El tomb en el debat migratori a Alemanya a les portes de les eleccions a Turíngia i Saxònia

El debat al voltant de la política migratòria fa anys que bull a Alemanya. De fet, aviat farà una dècada d'aquell "ens en sortirem" de la cancellera Angela Merkel arran de l'onada de refugiats sirians que va arribar a Alemanya el 2015 per la guerra de Síria. Aleshores, la cancellera conservadora va apostar per una política humanitària, una política de portes obertes que en un inici va suposar l'admiració internacional i també l'orgull nacional.

Però l'extrema dreta de sempre i el populisme de dretes i xenòfob, aleshores encarnat per una emergent Alternativa per Alemanya (l'AfD tot just celebrava el seu primer aniversari) van començar una campanya persistent de rebuig a l'acollida dels centenars de milers de refugiats que anaven entrant en territori alemany.

Va néixer el moviment Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident), liderat per personatges amb antecedents penals, i es van consolidar les seves "manifestacions dels dilluns" a Dresden, al land oriental de Saxònia. El fenomen va durar mesos fins que es va anar difuminant, però el seu testimoni el va recollir una AfD que va iniciar un camí que ha portat el partit a convertir-se en l'encarnació de la nova extrema dreta alemanya.

Al cap dels anys, els atemptats de caràcter islamista que ha patit Alemanya, tal com també ha passat a d'altres països europeus, han donat munició a la ideologia xenòfoba i l'AfD se n'ha aprofitat. El procés el va observar la dreta tradicional i a la Unió Cristianodemòcrata de la cancellera Merkel van créixer les veus crítiques amb la seva política migratòria fins al punt que molts dels barons del partit van arribar a demanar el cap d'una Merkel que va resistir els embats interns fins que se'n va cansar.

Una dècada després de la crisi de refugiats, Alemanya es troba en una situació paradoxal: la socialdemocràcia governa fent viratges a la dreta en política migratòria per frenar l'auge de l'extrema dreta a les urnes, i la CDU encara colla més la dreta fent propostes que fa deu anys eren signatura de l'extrema dreta emergent. Per exemple, la suspensió de l'espai Schengen o el tancament total de les portes a migrants procedents de Síria o l'Afganistan.

El que hem vist l'última setmana a Alemanya ha estat un concentrat d'aquest tomb en la política migratòria de tots els partits. Fa tres mesos va morir un policia a mans d'un presumpte jihadista i fa una setmana tres persones eren apunyalades en una festa major a l'oest d'Alemanya en un atac també de caràcter islamista. En set dies, el govern alemany ha presentat un acord per endurir la política d'asil, dotar la policia federal de més poders i prohibir les armes blanques en esdeveniments concorreguts.

Molta pressa per creure que les mesures no tenen res a veure amb les eleccions d'aquest diumenge a Turíngia i Saxònia, dos dels lands on Alternativa per Alemanya té més suport electoral. Fins i tot, a 48 hores de les eleccions, s'ha dut a terme la primera deportació d'afganesos amb càrrecs criminals dels últims tres anys.