Els catalans són més feliços que els danesos, segons un estudi fet a Copenhaguen

Els catalans tenen més benestar mental que els danesos, islandesos i anglesos. Aquesta és la conclusió d'un estudi fet per investigadors danesos, que s'ha publicat a la revista "Psychiatry Research".

Els mateixos autors de l'estudi s'han sorprès dels resultats, perquè contrasten amb els índex que es publiquen amb el "World Happiness Report" (Informe Mundial de la Felicitat).

Segons aquest informe, en el període 2016-2018 Dinamarca era el segon país més feliç del món després de Finlàndia. Islàndia es trobava en quarta posició. Anglaterra i Catalunya no apareixen de forma independent, però el Regne Unit es troba en el 15è lloc i Espanya en el 30è.

La recerca que s'acaba de publicar no tenia l'objectiu d'avaluar la felicitat per països. L'equip de l'Institut Nacional de Salut Pública de la Universitat del Sud de Dinamarca, encapçalat per Ziggi Ivan Santini, pretenia esbrinar si la versió breu de l'escala de benestar mental Warwick-Edinburgh (WEMWBS) era vàlida per aplicar-la a la població danesa per mesurar el seu benestar mental.

Però, què és el benestar mental? Els autors el defineixen a l'inici de l'article. Abasta conceptes relacionats amb l'hedonisme o el plaer -pensaments positius, afecte, emocions- i d'altres amb el que s'anomena eudaimonia -funcionament, actituds i relacions positius-, que sovint s'equipara a felicitat.

Dit més planerament, "sentir-se bé" pot significar sentir-se relaxat, optimista i amb energia i "funcionar bé" pot voler dir ser capaç de pensar amb claredat, de gestionar els problemes i de socialitzar-se.

Catalunya té més benestar mental

Per respondre a l'objectiu principal de la recerca, es va sotmetre el qüestionari a una mostra representativa de 3.508 danesos -dels quals el 53% eren dones. La conclusió és que l'escala WEMWBS és vàlida i apropiada per avaluar el benestar mental de la població danesa.

Però el que ha cridat l'atenció dels investigadors i que a nosaltres ens afecta més directament és que, en la comparativa, Catalunya mostra un índex de benestar mental més elevat que els altres tres països.

D'entrada, per què es van triar aquests països? Ziggi Santini ho ha explicat al 324.cat:

"La raó és molt senzilla: eren els únics grups de què teníem dades disponibles que fossin representatives d'una regió o país sencer. L'escala WEMWBS està àmpliament reconeguda internacionalment i ha estat validada a molts països, però encara no ha estat implementada en moltes enquestes a nivell nacional. Aquests quatre eren els que teníem disponibles per a les nostres anàlisis".

Les dades utilitzades corresponen a l'Enquesta de Salut de Catalunya 2016. Aquesta és la dada relacionada amb el benestar mental:

"En una escala de 14 a 70, el nivell mitjà de benestar mental de la població se situa en 58,1 punts de mitjana (58,7 en homes i 57,6 en dones). S'observen valors pitjors entre les dones, entre les persones més grans, en la classe social menys afavorida i entre les persones amb estudis primaris o sense estudis".

Els resultats més elevats en homes coincideixen, segons l'estudi danès, amb els dels altres tres territoris. En canvi, a Catalunya l'índex disminueix amb l'edat, al contrari del que passa a Dinamarca, Islàndia i Anglaterra. És a dir, la gent és menys feliç a mesura que fa anys.

La importància de l'estil de vida

En els comentaris, els autors fan aquesta apreciació sobre les diferències amb els resultats que proporcionen el World Happiness Report i l'Enquesta Social Europea:

"Catalunya és una regió força diferent de la resta d'Espanya, amb diferències considerables en etnicitat, valors culturals i condicions econòmiques" i és possible que aquestes diferències puguin explicar les nostres troballes més que les propietats de les diferents mesures".

Els autors també han comentat els resultats en un article a la web de "The Conversation" que porta un títol significatiu: "Escandinàvia potser no és, després de tot, el lloc més feliç de la Terra".

En aquest article, com en la recerca publicada, els investigadors expliquen que la idea dels països nòrdics com els més feliços ha quedat sorprenentment qüestionada amb el seu estudi. No es tracta que els danesos tinguin menys benestar mental del que es creu, sinó que els catalans sembla que en tenen encara més. Comenten que la diferència potser es deu al mètode utilitzat.

Així, en el World Happiness Reports la felicitat es mesura amb l'escala de Cantril. Es basa en un barem que està molt influenciat per condicions econòmiques i que, segons ells, són representacions pobres de la salut mental i el benestar.

Expliquen que l'avaluació de la pròpia vida augmenta amb els ingressos, però el benestar emocional ho fa només fins a cert punt. A partir de cert nivell, el benestar ja no augmenta amb més diners. A més, als països escandinaus està augmentant el  nombre de persones que les passa magres, fet contrari a la fama que tenen.

Una forma diferent de mesurar el benestar

Per això, els autors danesos afirmen que calen mesures més sofisticades per analitzar el benestar. I que potser la cultura i l'estil de vida a Catalunya tenen a veure amb els resultats obtinguts i poden servir per replantejar aquestes mesures:

"S'està reconeixent cada vegada més que "no hi ha desenvolupament sostenible sense salut mental". Per tant, els secrets de Catalunya poden ser valuosos per aprendre més sobre el que realment importa en el benestar mental".

A més, expliquen que a Europa la idea convencional és el tractament, prevenció i desestigmatització de la malaltia mental. Però que "la salut mental és més que tot just l'absència de malaltia mental".

Per això, conclouen, "la societat ha de considerar també les causes de la salut mental positiva i prioritzar-la:

"La salut mental positiva i el benestar estan associats amb més bona salut física, relacions interpersonals positives i societats socialment més sanes".

Mentre l'estudi es debat, de moment podem sentir-nos feliços amb aquests bons resultats.