El rebut de la taxa de residus, cada cop més car en molts municipis: per què puja tant?

Els preus es contenen als pobles i ciutats que més reciclen, però es disparen allà on la taxa de recollida selectiva és més baixa

Actualitzat

Els rebuts de la taxa de residus cada cop seran més cars a la majoria de municipis catalans. Aquestes últimes setmanes molts ajuntaments ja han aprovat increments considerables de les taxes de residus per a l'any vinent, com Montcada i Reixac (+115%), Parets del Vallès i Roses (+50%), Salt (+30%) i Lloret de Mar (+25%), per citar alguns exemples.

El motiu és l'entrada en vigor l'any 2025 de la nova llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que adapta una directiva europea i que té un objectiu molt clar: qui contamina, paga.

La normativa impedirà als ajuntaments assumir una part del dèficit del servei –com passa ara– i això vol dir que la ciutadania s'haurà de fer càrrec del 100% del cost real de la recollida, gestió i tractament de residus.

Per arribar a aquesta fita, ara molts ajuntaments s'han de posar les piles, després d'anys de congelació de taxes per la covid, els efectes de la guerra d'Ucraïna i evitar tenir mals resultats a les eleccions municipals.


Sis municipis units per contenir la factura

Al Vallès Occidental, sis municipis (Sabadell, Terrassa, Rubí, Ullastrell, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat) han decidit unir esforços per intentar contenir una mica la factura dels residus, tot i que això no evitarà els increments en els rebuts dels veïns.

L'any vinent els habitants d'aquests sis municipis veuran com es desdobla la taxa de residus: els veïns continuaran pagant al seu ajuntament un rebut com fins ara –que servirà per finançar la recollida de la brossa–, però en rebran un de nou del Consell Comarcal, dedicat al tractament dels residus.

Tot i l'estalvi que comportarà mancomunar una part del servei, els ciutadans acabaran pagant força més per adaptar-se a la nova normativa europea.

Reciclar més i millor permet contenir les taxes de residus

Aquest nou rebut comarcal no impactarà de la mateixa manera sobre els veïns d'aquests sis municipis. A Rubí, per exemple, l'any vinent els ciutadans pagaran més del doble que aquest any, però a Ullastrell els preus quedaran congelats.

Això s'explica, en bona part, per les grans diferències que hi ha en la recollida selectiva entre els dos municipis: 39,2% a Rubí i 88% a Ullastrell.

I és que per evitar que la factura es dispari cal reduir al màxim el nombre de tones de la fracció resta –la del contenidor gris–, que van a parar als centres de tractament de residus.

Això s'aconsegueix si els ciutadans tenen més conscienciació ambiental i, per tant, reciclen més i millor, però també si els municipis despleguen sistemes més eficients, com el porta a porta.

A Rubí, que funciona amb el model de contenidors tradicionals, els veïns pagaran molt més l'any que ve. Un exemple:

A Ullastrell, la implementació del porta a porta l'any 2020 ha aconseguit doblar la taxa de recollida selectiva en tan sols tres anys. Això ha permès que, tot i que s'han fet alguns petits increments en la taxa de residus aquests últims anys, la factura dels residus no s'hagi disparat tant com als municipis que menys reciclen.

Sabadell és qui té pitjors dades: només es reciclen un 34,8% dels residus.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientContaminacióSostenibilitatCrisi climàtica
Anar al contingut