"El sistema està fallant": per què la violència masclista escala a l'estiu?

Dotze dones han estat assassinades aquest any a Catalunya per les seves parelles o exparelles; les últimes 5, durant l'estiu, quan és freqüent que la violència masclista s'agreugi
Anna Bonet Martínez / Yasmin Córdoba Schwaneberg Actualitzat
TEMA:
Violència masclista

El repunt d'assassinats masclistes a Catalunya és preocupant: no és casual i apunta a diversos factors, segons les expertes. L'estiu és una època de més convivència i també un moment en què més dones decideixen deixar la parella. Aquests poden ser factors detonats de la violència masclista, però denuncien que el que falla és el sistema, que no aconsegueix anar a l'arrel del problema.

Les mesures judicials aparten l'agressor però no solucionen el comportament violent envers les dones, que només es modifica si s'afronten les actituds misògines, molt arrelades a la societat, amb programes específics d'intervenció que, actualment, manquen.

Aquest any un total de 32 dones han mort a mans de la parella o l'exparella a l'Estat, 12 a Catalunya. Per l'advocada especialitzada en violència masclista Sònia Ricondo García la xifra és preocupant, inèdita des de feia una dècada, que deixa un "estiu negre":

"Hem de fer una valoració molt trista i decebedora dels darrers mesos. Des del 2014 no vivíem una pujada tan gran en nombre de feminicidis. Queda molta feina per fer."


Amenaces prèvies, pensaments suïcides i aïllament

Existeix un tret comú entre els assassins, que responen a un perfil misogin amb creences masclistes. Però més enllà de les característiques personals de l'agressor, existeixen 3 factors situacionals que poden ser detonants.

Berta Vall Castelló, professora de Psicologia a la Universitat Ramon Llull, és especialista en el treball amb agressors i adverteix que s'ha d'estar alerta en aquestes tres situacions: quan hi ha amenaces prèvies, sobretot si tenen accés a una arma, quan l'agressor ha tingut pensaments suïcides i quan es produeix un aïllament social de qualsevol de les dues parts de la parella.

"El sistema està fallant", alerta l'advocada Sònia Ricondo (ACN/Laura Busquets)

Un perillós parèntesi de les rutines

Trencar les rutines pot provocar dues situacions que semblarien contradictòries, segons la psicòloga Berta Vall. Per una banda, les vacances, també de Nadal, poden suposar menys relacions socials per la falta de contacte amb companys de feina o al transport, és a dir un aïllament.

Però es pot donar el cas contrari, que s'accentuïn les relacions amb tercers per les activitats socials en el temps lliure. Això pot exacerbar la sensació de necessitat de control per part de l'agressor.

En tot cas, durant l'estiu hi ha més convivència amb la parella i més factors estressants, com la calor o la gestió de les custòdies dels fills o els règims de visites si hi ha hagut una separació.

Estudis estatals han detectat precisament com després d'una onada de calor hi ha més riscos que escali la violència masclista, "perquè és un factor estressant però també d'aïllament."

Desig de control i sensació d'abandonament

Els agressors no maten la seva parella o exparella sobtadament; normalment existeix una violència latent que escala per factors estressants. Generalment parteixen d'una personalitat misògina, amb tendència a la gelosia extrema i a la sensació que la parella els pertany.  

"Tenen la sensació que la seva vida ja no val res, se senten desvalguts i estan convençuts que si perden la parella ja no els queda res per perdre."

Berta Vall alerta que els agressors sovint se senten víctimes, però no s'han d'interpretar mai les seves sensacions com a reals ni, encara menys, com una justificació de la violència, que és l'eina amb la qual gestionen les seves emocions.

Els misògins capgiren la situació i consideren la dona com un ésser inferior i que els pertany: "Si la meva vida no és valuosa, la de la meva dona tampoc."

Les expertes reclamen programes enfocats a canviar el comportament dels agressors

Un terç dels feminicidis eren exparella

Gairebé un terç dels assassins eren exparelles de les víctimes o es trobaven en procés de separació, com el cas del policia nacional jubilat que va matar la Pilar i la Maria Àngels el 20 d'agost.

