Elon Musk diu que Neuralink ha implantat amb èxit un xip cerebral a una persona

Elon Musk ha anunciat aquest dilluns que Neuralink, empresa que va cofundar el 2016, ha aconseguit implantar al cervell d'una persona un xip que li ha de permetre interactuar amb ordinadors amb el pensament.

No és la primera empresa que aconsegueix una fita com aquesta, però la fama de Musk com a empresari/enginyer fa que els passos que va fent aquesta empresa estiguin despertant molta expectació.

Ho ha anunciat a Twitter, la xarxa social que va comprar i rebatejar com a X, afirmant que "els resultats inicials mostren una detecció prometedora de pics neuronals":

"El primer humà va rebre ahir un implant de Neuralink i s'està recuperant bé."

The first human received an implant from @Neuralink yesterday and is recovering well.

Initial results show promising neuron spike detection.

— Elon Musk (@elonmusk) January 29, 2024

Ho han anomenat Telepathy

També ha explicat que aquest "primer producte" de Neuralink l'han batejat com a Telepathy, és a dir, "telepatia", i que "permet el control del telèfon o l'ordinador només pensant".

Ha afegit que espera que aquesta tecnologia sigui molt útil a persones amb tetraplegia, esclerosi lateral múltiple o altres patologies, i ha posat el físic teòric Stephen Hawking com a exemple:

"Imagineu-vos si Stephen Hawking s'hagués pogut comunicar més ràpid que un mecanògraf o un broker. Aquest és l'objectiu."

Enables control of your phone or computer, and through them almost any device, just by thinking.

Initial users will be those who have lost the use of their limbs.

Imagine if Stephen Hawking could communicate faster than a speed typist or auctioneer. That is the goal.

— Elon Musk (@elonmusk) January 30, 2024

De tota manera, Neuralink no ha emès cap comunicat ni ha respost les preguntes dels periodistes que li han demanat més detalls, com per exemple, l'agència Reuters.

Anteriorment, havien afirmat que també estan treballant en altres línies de recerca: per exemple, recuperar-se de malalties mentals com ara la depressió o aconseguir que les persones cegues hi puguin veure.

Fa poc més d'un any Musk va assegurar que el primer implant en humans seria 6 mesos després, però sembla que el procés s'ha allargat i han trigat mig any més.

Un robot quirúrgic provat amb micos

Aquesta empresa va anunciar fa gairebé 3 anys que havia aconseguit que un macaco amb un implant al cervell jugués a un joc d'ordinador amb el pensament, i al maig van dir que tenien permís governamental per provar-ho en humans.

Neuralink ha desenvolupat un robot quirúrgic que fa tota l'operació: forada el crani, connecta elèctrodes microscòpics a les neurones de l'àrea del cervell que controla els moviments, implanta el xip sense fils i tapa el forat.

En aquest vídeo de l'empresa es pot veure la mida que tenen els elèctrodes comparats amb la punta d'un llapis:

It can be difficult to visualize how tiny our threads are. We had a banana for scale, but Pager ate it 🍌 pic.twitter.com/l11eBWd7e9

— Neuralink (@neuralink) August 23, 2023

I en aquest altre es mostra el robot en acció amb un model que simula una persona:

We are building surgery simulations for faster iteration and better test coverage. Join us to help expand this capability🦾 #techtuesday pic.twitter.com/JHFM5HersL

— Neuralink (@neuralink) March 21, 2023

Denúncia per maltractament animal

L'ús que fa de micos per fer la recerca ha rebut denúncies i crítiques: al setembre l'ONG nord-americana Comitè de Metges per a una Medicina Responsable va acusar l'empresa de maltractament animal.

En concret van denunciar que havien sacrificat 12 micos joves i sans per complicacions amb les operacions, cosa que Musk mateix va negar, i va afirmar que feien servir animals "terminals".

Precedents europeus més avançats

Hi ha empreses europees que fa anys que treballen amb èxit en projectes similars: el 2019 un centre de recerca francès va aconseguir que un tetraplègic caminés gràcies a un exoesquelet controlat amb el pensament.

Fa 2 anys a Suïssa tres persones amb lesions medul·lars per accidents de moto van caminar amb un sistema informàtic que passava la informació del cervell a punts de la columna.

I al maig als Països Baixos un home tetraplègic també va caminar amb un sistema similar, un "pont digital" entre el cervell i la columna, i que anteriorment també s'havia provat en simis.