El repte de la Constitució europea reclama immediatesa i un consens que no és fàcil

El "pare" de la proposta de Constitució europea, Valery Giscard d'Estaing, entregava fa un any el text constitucional al president de torn de la Unió, el grec Costas Simitis. Un text que pretenia, entre altres coses, clarificar els poders de les tres grans institucions de la Unió. I just en el comandament de les institucions és on hi ha les grans discrepàncies. Pel que fa a Espanya, el gran cavall de batalla és el seu pes dins el Consell, l'òrgan de direcció política per excel·lència de l'Europa Unida. El projecte en discussió preveu que per tirar endavant una decisió s'ha de complir la famosa "doble majoria", una exigència per governar, una pauta vital de govern. Les decisions, segons la proposta, les haurien d'adoptar el 50% dels estats que, a més a més, han de representar el 60% de la població. O el que és el mateix: els estats que representin més d'un 40% de la població poden vetar qualsevol decisió. Espanya vol apujar el percentatge de la població fins als dos terços (un 66,6%). Això li permetria incorporar-se al club de països amb més facilitats per vetar una decisió. N'hi ha prou amb un 33,3%. Per exemple, si els països del nord d'Europa volguessin tirar endavant un retall en ajudes a cultius mediterranis que afectin França, Espanya, Itàlia i Grècia, amb el sistema proposat a l'esborrany de Constitució, haurien d'empassar-se el retall, perquè sumats els seus habitants no superen el 40% de la població. Amb el sistema proposat per Espanya, es podria bloquejar la decisió dels més grans, perquè aquests quatre països mediterranis superarien el 33% de la població. Aquest exemple és una simplificació i de simulacions d'aliances se n'estan fent milers a cada estat membre. Però el que es dóna per cert és que l'anomenant "bloqueig mediterrani" (dels països de l'arc Mediterrani) és una arma per protegir una agricultura minoritària a la Unió.