Els sentiments d'abandonament i d'haver-ho perdut tot, barrejats amb les seves característiques misògines, són sovint el detonant de la violència. D'aquí que sigui clau que la víctima identifiqui i no subestimi els primers senyals violents.
 

L'arrel de la violència, el comportament

La psicòloga Berta Vall considera que cal actuar per canviar la percepció dels homes "abans que sigui massa tard" i actuar preventivament envers els infants.

Són imprescindibles els programes per a agressors i deixar d'intervenir exclusivament en les víctimes, perquè no n'hi ha prou, com demostra el repunt d'assassinats.

Vall fa una símil amb el foc: "Quan hi ha un incendi en un edifici hem de posar les víctimes en un lloc segur, però  després hem d'intentar evitar que el foc arribi a les cases veïnes. El mateix passa amb la violència masclista".

"Un cop les víctimes estan en un lloc segur, l'agressor pot seguir exercint violència masclista."

"Per tant, hem d'intentar aturar les actituds, anar a l'arrel, que és el comportament dels homes agressors", explica.

 

Programes de prevenció per a homes

Les expertes adverteixen que les mesures disruptives, com les penes de presó, no serveixen per aturar el problema si no van acompanyades de programes d'intervenció que canviïn les actituds i les creences.

A Catalunya existeixen programes específics de violència masclista a presons i als homes amb mesures penals alternatives, però falten sobretot serveis assistencials als quals els agressors puguin accedir de forma voluntària.

Un exemple a seguir és Itàlia o Àustria, amb molta oferta de programes d'intervenció a agressors de violència masclista amb mesures penals o que hi acudeixen voluntàriament.

"Entrar a la presó per si sol, sense un tractament o un programa per canviar l'actitud, no frena el comportament violent. Existeixen casos d'agressors que segueixen exercint el control sobre la víctima mentre compleixen condemna."

El repunt de casos fa créixer la desconfiança envers el sistema judicial i policial per part de les víctimes (Clara Soler Chopo)

Més protecció per a les víctimes

L'advocada Sònia Ricondo té clar que "el sistema no protegeix prou les víctimes."  Segons ella, la conseqüència directa és la falta de confiança en el sistema judicial i policial el que impedeix que moltes dones facin el pas de denunciar.

"Sovint el problema és identificar la violència que pateixen les dones perquè depenen emocionalment i econòmicament del seu agressor i hi ha fills o filles en comú. És molt difícil demanar ajuda i s'arriba massa tard.

La por de les víctimes està relacionada amb la seva dependència de l'agressor, perquè si es denuncia però no s'aconsegueixen mesures de protecció, el risc de patir violència es dispara, igual que el temor "que l'agressor s'endugui els fills".
 

L'extrema dreta blanqueja la violència masclista

Ricondo adverteix que vivim un moment d'expansió dels missatges de l'extrema dreta, que blanquegen la violència masclista i "generen una percepció d'impunitat" als agressors, que se senten avalats pels seus discursos.

La tendència ha coincidit amb el repunt d'assassinats, alerta:  "Hem de tenir una mirada més àmplia del sistema i de la comunitat. La protecció judicial i policial ha d'anar acompanyada de la societat, de la xarxa veïnal, de companyes de feina..."

"El sistema està fallant i no arribem a evitar els assassinats. Hem de revisar els recursos i sobretot demanar responsabilitats a les institucions. I sobretot, ens hem de preguntar: què està passant?"


Com demanar ajuda?

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any, i atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència, davant d'una agressió cal trucar al 112 o demanar ajuda per WhatsApp al 601 00 11 22.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere.

També es pot recórrer a alguna de les oficines de la xarxa pública d'atenció a les violències masclistes de la Generalitat de Catalunya: SIAD (Serveis d'Informació i Atenció a les Dones) i SIE (Serveis d'Intervenció Especialitzada).

Els Mossos, que tenen una guia d'autoprotecció per a dones amb consells bàsics sobre com actuar en cas de violència masclista dins la parella, també recomanen tenir preparat un pla de fugida o acordar una paraula clau amb els fills perquè demanin ajuda.

ARXIVAT A:
Violència masclista
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut