Eleccions a Barcelona: possibles acords entre partits i línies vermelles dels candidats

Fa quatre anys, a l'Estació del Nord --la seu d'Esquerra Republicana la nit electoral a Barcelona--, Ernest Maragall celebrava la victòria per vots. Ada Colau, des de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, li reconeixia la victòria i l'emplaçava a pactar una majoria d'esquerres.

L'endemà, superada la ressaca electoral, Miquel Iceta advertia: "Jo recomanaria a tothom que no corri." Ningú havia previst l'escenari que estava a punt d'imposar-se: els vots regalats de Manuel Valls i un pacte de govern entre els socialistes i els Comuns van renovar per quatre anys Ada Colau a l'alcaldia de la ciutat.

"La possibilitat que dos partits sols sumin 21 hi és, però ara mateix no és l'opció més probable", assegura Jordi Muñoz, el director del Centre d'Estudis d'Opinió, que dibuixa possibles escenaris. "L'època de les majories absolutes i els acords a dos partits cada cop són menys freqüents", assegura.

Si al final es necessiten tres partits, quins senyals electorals han enviat els candidats que permetin anticipar els possibles pactes?

L'1 de maig, durant la manifestació convocada pels sindicats a Barcelona, Ada Colau va aclarir la seva opció: "Es necessiten governs progressistes, forts, pactes d'esquerres, tant a Barcelona, com a Catalunya, com a l'Estat", va dir. És a dir, un pacte entre els socialistes i els Comuns, amb el suport dels republicans que, això sí, amb una geometria i uns compromisos variables, és una dinàmica que ja funciona al govern espanyol i, per pactar els pressupostos, ha funcionat al govern català.

Jaume Collboni ha optat per mantenir, en campanya, les portes més obertes. Xavier Trias el pressiona, però el candidat del PSC evita comprometre's: "A vostès els agrada parlar molt de pactes", respon i conclou: "A mi m'agrada parlar de programa." Els socialistes apareixen a totes les travesses dels possibles pactes. Tenen l'opció del pacte d'esquerres que defensa Colau, però també podrien ser decisius en altres escenaris, en què Trias obtingués prou pes electoral i capacitat de maniobra.

Ernest Maragall (ERC) apareix en quarta posició a les enquestes. En una xerrada organitzada per Barcelona Global i La Vanguardia, el van interpel·lar per un possible acord amb els Comuns: "Això vol dir que no farà alcaldessa Ada Colau?" El candidat dels republicans va ser concloent: "Nosaltres volem guanyar. Jo no faré alcaldessa Ada Colau, en cap cas."

En campanya, interpreta Jordi Muñoz, del Centre d'Estudis d'Opinió, "si tu dones senyals molt clars de coalició cap a una banda, pots estar donant incentius als teus votants per anar directament a aquella opció".

Xavier Trias, de Junts, és el candidat que més ha parlat de possibles pactes i acords. Ha convertit el "no" a Colau en un dels eixos de la seva campanya i ha interpel·lat Collboni i Maragall perquè defineixin les seves opcions. Als esmorzars de Tribuna Barcelona li van plantejar una pregunta incòmoda: "Està disposat a acceptar els vots del PP per ser alcalde?" La resposta de Trias deixa algun escenari obert: "No, jo no penso anar amb el PP. Si m'ho regalen… Jo mai m'he oposat que em regalin coses."

El mateix dia que li formulen la pregunta al candidat de Junts, Daniel Sirera, del PP, presenta la seva llista al World Trade Center. També el qüestionen per les opcions de pacte. "No faré mai Colau alcaldessa. No faré mai Maragall alcalde, i a partir d'aquí, les nostres línies vermelles és el nostre programa electoral". No va tancar la porta a Jaume Collboni ni a Xavier Trias.

Si la CUP, Vox o Ciutadans obtenen regidors, el paisatge dels pactes també podria ser diferent, perquè al final el que pot ser alcalde o alcaldessa no és el més votat, sinó el que obté una majoria.