El TSJC frena l'amnistia de Torra, Garriga i Solé, entre d'altres, portant-la al TC i a Europa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha frenat l'aplicació de l'amnistia a l'expresident Quim Torra i la consellera Natàlia Garriga, a més de l'exconseller Bernat Solé, el diputat Josep Maria Jové i els exdiputats Lluís Salvadó i Pau Juvillà. 

L'alt tribunal ha decidit plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei, seguint així els passos del Tribunal Suprem, i també una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

El tribunal fa aquestes peticions al TC i al TJUE per al cas de Garriga, Jové i Salvadó, mentre que només ho demana al Constitucional per als de Torra, Solé i Juvillà.

El tribunal va consultar les parts. Les defenses no tenen cap dubte que s'ha d'amnistiar els seus representats, però la Fiscalia sí, i per això els jutges ho eleven a aquests tribunals.

Mentre s'admeten i es resolen les qüestions plantejades, a tots se'ls suspèn la tramitació de les causes.

El TSJC, molt dur amb l'amnistia

En les diferents interlocutòries que s'han fet públiques aquest dimarts, el TSJC planteja els seus dubtes sobre la llei d'amnistia. Argumenta que és "la negociació del dret penal com a instrument de pacificació social" i que suposa "el trencament de la separació de poders".

L'alt tribunal considera que hi ha una falta d'habilitació constitucional per a l'amnistia, i de fet, ho compara amb altres països europeus, que "contemplen i regulen positivament" aquest mecanisme. De fet, adverteix que "de la no prohibició expressa de l'amnistia en el nou ordenament democràtic, no es pot extreure en absolut una habilitació positiva".

El tribunal també creu que l'amnistia "debilita fins a fer inefectiu el principi de seguretat jurídica de la Constitució", ja que no té "regulació constitucional" i deixa el dret "a l'atzar dels equilibris polítics que siguin necessaris en cada conjuntura".

De fet, considera que la llei "no és raonable" i que "no pot explicar-se si no és en termes de mera aritmètica parlamentària projectada sobre un debat d'investidura". En aquest sentit, recorda que el Congrés ja havia rebutjat la iniciativa en el passat i, en les propostes d'indults, el Ministeri de Justícia afirmava que l'amnistia era "clarament inconstitucional".

Pel TSJC, la llei és "un paradigma d'acte legislatiu arbitrari, promogut pels mateixos amnistiats", i qualifica de "fal·làcia" els arguments sobre els quals "s'edifica" la llei per a la "normalització de la convivència a Catalunya".

Segons el tribunal, la norma "no s'adequa a les finalitats que afirma perseguir, com s'evidencia en la persistència per part dels mateixos actors polítics en les accions encaminades a la segregació unilateral".

Les condemnes de Torra, Solé i Juvillà

El desembre del 2019 va ser el TSJC qui va condemnar a un any i mig d'inhabilitació Quim Torra, que llavors era president de la Generalitat, per negar-se a retirar unes pancartes de suport als presos del procés del balcó del Palau de la Generalitat. 

Tot plegat va derivar en el fet que Torra va ser apartat de la presidència de la Generalitat el 28 de setembre del 2020.

En el cas de Solé, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna d'un any d'inhabilitació per un delicte de desobediència per incomplir --quan era alcalde d'Agramunt i diputat del Parlament-- la provisió del Tribunal Constitucional que suspenia el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Juvillà va ser condemnat a 6 mesos d'inhabilitació per no retirar llaços grocs de l'Ajuntament de Lleida quan era regidor durant la campanya de les eleccions generals de 2019, després de ser requerit diverses vegades a fer-ho per la Junta Electoral Central (JEC).

El febrer del 2022, la secretària general del Parlament va ordenar retirar-li l'escó per ordre de la JEC en compliment de la sentència.

Garriga, Jové i Salvadó, pendents de judici... i d'Europa

Pel que fa als casos que afecten la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga, i els polítics Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que estan pendents de judici, el TSJC els envia a Europa en una prejudicial al TJUE, a més del Constitucional.

Tots tres estan acusats de delictes relacionats amb els preparatius de l'1 d'Octubre en un moment en què Garriga era directora de Serveis de Vicepresidència i Economia i Hisenda, i Jové i Salvadó, alts càrrecs d'aquest departament.

Per tot plegat, la Fiscalia demana set anys de presó per a Jové i sis per a Salvadó, mentre que Garriga s'enfronta a un any d'inhabilitació.

Se'ls acusa de delictes de desobediència, malversació, prevaricació i revelació de secrets en el cas de Jové i Salvadó, mentre que a Garriga només de desobediència.

Tot i remarcar que "cap de les acusacions ha plantejat com a tesi acusatòria que els acusats s'haguessin beneficiat personalment", demana que el TJUE ho examini en el cas del delicte de malversació, dels quals estan acusats Jové i Salvadó.

Pel tribunal, la petició es justifica davant la possibilitat que els interessos financers de la UE "puguin veure's exposats o en perill".

Tots tres van ser detinguts el 20 de setembre del 2017 en l'operació ordenada pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per avortar la logística del referèndum, que va motivar l'escorcoll de la seu del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda.

El judici s'havia de dur a terme a l'abril, però es va ajornar per la coincidència amb la campanya electoral de les eleccions catalanes del maig.