"El Senyor dels Anells" i Mickey Mouse, de domini públic el 2024: què és i com s'aplica

Els drets d'autor d'un dels llibres de literatura fantàstica més mític com "El Senyor dels Anells" o la primera versió d'un dels ratolins més famosos de la història com Mickey Mouse han caducat.

L'1 de gener del 2024, aquestes obres passen a ser de domini públic, tot i que només ho fan en alguns països d'arreu del món. Cada any, milers d'obres adquireixen aquesta categoria. Però, què suposa exactament això?

Quan un autor crea una obra, ja sigui un llibre, una pel·lícula, una cançó, una fotografia o una escultura, per exemple, aquesta obra queda automàticament protegida pel dret d'autor, que és exclusiu. Això significa que, durant un període de temps, el creador de l'obra en té el control total dels drets.

Però, quan aquest període s'ha exhaurit, l'obra cau al domini públic, fet que suposa que qualsevol pot explotar-la lliurement, sempre que es respectin els drets morals de l'autoria i la integritat d'aquesta.

Els detalls exactes de les lleis de propietat intel·lectual canvien en cada país. A Hong Kong, per exemple, les obres passen al domini públic 50 anys després de la mort de l'autor. En canvi, a Espanya o França aquest període és de 70 anys i a Mèxic, de 100.

Què entra al domini públic el 2024?

Aquest 1 de gener un gran nombre d'obres entren al domini públic de diferents països d'arreu del món. En països com Espanya, França, el Regne Unit i la major part de la UE són de domini públic totes aquelles obres de persones que van morir el 1953.

En altres indrets com Nova Zelanda, la Xina o la major part d'Àfrica i Àsia, en canvi, entren les obres d'autors i autores que van morir el 1973.

A Espanya passen al domini públic les obres de Carme Karr, activista feminista, escriptora i periodista, les de Carlos Arniches, dramaturg, les del poeta Francisco Rodríguez Marín i les del també poeta i dramaturg José Jurado de la Parra.

A escala internacional, però, destaquen diverses incorporacions. El curtmetratge "Steamboat Willie", protagonitzat per Mickey Mouse, un dels més famosos de la història, entra al domini públic dels Estats Units, on cal esperar 95 anys a fer aquest procés en el cas d'obres col·lectives.

La peça, dirigida per Walt Disney i Ub Iwerks, i estrenada el 1928, va suposar el debut de Mickey i Minnie Mouse a la pantalla. Ara, els estatunidencs podran explotar aquesta primera versió dels personatges, tot i que hauran d'esperar-se per utilitzar les més modernes.

Un dels pares de la literatura fantàstica moderna, J.R.R. Tolkien, va morir l'any 1973 i, per tant, obres com "El Hobbit" o "El Senyor dels Anells" podran utilitzar-se als països en què els drets d'autor tenen una durada de 50 anys després de la mort del creador.

En aquests països, aquest 2024 també es podran explotar obres com el "Guernica" (1937) o "Les senyoretes d'Avinyó" (1907), creacions de Pablo Picasso, que va morir l'any 1973.

La normativa, diferent a cada país

Per identificar la durada del termini de protecció d'una obra s'ha de tenir en compte el seu tipus, l'autoria i en quin moment se'n va fer la primera publicació.

Com a regla general, la durada dels drets d'explotació s'apliquen durant la vida de l'autor i es mantenen fins 50 o 70 anys després de la seva mort, depenent del país. Passat aquest període, l'obra passa a considerar-se de domini públic.

Als països membres de la Unió Europea, una obra entra al domini públic 70 anys després de la mort del seu autor, començant a comptar des de l'1 de gener de l'any següent de la mort d'aquest o de la divulgació de l'obra.

En canvi, en altres indrets com el Canadà, Nova Zelanda o en nombrosos països de l'Àfrica o l'Àsia, aquest temps es veu reduït a 50 anys.

El domini públic a Espanya

A Espanya, la durada dels drets d'explotació d'una obra està especificada en els articles 26 i 30 de la llei de propietat intel·lectual, tot i que hi ha matisos i excepcions.

És el cas, per exemple, de les obres col·laboratives en què participa més d'un autor, on els drets d'explotació duren tota la vida dels coautors i 70 anys després de la mort de l'últim.

Les obres amb autor conegut tenen dues categories: les obres d'autors que han mort abans del 1988, en què l'obra passa a domini públic 80 anys després de la seva mort, i les obres d'autors que han mort després del 1988, en què el nombre d'anys es redueix a 70.

En les obres pseudònimes, anònimes o no divulgades, el període, també de 70 anys, comença a comptar des de la seva divulgació.

Pel que fa als enregistraments musicals, el termini és de 50 anys a comptar des de la producció de l'obra. Aquest mateix lapse de temps s'aplica també a les produccions audiovisuals.

Per a les fotografies que no són pròpiament "obres fotogràfiques", el termini és de 25 anys a comptar des de la seva realització.

Com saber si una obra es troba al domini públic

Com podem fer-ho per esbrinar si una obra ja forma part del domini públic o quan passarà a fer-ho? Per resoldre aquests dubtes s'han creat eines, amb l'ajuda d'experts legals, per poder consultar-ho tenint en compte les particularitats i matisos de cada país.

Un dels portals més eficients per saber si els materials que vols utilitzar es troben al domini públic segons la legislació de cada indret és Outofcopyright.

D'altres com Europeana, la Biblioteca Digital Europea d'accés lliure, o el Projecte Gutenberg, una biblioteca de llibres electrònics gratuïts, Wikimedia Commons o Internet Archive també són eines eficients per poder fer les nostres consultes.

A Espanya es pot consultar la Biblioteca Nacional, on s'ofereix informació sobre els autors i es detallen quines són les obres que passen a aquesta categoria.