El Tribunal Suprem vol portar la llei d'amnistia al Tribunal Constitucional
La sala penal diu que la llei vulnera la igualtat de tracte i la separació de poders i genera inseguretat jurídica
El Tribunal Suprem vol portar la llei d'amnistia al Tribunal Constitucional. Ho diu en dos escrits relatius a dos casos amb condemnes per aldarulls i atemptat contra l'autoritat, en el marc del procés independentista, que estaven recorreguts davant l'alt tribunal.
Tot i admetre que la llei permet amnistiar els delictes dels acusats en aquests dos sumaris, el Suprem promou una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei, i no només contra l'amnistia del delicte de desobediència com va fer l'1 de juliol en la causa principal del procés, perquè considera que vulnera el dret a la igualtat davant la llei i crea, segons diu, inseguretat jurídica.
Encausats per protestes postsentència
En una de les causes van ser condemnats dos ciutadans per delicte de desordres públics en uns fets ocorreguts a Girona després de la sentència del Suprem a la causa del procés.
En l'altra causa va ser condemnada una persona, també per les protestes contra la mateixa sentència, però a Barcelona, inicialment per delicte d'atemptat contra l'autoritat, i després de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per delicte de desordres públics, encara que la fiscalia acusava pel primer dels delictes.
Ara ha donat deu dies a les parts d'aquests procediments perquè opinin si cal presentar aquesta qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional contra tota la llei.
Els arguments per portar-ho al Constitucional
Segons el Suprem, el fet que s'amnistiï aquests casos perquè s'emmarquen al "procés independentista català", resulta inconciliable amb el dret a la igualtat davant la llei, i no troba cap fonament que pogués justificar aquest tracte discriminatori "que constituiria una decisió legislativa arbitrària".
El Suprem justifica les objeccions de constitucionalitat perquè l'amnistia en aquests casos ve "exclusivament determinada en funció de la ideologia dels acusats o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori".
Dubta que una majoria parlamentària habiliti per fer lleis que la beneficiïn
El tribunal considera que s'ha pogut incomplir el principi de seguretat jurídica perquè la llei obre la porta, diu, que si es formen majories polítiques suficients es puguin aprovar lleis a la carta:
"Si es considera acomodada a la Constitució aquesta manera de procedir, qualsevol futura amnistia de nous delictes comesos sota l'impuls d'aquesta mateixa ideologia o de qualsevol altra, només que els seus promotors o partidaris arribessin a majories parlamentàries suficients per a l'aprovació d'una llei orgànica, o a un nombre de diputats suficients per contribuir a la formació d'aquesta majoria, també s'hauria d'entendre d'acord amb la Constitució, amb la inseguretat jurídica que així es generaria i amb els innegables efectes criminògens que pogués comportar."
A més, considera que es pot erosionar la separació de poders perquè, a diferència de l'indult, l'amnistia no està recollida explícitament a la Constitució.
El TSJC al·lega motius similars per no amnistiar Torra
Aquest mateix dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va al·legar arguments similars per no amnistiar l'expresident de la Generalitat Quim Torra, l'exconseller i exalcalde d'Agramunt Bernat Solé i l'exregidor de Lleida i exdiputat Pau Juvillà.
L'alt tribunal català també ha donat un termini a les parts perquè al·legui si cal presentar una qüestió al Constitucional o fins i tot al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
