Sondeig Regne Unit: àmplia majoria absoluta dels laboristes i desfeta històrica dels conservadors

El Partit Laborista guanyaria les eleccions al Regne Unit amb una majoria absoluta de 410 escons, segons el sondeig de la BBC. El líder socialdemòcrata Keir Starmer es convertiria així en primer ministre, rellevant el conservador Rishi Sunak, que segons la cadena pública britànica patiria una davallada històrica i es quedaria amb tan sols 131 diputats. La distància entre tots dos partits seria de 279 diputats, un marge més folgat que en l'històric resultat del laborista Tony Blair l'any 1997.

Si es confirmen aquests resultats, seríem davant d'una victòria aclaparadora per als laboristes, que posarien fi a una era conservadora de 14 anys. Aquesta àmplia majoria a la Cambra dels Comuns --el Partit Laborista passaria de 203 a 410 escons-- es traduiria en un relleu exprés al 10 de Downing Street, on aquest divendres mateix ja s'hi podria instal·lar Keir Starmer, que rebria l'encàrrec de formar govern del rei Carles III. 

A l'altra cara de la moneda, el Partit Conservador passaria de 365 a 131 escons. Si les urnes acaben confirmant aquesta xifra o una de semblant, seria el pitjor resultat per als 'tories' des de la Segona Guerra Mundial.

La tercera posició seria per al Partit Liberal Demòcrata, encapçalat per Ed Davey, favorable al reingrés a la Unió Europea, que tindria 61 diputats.

El resultat del sondeig a peu d'urna s'ha sabut tot just quan han tancat els col·legis electorals, a les 10 --11 hora catalana--. L'escrutini seguirà durant la matinada i aquest divendres al matí ja se sabrà com ha quedat configurada la Cambra dels Comuns per als pròxims 5 anys.
 

L'extrema dreta, a l'alça, i l'SNP, a la baixa

L'extrema dreta irrompria amb força a la Casa dels Comuns de la mà del populista Nigel Farage i amb un discurs antiimmigració. L'ideòleg i promotor del Brexit, líder de Reform UK, aconseguiria un lloc al parlament després de set intents fallits i situaria el partit com a quarta força amb 13 escons, segons el sondeig de la cadena pública britànica.

Els pronòstics no són tan favorables per als nacionalistes escocesos, que serien els segons grans perdedors de la jornada. El Partit Nacional Escocès (SNP, per les sigles en anglès) pagaria car l'ascens dels laboristes, també a Escòcia, i quedaria amb només 10 escons --el 2019 en va aconseguir 48--, passant de tercera a cinquena força. Tampoc els hauria ajudat el fet que la formació nacionalista estrena líder, John Swinney, i afronta una investigació sobre la fins ara indiscutible Nicola Sturgeon. El partit ha tingut tres primers ministres a Escòcia en només un any i ha vist com Londres li negava un segon referèndum d'independència.
 

Què explica el gir radical de la política britànica?

Els britànics volen un canvi i així ho apunta el sondeig que s'ha fet públic quan han tancat els col·legis. La inestabilitat i una gestió política i econòmica desastrosa han contribuït al descrèdit dels conservadors. Tres primers ministres en tres anys --Boris Johnson, Lizz Truss, que va durar menys de dos mesos, i Rishi Sunak--, el Partygate i el desgavell econòmic, amb un cost de vida altíssim, han portat els electors a fer un gir cap a una opció que els aporti estabilitat.

Aquí és on entra el laborista Keir Starmer, un candidat poc carismàtic però de tarannà pragmàtic i que ha aconseguit fer-se amb la confiança tant de les classes treballadores com de les empreses. Advocat especialitzat en drets humans i de família tradicionalment laborista, Starmer ha portat el partit cap al centre, una fórmula que li hauria servit per aglutinar molts vots.