Els 122 anys de la dona més vella del món podrien ser un frau

Un estudi rus posa en dubte la longevitat de la francesa Jeanne Calment, que va morir amb 122 anys el 1997, sent la persona que ha viscut més anys del món.

L'estudi, "Jeanne Calment: el secret de la longevitat" publicat aquest desembre a ResearchGate, pel científic rus Nikolay Zak, amb l'ajuda de Yuri Deigin, un empresari relacionat amb la biotecnologia i les teràpies antienvelliment, defensa la hipòtesi que la filla de Jeanne Calment, Yvonne, hauria usurpat la identitat de la seva mare el 1934.

Zak, un matemàtic membre de la Societat Naturalista de la Universitat de Moscou, i que es declara "aficionat a la gerontologia", diu que ha arribat a aquesta conclusió analitzant arxius, documents i fotografies de l'època. Explica que qui va morir el 1934 no era la filla de Jeanne, Yvonne, sinó que aquesta va agafar la identitat de la mare, que és qui realment va morir, i que ho va fer per "evitar pagar l'import de successions".

En l'estudi, Zak ha treballat sobre models estadístics relacionats amb persones centenàries, i considera que el cas de Calment "és una anomalia" i recull diverses contradiccions en el seu historial.

Algunes contradiccions

El matemàtic desenvolupa 17 arguments per defensar la seva hipòtesi.

Per exemple, posa en dubte l'alçada de la dona, que amb 57 anys, segons les dades d'un document d'identitat de Jeanne, mesurava 152 cm. En revisions posteriors, ja amb 114 anys la seva alçada era de 150 cm.

"Amb gairebé 60 anys només havia perdut 2 cm, un fet que no té consistència amb la dinàmica observada."

Els estudis estimen que la pèrdua d'estatura relacionada amb l'edat és d'entre 8 i 10 cm. Segons Zak, això s'explicaria pel fet que Yvonne fos més alta que la seva mare. Segons la descripció d'aquest document, "els ulls negres" i "les característiques del front" no es corresponen amb les de Jeanne als darrers anys de vida.

Zak i Deigin han comparat fotografies antigues d'Yvonne amb les últimes de Jeanne, utilitzant un programa de reconeixement facial. L'anàlisi va concloure que la jove Yvonne i la longeva Jeanne eren la mateixa persona.

Comparacions fotogràfiques del nas de Yvonne jove i de Jeanne en els últims anys, de l'estudi (Nikolay Zak)

Altres científics russos també han posat en dubte la veracitat del cas de Calment, com el cap de la secció de gerontologia de la Societat de Naturalistes de Moscou, Valery Novosselov.

"Com a metge sempre vaig dubtar de la seva edat. L'estat dels muscúls era diferent d'altres longeus. Ella s'aguantava asseguda sense repenjar-se. No tenia demència."

En l'estudi també s'han consultat testimonis, documents i arxius de la ciutat d'Arle, on va viure tota la vida Calment: entre altres, que "el certificat de la mort d'Yvonne està "signat per una sola persona sense títol mèdic". O altres, com entrevistes de la mateixa Jeanne on explica que el 1888 va conèixer Vincent van Gogh que venia a comprar a la botiga de teixits que la família tenia a Arle, o que va anar a l'enterrament de Víctor Hugo.

Polèmica a França dels defensors de Jeanne

La publicació de l'estudi ha causat gran rebombori a França, on ràpidament ha estat rebatut pels més coneixedors de Jeanne Calment, com el gerontòleg, Jean Marie Robine. Robine a "Le Parisien"  es defensa dient que mai s'ha estudiat l'edat d'una persona com la de Jeanne.

"Mai vam trobar res que ens fes sospitar de la seva edat. Tenia accés a informació que només ella podia conèixer, com el nom dels seus professors de matemàtiques o de les criades de casa seva. Coses que la seva filla no podia saber."

Robine i el també gerontòleg Michel Allard es van encarregar als anys 90 de validar la vida de Calment a través de dades simples i verificables com detalls de l'apartament on va viure tota la vida.

Robine diu que no ha tingut dubtes sobre la veracitat dels documents i també recorda que la família de Jeanne era molt coneguda a Arle:

"T'imagines quanta gent hauria d'haver mentit? Un bon dia, Fernand Calment, (el marit de Jeanne), hauria fet veure que la seva filla era la seva dona i ningú hauria dit res? És absurd."

Exhumació: l'ADN, solució als dubtes

Mentre no existeixen maneres científiques de mesurar biològicament la longevitat humana amb seguretat, sembla que l'única solució podria estar en fer una anàlisi d'ADN.

Altres científics francesos donen crèdit a les hipòtesis de Zak i, com Nicolas Brouard, director d'investigació de l'Institut Nacional d'Estudis Demogràfics (INED) a França, estan a favor de les anàlisis per "posar punt final al cas".

Per fer-ho, cal l'exhumació dels cadàvers i els descendents. La família Calment no en vol sentir ni parlar.

El debat és tan encès a França que s'ha obert una iniciativa popular a través d'un Change.org, per demanar al president de la República Emmanuel Macron, que "en nom de la ciència i del coneixement de la veritat", insti les autoritats competents a fer l'exhumació.

El "negoci del notari"

Jeanne Calment té una vida llarga. Se suposa que va néixer a Arle el 21 de febrer del 1875 i va morir a la mateixa ciutat el 4 d'agost de 1996, a l'edat de 122 anys i 164 dies. En una vida tan llarga, encara que la seva filla Yvonne tindria 99 anys, és normal que s'acumulin les anècdotes.

Al notari André François Raffray, la longevitat de Jeanne no li va fer cap gràcia. El 1965, quan Raffray tenia 47 anys i Jeanne 90, va creure que faria el negoci de la seva vida.

Edifici on Jeanne Calment va viure tota la vida i on la família tenia una botiga de teixits.

Va fer un contracte amb Jeanne a qui pagaria 2.500 francs al mes (uns 380€) fins que morís a canvi de la vivenda que ocupava l'anciana. Un cèntric pis a Arle a la Costa Blava francesa, per poc més de 300.000 francs (45.000€).

Calment no tenia família directa, la filla Yvonne havia mort el 1934, el fill Frédéric, el 1963. L'anciana va firmar.

Raffray va calcular que l'anciana viuria com a molt 10 anys més. Però Calment el va sobreviure. El 1995 el notari va morir amb 77 anys, i la seva vídua va haver de pagar a Jeanne durant 2 anys més la quantitat acordada.