Eleccions a Groenlàndia: fins a quin punt les amenaces de Trump faran créixer l'independentisme?

Els groenlandesos voten en unes eleccions que han despertat un interès sense precedents. La seva situació geoestratègica a la regió àrtica i el ric subsol han destapat les ànsies de Trump, que promet convertir l'illa, que ara és un territori autònom de Dinamarca, en una nació sota jurisdicció dels Estats Units i millorar el seu nivell de vida.

Està per veure si aquest argument impacta en el resultat de les urnes i si fa créixer la voluntat de trencar amb Dinamarca. 

L'actual primer ministre i candidat a la reelecció, Múte Bourup Egede, exigeix a Trump respecte per la població i li ha etzibat que els groenlandesos no se senten ni danesos ni nord-americans.

Els col·legis electorals tanquen a les 20.00 (23.00, hora catalana). No hi ha sondejos ni enquestes a peu d'urna, i els resultats, incerts, se sabran aquest dimecres. Segons una enquesta feta al gener, més del 50% de la població és partidària d'iniciar el procés de desconnexió de Dinamarca, però hi ha divisió en el termini i les condicions.

Els sis partits que es presenten, inclòs el partit socialista ara al govern, l'Inuit Ataqatigiit, i el seu soci de coalició, el socialdemòcrata Siumut, donen suport al procés per convertir-se en un estat sobirà, però discrepen sobre com i quan es podria aconseguir.

Un interès que es diu criolita

Econòmicament, Groenlàndia depèn de les subvencions de Dinamarca, que, al seu torn, obté grans beneficis de l'extracció de criolita, un mineral rar utilitzat per fer alumini. La criolita està poc explotada i ha despertat l'interès dels Estats Units i de la Xina.

L'última legislatura, el govern ha defensat desenvolupar més la mineria, els hidrocarburs o el turisme abans d'encetar el meló d'esdevenir un estat independent. 

L'actualitat ha eclipsat altres qüestions presents en el dia a dia que afecten els prop de 57.000 groenlandesos, 40.000 dels quals tenen dret a vot. Per exemple, els problemes amb l'alcoholisme, les mancances del sistema de salut o les elevades taxes de suïcidi, sobretot juvenil. 

Només 31 diputats

L'Inatsisartut, el Parlament de Groenlàndia, té només 31 diputats --el Parlament de Catalunya en té 135--, que són escollits per a un mandat de 4 anys. A Groenlàndia se celebren eleccions des del 1979, l'any que Dinamarca li va cedir l'autonomia. Així i tot, qüestions com la defensa i la política exterior continuen depenent del govern danès. Una situació similar a la que viuen les illes Fèroe.

Des del 2009, el Parlament groenlandès té la capacitat per activar un procés d'autodeterminació, però una possible independència hauria de ser aprovada primer a la mateixa cambra i després, al Parlament de Copenhaguen. 

L'amenaça dels aranzels

Trump ja va demostrar interès per Groenlàndia el 2019, durant el seu primer mandat, cosa que l'ha confrontat amb Dinamarca. De fet, va haver de cancel·lar una visita oficial al país nòrdic perquè la primera ministra, Mette Frederiksen, es va negar a rebre'l per negociar una possible venda de l'illa àrtica.

Últimament, el president nord-americà ha amenaçat Dinamarca amb durs aranzels als productes danesos si no s'avé a la negociació.