El PSC vol conservar l'hegemonia a l'àrea metropolitana i fer Collboni alcalde de Barcelona
El PSC d'Iceta primer i Illa ara ha recuperat bona part de l'electorat que havia fugit a Ciutadans
Inevitablement, l'èxit electoral del PSC el 28M es mesurarà en bona part en funció dels resultats de Jaume Collboni a Barcelona. I d'aquests resultats, el futur polític de l'etern candidat a revalidar els llorers de Serra, Maragall, Clos i Hereu a la batllia de Barcelona.
Després de mesos i mesos d'especulacions periodístiques, els socialistes de Salvador Illa li van tornar a donar suport. A la tercera, diuen, pot anar la vençuda.
No ho tindrà fàcil. El socialisme després de la irrupció independentista va tenir una de les seves primeres i més dures pèrdues a Barcelona. Xavier Trias el 2011 primer, i Ada Colau en les convocatòries del 2015 i 2019 van trencar una hegemonia electoral socialista que es remuntava a les primeres eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia, el 1979.
El domini del PSC era aclaparador, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona i les quatre grans capitals, on es concentra més del 40% de la població. La resta de Catalunya és un altre debat.
Suport limitat a la Catalunya interior
Per aconseguir mantenir-se com a segona força municipalista de Catalunya, els socialistes han de ser presents arreu. I estan en aquest camí. Les dades expliquen una part de la situació.
En el millor dels moments, el 2007, a rebuf de l'èxit de Pasqual Maragall, el PSC va arribar a presentar-se a 772 municipis. Però a partir d'aquell any va començar la davallada i el 2019 només van poder tancar 526 candidatures.
Aquest any se n'hauran tancat 615, amb el seu nom o amb el nom de Candidatura de Progrés, en el que els socialistes esperen que sigui un punt d'inflexió. I és que, després del daltabaix socialista propiciat pel procés, el PSC d'Iceta primer i Illa ara, ha recuperat bona part de l'electorat que havia fugit a Ciutadans.
Els bastions de l'àrea metropolitana
Tot i això, el PSC ha seguit imbatible aquests anys a l'Hospitalet, amb Núria Marín, a Santa Coloma de Gramenet, amb Núria Parlon o a Cornellà de Llobregat amb Antonio Balmón.
Intractable a Sant Boi, amb Lluïsa Moret, a Sant Joan Despí, amb la successora d'Antoni Poveda, Belén García... però encara està intentant recuperar el pols en antics feus perduts com Badalona, Tarragona, Girona o Sabadell.
Fitxatges estrella
Jaume Collboni, doncs, fa front al repte del tercer intent amb una llista renovada pels fitxatges estrella. La nova número dos, Maria Eugènia Gay, la lletrada enfrontada a l'independentisme, ha relegat Laia Bonet al tercer lloc, per donar-li una pàtina més gruixuda de "constitucionalisme" a la llista socialista.
També l'exlíder dels comuns al Parlament Lluís Franco Rabell, adversari del Procés en els moments més intensos del 2017, serà el número 7. Cristina Gallach tancarà simbòlicament la llista. I repetiran alguns històrics com Rosa Alarcón, David Escudé o Albert Batlle, que torna a signar l'acord del seu partit, Units per Avançar, amb el PSC per ser present --com gairebé sempre-- en l'àrea de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.
Es desmarca de Colau abans de la campanya
Precisament, la vinculació del PSC i de Jaume Collboni en la governació de la ciutat no passarà per alt durant aquesta campanya. El cap de llista socialista ha abandonat el govern municipal poques setmanes abans de les eleccions deixant, això sí, Laia Bonet i el seu partit mantenint l'estabilitat.
Un intent de desmarcar-se de l'herència de l'alcaldessa Colau que difícilment funcionarà i que li recordaran constantment durant tota la campanya els seus principals adversaris per mirar de trencar aquest empat a tres que auguren les enquestes preelectorals.
