè realment el nivell d'informació de què es disposava, tant a nivell científic com polític, que van prendre les decisions, era limitat."

Antoni Trilla aposta per l'enfortiment de les capacitats de vigilància epidemiològica, a banda d'aprendre dels encerts i dels errors dels altres. "El que hem de fer és reforçar de nou les capacitats de vigilància epidemiològica i mantenir-nos ben preparats i ben actius, i no tornar a caure en errors com no tenir subministraments, no tenir equips de protecció, totes aquestes coses; el temps juga a favor nostre i l'experiència també."

"Realment te n'has d'adonar que fins que no acaba la pel·lícula és molt difícil saber qui l'ha encertat. Hi ha qui ha començat bé i ha acabat malament. Hi ha qui ha començat malament i ha acabat millor del que es pensava. De manera que hem de tenir molta cura de veure realment allò que funciona", explica Trilla.

Perquè ni aquí ni enlloc tenen encara la recepta perfecta per aturar el virus sense haver de confinar i paralitzar tot un país.