El valencià guanya per la mínima en la consulta per triar llengua vehicular a l'escola

El valencià ha estat la llengua base educativa escollida pel 50,53% de les famílies, mentre que el 49,47% ha triat el castellà. Concretament, de les 338.843 famílies que hi ha participat, el 58.61% de les que hi tenien dret, 171.226 han apostat per la llengua valenciana i 167.617 pel castellà.

Per províncies, a Castelló el valencià ha estat l'opció escollida pel 70,5% de les famílies, mentre que a València ha estat l'elecció del 57,85%. 

En canvi, a la província d'Alacant el castellà ha estat l'opció majoritària del 65,89% de les famílies.

En relació amb la tria per etapes educatives, el 53,8% de les famílies amb alumnes a infantil ha escollit el valencià, el 50,7% ho ha fet a primària, mentre que a l'ESO el 53% s'ha decantat pel castellà.

El valencià s'ha imposat en 26 de les 39 comarques, i ho ha fet amb contundència en comarques com l'Alt Maestrat (95%), els Ports (93%) o el Comtat (88%).

El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha detallat que la participació ha estat superior "a les zones valencianoparlants". Així, als centres educatius del Comtat hi han participat el 73,28% de les famílies; a l'Alcoià, el 70,21% o als Ports, el 67,26%. Dades que contrasten amb les xifres registrades a les zones castellanoparlants com el Racó d'Ademús, amb el 38,32% o el Baix Segura, amb el 46,7% de participació.  

Són els resultats de la consulta promoguda per la Generalitat Valenciana en el marc de l'anomenada "llei de llibertat educativa", perquè les famílies triïn la llengua base --valencià o castellà-- durant els anys d'escolarització obligatòria dels seus fills.

Fins ara, aquesta decisió corresponia al consell escolar --format principalment per membres del centre educatiu i representants de les famílies--, però la llei pretén que ara ho decideixi cada família.

Reaccions del conseller i dels col·lectius en defensa del valencià 

"Estem molt satisfets perquè els resultats de la consulta demostren que els valencians hem optat per l'equilibri i la convivència entre les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana en els centres educatius", ha dit José Antonio Rovira.

El conseller d'Educació ha destacat la victòria "del pluralisme enfront del pensament únic" i ha subratllat que "no era una competició valencià-castellà, com algunes entitats i partits polítics han volgut veure". En aquest sentit, ha afegit:

"Guanyen ambdues llengües i, sobretot, les famílies. Són les famílies les que han triat, i no aquesta administració ni cap organització política com ha passat en els darrers anys".

"Les dades a les zones valencianoparlants són aclaparadores. A tots els centres on hem aconseguit informar ha guanyat el valencià", indica Núria Cerveró, portaveu de Famílies pel Valencià resident al Cabanyal i amb un fill escolaritzat a primària.

En la mateixa línia s'expressa Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana i docent a l'Institut Les Alfàbegues de Bétera, al Camp de Túria:  "Felicito a totes aquelles persones que s'han implicat en tot el procés d'explicar a les famílies les conseqüències de triar valencià. Ens hem mogut, hem transmès el missatge i les famílies a les que hem arribat l'han pogut entendre". 

"Hi ha famílies que creien estar votant tota l'educació en valencià o castellà. A causa del desconeixement i de la falta d'informació per part de la conselleria, molta gent ha triat el castellà". afegeix Cerveró.  

D'altra banda, Usó considera que "no es pot valorar com un èxit un 58,6% de participació perquè hi ha un percentatge altíssim de famílies que no ha exercit el seu dret". I afegeix:

"Al govern valencià els ha eixit el tret per la culata. Si no ho veuen així és perquè viuen en una realitat paral·lela".

La portaveu de Famílies pel Valencià assenyala que a moltes zones de la perifèria de la ciutat de València, tot i haver-hi moltes famílies castellanoparlants, ha guanyat el valencià perquè els col·lectius han pogut explicar què significa la tria d'una llengua vehicular:

"Quan expliques a les famílies allò que realment estan votant, no hi ha dubte. Qui no vol el millor per a les seves xiquetes i xiquets?" 

"Aquesta llei està creant ciutadans de primera i de segona. Hi haurà xiquets que no podran competir ni laboralment ni socialment amb els altres", alerta Núria Cerveró.

"L'ús del valencià ha anat baixant. Necessitem administracions potents que apliquin polítiques de protecció i de potenciació de les llengües minoritzades. No com la que tenim al País Valencià que vol arraconar més el valencià", denuncia Alexandra Usó. 

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic es va mobilitzar el dissabte 22 de febrer a València, Castelló i Alacant contra la consulta perquè, diuen, "vulnera els drets lingüístics de l'alumnat que vol ensenyament en valencià".

"El procés de votació no ha estat gens transparent i ha presentat molts errors. Per tant, no anem a fer l'acte de fe de creure els resultats que ha publicat la conselleria. Anem a comprovar-ho centre a centre", assenyala la presidenta d'Escola Valenciana. 

La complexitat d'aplicar els resultats

Ara que ja s'han fet públics els resultats de la llengua vehicular que predomina en cada centre, caldrà veure com s'implementen. En cas d'existir més demanda que places en un mateix centre, les places s'assignaran seguint criteris, com els germans escolaritzats, domicili o si es tracta d'una família monoparental, entre altres.

El conseller assegurava aquest dimecres que pràcticament el 100% de les famílies podran tenir garantida la seva elecció, tot i que caldrà esperar a la configuració del centre. Ara s'obre un procés d'un mes per poder atendre reclamacions, tot i que el Rovira les ha minimitzat.

Ara que ja es coneix l'opció que ha guanyat a cada centre, sorgeixen pors i dubtes entre les famílies:

"Poden sorgir disputes i desavinences entre les famílies, perquè hi ha moltes famílies que es veuran obligades a escolaritzar els seus fills en una llengua que no han triat", expressa Núria Cerveró, portaveu de Famílies pel Valencià.   

Una preocupació que comparteix Alexandra Usó: "A nivell organitzatiu pot ser un caos perquè s'han d'organitzar els grups i quadrar tots els resultats. Per a mi, el més trist, és haver de segregar els alumnes per llengua".

La llei afecta de forma diferent les diferents regions del País Valencià, en funció de si pertanyen a la zona considerada valencianoparlant o a les comarques on predomina el castellà.

A la zona valencianoparlant, la llengua vehicular d'aprenentatge triada tindrà presència entre el 50 i el 60% de les matèries, mentre que entre el 25 i el 35% de les assignatures s'impartiran en l'altra llengua cooficial (valencià o castellà) i es reservarà entre un 15 i un 25% de quota a l'anglès.

En canvi, a les zones castellanoparlants --a l'interior i al sud del País Valencià--, l'actual llei ha reduït del 25 al 10% l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià. Fins i tot, hi ha la possibilitat de l'exempció del valencià si la conselleria aprova la sol·licitud presentada per l'alumne.

Des de Famílies pel Valencià denuncien que la llei aprovada el juny passat ha suposat una reducció de fins al 65% del percentatge de valencià com a llengua vehicular a l'etapa infantil en el curs 2024-2025.