Els cinc canvis urgents que proposa l'ONU per combatre l'emergència climàtica

Fa anys que els científics avisen: el planeta està al límit. L'emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació s'agreugen, mentre les grans decisions continuen ajornant-se. 

Ara, un nou informe impulsat per l'Institut pel Medi Ambient i Seguretat Humana de la Universitat de l'ONU gira el focus. Més que denunciar, proposa. I ho fa amb una idea clau: si volem un canvi real, cal atacar les arrels dels problemes. 

Proposa canvis en cinc grans àrees que necessiten transformacions estructurals urgents, com ara, els residus. Cada any generem 2.000 milions de tones de residus domèstics, i es preveu que es dupliquin el 2050. Per això, els autors de l'informe de l'ONU diuen que reciclar és una solució superficial: cal transformar el model lineal de producció i consum i cal eliminar els productes d'un sol ús. 

L'informe se centra en els canvis positius per donar esperança, més enllà de les mesures centrades a limitar els pitjors efectes de la crisi climàtica. Caitlyn Eberle, autora principal de l'estudi, assenyala la necessitat d'anar més enllà de canvis en conductes individuals:

"Moltes de les accions que emprenem, per benintencionades que siguin, no funcionaran mentre hi hagi tot un sistema treballant-hi en contra."

Per això també destaquen exemples positius, com ara la del municipi de Kamakatsu, al Japó, que recicla el 80% dels residus. Com ho ha aconseguit? A través del compostatge, la separació a consciència dels residus, la seva revalorització i l'intercanvi de roba i d'objectes. Aquest municipi té una taxa de reciclatge quatre vegades més alta que la mitjana del país nipó. 

Repensar els residus

Liliana Narváez, investigadora sènior a l'Institut per al Medi Ambient i la Seguretat Humana a la Universitat de l'ONU i també autora de l'estudi, explica que a la Unió Europea, l'objectiu per al 2035 és que els residus que arribin a l'abocador no superin el 10%, una fita que encara queda molt lluny: "A Espanya, el 50% dels residus encara acaben a l'abocador. Què podem fer? Doncs cal començar a pensar els productes des del moment de la seva planificació."

Narváez defensa que cal pensar més enllà de la lògica d'un sol ús: "El compro, l'utilitzo... Com torna aquest residu a la cadena, com podem fer possible una economia circular." 

L'experta també alerta que el liti s'esgotarà cap al 2050 i que gran part del que ja està en ús acaba a les escombraries. Per això, proposa reutilitzar el de les bateries recarregables, com les dels telèfons. 

Realinear-se amb la natura

L'equip d'investigadors demanen un canvi de perspectiva: realinear-se amb la natura. Creuen que els humans sempre hem vist la natura des del punt de vista del benefici econòmic, com si nosaltres no en forméssim part, i que hem caigut en el parany d'intentat controlar els processos naturals en lloc de coexistir-hi. 

Aquesta seria la causa al darrere de la desforestació, l'extinció d'espècies i el col·lapse d'ecosistemes. Liliana Narváez ho exemplifica amb les canalitzacions dels rius, un procés que altera el seu curs amb l'objectiu de millorar la navegabilitat, crear més terrenys agrícoles o protegir les ciutats. 

"Quan canalitzem els rius, estem provocant altres impactes, com ara zones de sequera. En comptes de pensar: escolti, això és natural i nosaltres formem part de la natura, per què no ens hi adaptem? Com fan, per exemple, a Holanda o en alguns altres països, on han après a conviure amb les zones d'inundació", argumenta.

Reconsiderar la responsabilitat

Som més de 8.000 milions de persones, però els recursos d'aquest planeta finit no estan repartits de manera equitativa. L'informe fa una crida a passar de l'individualisme actual a la responsabilitat col·lectiva. I dins d'aquest exercici, es distancien d'algunes mesures que, lluny de donar una resposta global al problema, el maquillen.

Posen com a exemple la compensació de les emissions de diòxid de carboni a través de la qual els països desenvolupats tenen la possibilitat d'escapar de les reduccions ambicioses d'emissions plantant arbres a països empobrits del Sud Global. És una forma de "colonialisme de carboni", com ho anomenen els investigadors, ja que els països més poderosos traslladen també els danys i els efectes negatius als països que menys responsabilitat tenen en l'escalfament global. 

Reimaginar el futur i redefinir el valor

Els científics també demanen que es deixi de pensar tant en el curt termini, que s'abandoni el que anomenen "presentisme" i que ara és el que domina la presa de decisions. Creuen que es trasllada el problema a les generacions futures. 

Una de les qüestions que aborden en l'informe són els residus nuclears. Adverteixen que, malgrat que es vulgui presentar l'energia nuclear com una alternativa neta i sostenible als combustibles fòssils, també produeix residus radioactius que trigaran 100.000 anys a desintegrar-se, ja que ara no hi ha cap manera viable d'eliminar-los adequadament. 

També remarquen la necessitat imperiosa de deixar de banda el PIB com a manera de mesurar la riquesa i el benestar dels països. Sobretot mentre la salut planetària empitjora. L'informe posa l'accent en el fet que un enfocament centrat únicament en els beneficis econòmics alimenta la desigualtat i la degradació ambiental.