El professorat de filosofia també alça la veu: "Menys hores vol dir menys pensament crític"

Augmenta el malestar davant els canvis previstos al batxillerat. A les protestes dels docents de ciències i de llengua catalana i castellana s'hi sumen, ara, les del professorat de filosofia. 

Denuncien que les hores que es fan tant a l'ESO com al batxillerat són del tot insuficients per ensenyar a l'alumnat a ordenar el pensament i a fomentar l'esperit crític. 
 

Catalunya, la comunitat amb menys hores de filosofia a batxillerat

De totes les comunitats autònomes, Catalunya és on es fan menys hores de filosofia a primer de batxillerat. S'imparteixen dues hores setmanals, mentre que a la resta de l'estat es fa una hora més. A segon de batxillerat, Catalunya s'equipara a la majoria de territoris, amb tres hores lectives a la setmana.

Amb els nous currículums, en vigor des de fa tres anys, es va donar més pes a les optatives perquè els alumnes poguessin personalitzar el seu itinerari. 

Una fórmula que no convenç alguns docents. "No és lògic que les optatives tinguin una càrrega de tres hores, quan matèries comunes com la filosofia o les llengües, per exemple, en tenen dues", exposa Enric Gil, professor de filosofia al Col·legi Sant Andreu de Badalona.

Hi coincideix Mercè Garcia Farreras, professora de filosofia a l'Institut Pere Fontdevila de Gironella i vicepresidenta de la Societat Catalana de Filosofia, que assegura que "el temari oficial segueix requerint, com a mínim, tres hores".

"Hi ha professorat que opta per fer un tastet molt per sobre de cada tema. I d'altres, el que fem és triar temes importants de cara a passar a segon de batxillerat i preparar la selectivitat dignament"

La filosofia, reduïda a la mínima expressió a l'ESO

A l'ESO, la filosofia ha quedat relegada a la matèria "Educació en valors ètics i cívics" de segon, d'una hora a la setmana, i a una optativa de quart. 

Aquests canvis també es deuen als nous currículums de secundària, que inicialment preveien, fins i tot, eliminar l'optativa de quart. 

Aquesta reducció, asseguren els docents, perjudica, sobretot, l'alumnat que no cursa batxillerat i té repercussions en la capacitat de comprensió lectora i en l'expressió escrita. 

"Cada cop els costa més expressar-se", afirma Joan Cruz Rodríguez, professor de Filosofia a l'Institut Pere Fontdevila.

"Ordenar el pensament vol dir saber llegir, saber escriure i saber parlar. Traient hores de filosofia, on es pot treballar el pensament lògic i l'anàlisi del discurs, veiem que els alumnes surten menys preparats no només de cara al món laboral, sinó també a la societat en general"

Front comú amb el professorat de ciències i de llengües

Els professors de filosofia s'han sumat als de llengua catalana i llengua castellana i als de ciències (física, química, biologia i geologia) per demanar a la conselleria d'Educació que els escolti.

La reforma al batxillerat anunciada per d'aquí a dos cursos per adaptar-se a la normativa estatal no afecta la matèria de filosofia, però el professorat ha volgut fer front comú després d'anys de canvis en els currículums educatius.

En el seu cas, reivindiquen recuperar la tercera hora de filosofia a primer de batxillerat que van perdre el 2008, de la mateixa manera que els docents de llengua catalana i llengua castellana. 

Pel que fa aquests últims, el govern va fer marxa enrere en menys de dotze hores després de l'enrenou que va provocar l'anunci que la literatura catalana i la castellana passarien a ser optatives. 

Amb la rectificació, seguiran com a matèria de modalitat als batxillerats de ciències socials i humanitats, amb quatre hores setmanals, una més que fins ara.

En el cas dels docents de ciències, insisteixen a eliminar la fusió de física i química, i de biologia i geologia a primer de batxillerat. 

Segons l'última proposta d'Educació, aquestes matèries perdrien dues hores setmanals en total, que es compensarien amb optatives que trien els estudiants. Els docents segueixen preocupats perquè l'alumnat arribi ben preparat a segon de batxillerat i a la selectivitat. 

Associacions i plataformes de docents d'aquestes especialitats han portat les seves reivindicacions al Parlament de Catalunya.

En la comissió d'Educació, diversos grups polítics van preguntar sobre aquesta qüestió a la consellera Esther Niubó, que va dir que no es plantegen reobrir el debat sobre el currículum per no generar "més inestabilitat en el sistema educatiu".

Necessitat de fomentar el pensament crític en un context "incert"

Reivindiquen la filosofia no només com una matèria per fomentar l'esperit crític, sinó també per comprendre la realitat i formar alumnes compromesos amb el món que els envolta. 

Joan Cruz Rodríguez: "No tenim temps per treballar els valors que guien l'esperit de les nostres institucions en un món que volem que sigui més just, més democràtic i més lliure"

Mercè Garcia Farreras: "Tothom reconeix la gran necessitat de fomentar el pensament crític, però això no es materialitza en el sistema educatiu"

Enric Gil: "La raó ens ajuda a entendre el món i a intentar resoldre tota una sèrie de qüestions que tenim plantejades com a societat, com per exemple l'augment de l'extrema dreta"

Alumnes que cursen segon de batxillerat també reconeixen a la filosofia l'oportunitat que els dona per pensar de manera més pausada i amb més profunditat. 

Bàrbara Boixader: "No havia tingut l'oportunitat de fer filosofia a l'ESO. M'ha permès explorar una part que no sabia que era possible"

Marc Anglès Carmona: "Ens fa madurar. Som molt més crítics amb nosaltres mateixos i amb els nostres companys"

Paula Madueño: "Ningú no t'ensenya a pensar. I en aquesta assignatura reflexionem sobre d'on prové tot, com pensem, per què… Crec que és molt important en aquesta etapa de la nostra vida"

Enrique Saldaña: "En un context amb moltes notícies falses i amb una tensió internacional molt complicada, la filosofia ens ajuda a saber què pensar davant de cada situació per arribar a un futur més pacífic i més segur per a tothom"