El Zoo del Pirineu, dedicat a la rehabilitació de fauna salvatge, al límit per falta de recursos

L'any passat, el Zoo del Pirineu va batre el seu rècord de rescat d'animals: va atendre 430 exemplars ferits, tant en llibertat com en captivitat. Una tasca de preservació cinegètica que aviat es podria veure aturada per la manca de recursos. 

Situat a Odèn, al nord-oest del Solsonès, aquest zoo s'ha convertit en un refugi dedicat a la protecció i rehabilitació de fauna salvatge. El cas de la Ramona n'és un clar exemple: una femella d'eriçó d'edat avançada, cega, obesa i amb les dents en mal estat, que l'any passat va ser acollida pel zoo. 

Diàriament, els treballadors del zoo netegen la dentadura d'aquest exemplar d'espècie protegida i l'alimenten amb una dieta especial. La recuperació de pes és crucial per a la seva supervivència. És un animal que, pel seu estat, mai podrà tornar al bosc. 

El cas de la Ramona només és un dels centenars de casos que tracten cada any al zoo del Pirineu. La fundadora del zoo, Stania Kuspertova, explica la importància de l'espai en la recuperació de moltes espècies:

"Aquí els recuperem i sempre que podem els tornem a alliberar, però en molts casos no es pot." 

I d'aquesta manera, aquests exemplars passen a ser hostes del zoo; segons Kuspertova, uns hostes amb una estada de llarga durada:

 "N'hem de tenir cura de per vida. Una guineu en captivitat pot viure 15 anys, i un corb, 40." 

Falta de recursos

El zoo va néixer el 2014, i ha passat de dos treballadors a nou. També han augmentat els rescats. Del gener al març n'han fet 60 i a l'estiu pugen a la cinquantena setmanals.

En canvi, han passat els mesos d'hivern sense gaires visites, que suposen més del 80% dels seus ingressos. "Avui és el segon dia amb sol en temps. I això ha fet que tinguem només 1.500 visites en tres mesos, quan el normal seria el doble o el triple. Ara estem tirant del coixí, però tenim recursos per a un mes i prou", explica amoïnada Stania Kuspertova.  

Per això demana més ajudes de l'administració i més donacions:

 "No és caritat, és ser responsable entre tots dels animals ferits i de la natura." 

Històries animals: l'Antonio i l'Alfonso 

L'única visita que veiem durant el rodatge, un dilluns, és la d'una parella amb un nen petit. Els guien per les instal·lacions, on es poden veure fins a 60 espècies ibèriques, moltes de protegides. I coneixen la història de l'Antonio, una cigonya que algú va robar del niu. Un exemplar que ja no va poder viure sol i només tolera la presència de la Stania. 

O l'Alfonso, que és un dels hostes més veterans. Un corb que va es va criar en un pis, en captivitat, i ara ja no sap volar per si sol. Això sí, va aprendre a reproduir els sons que sentia i quan passes pel davant t'obsequia amb un "Què passa, guapo?"