El primer ou de dinosaure? Durant 180 anys creien que era una àgata, però amagava molt més

El Museu d'Història Natural de Londres (NHM) ha hagut de canviar una de les seves peces de sala d'exposició. Es tracta d'una àgata que fins ara formava part de la col·lecció de mineralogia i que ara s'ha confirmat que és, també, un ou de dinosaure.

La pedra es va trobar abans del 1843 a l'Índia. Feia uns 15 centímetres de diàmetre i destacava per la seva forma gairebé perfectament esfèrica i el bonic interior de bandes de color rosa clar i blanc. L'any 1883 es va registrar aquest exemplar d'àgata a la secció de Mineralogia del museu. 

"Es va identificar i catalogar correctament com una àgata el 1883 utilitzant els coneixements científics disponibles en aquell moment", diu Robin Hansen, conservadora de minerals del museu i responsable de la descoberta. 

De fet, no es pensava que l'exemplar tingués gaire més importància fins que, per la seva bellesa estètica, Hansen va seleccionar l'àgata per exposar-la a les sales dels Membres del Museu el 2018.

No va ser fins uns mesos després que Hansen es va adonar de la importància d'aquesta gemma quan va visitar a França una mostra de minerals. Allí, explica, un marxant li va mostrar "un ou de dinosaure "agatitzat", que era esfèric, tenia una escorça fina i àgata fosca al mig".

"Aquell va ser el moment que se'm va encendre la bombeta i vaig pensar: 'Espera un moment, s'assembla molt a la que acabem d'exposar al museu!'"

De seguida Hansen va portar l'àgata als experts en dinosaures del museu, el professor Paul Barrett i la doctora Susannah Maidment.

L'àgata és un ou de titanosaure

Els experts van analitzar la geoda --cristal·lització mineral que es forma en un espai tancat, com una bombolla--, i tots dos van coincidir a comprovar que la pedra tenia la mida i la forma adequades i que la fina capa del voltant semblava una closca. Una altra pista que indicava que podia tractar-se d'un ou de dinosaure és que s'havia trobat agrupada al costat de dos objectes igual de grans i esfèrics.

L'equip també va intentar fer-li un TAC, però la densitat de l'àgata va fer impossible veure cap detall més petit.

Valorant les característiques generals i altres detalls, com la zona de l'Índia on es va trobar i l'antiguitat, d'uns 67 milions d'anys, els professors Barrett i Maidment van concloure que estaven "bastant segurs que es tracta d'un ou de dinosaure", expliquen en un article del NHM, i més concretament d'un titanosaure. 

"La mida, la forma i les característiques superficials de la closca d'ou són coherents amb les dels ous de titanosaure de la Xina i l'Argentina. Els dinosaures més comuns que vivien a l'Índia en el moment en què es va pondre eren els titanosaures, la qual cosa suggereix que devia ser un ou de titanosaure."

Aquella àgata creada a l'interior d'un ou de dinosaure s'ha convertit en una peça de gran importància al museu, diu Hansen.

"Només ara hem reconegut que aquesta gemma té alguna cosa més especial: l'àgata ha omplert aquesta estructura esfèrica, que resulta ser un ou de dinosaure." 

Actualment, l'ou es pot veure a l'exposició "Titanosaur: Life as the Biggest Dinosaur", al costat d'una maqueta tàctil, creada a partir d'un reproducció en 3D.
 

Abans que s'inventés la paraula "dinosaure"

Hansen va investigar sobre l'origen de la peça, recollida per Charles Fraser, que va viure a l'Índia entre el 1817 i el 1843. Això vol dir que es va recollir almenys 80 anys abans que els ous de dinosaure fossin reconeguts científicament per primera vegada, i potencialment abans que existís la paraula "dinosaure".

Les closques d'ou de dinosaure probablement han estat utilitzades sense saber-ho pels humans durant milers d'anys. Durant molt de temps es va sospitar que els dinosaures, com a rèptils, ponien ous, però no va ser fins al 1923 que els científics ho van confirmar per primera vegada quan se'n van descobrir nius sencers a Mongòlia.

"Aquest exemplar és un exemple perfecte de per què les col·leccions dels museus són tan importants", afegeix Robin Hansen. Ara aquest ou ha aportat nous coneixements.

Per què els ous de titanosaure eren tan petits?

Els titanosaures eren els dinosaures més grossos que han existit. Podien fer fins a 37 metres de llarg i pesar en alguns casos 57 tones. Però una de les característiques més curioses d'aquestes criatures gegantines era la mida dels seus ous. Tot i ser els animals terrestres més grossos que han existit mai, ponien ous sorprenentment petits. Segons explica el professor Barrett, això formava part d'una estratègia de supervivència.

"Molts animals vius que coneixem utilitzen aquest sistema de compensació: inverteixen en un petit nombre d'ous més grans o en un gran nombre d'ous més petits. Sembla que els titanosaures van adoptar una estratègia de posta gran d'uns 30 o 40 ous més petits."

Això vol dir que en lloc de reproduir-se com una balena blava o un elefant, que donen a llum una única cria grossa després d'un embaràs prolongat, els titanosaures es reproduïen més com tortugues marines o cocodrils.

"Els dinosaures tenen l'avantatge -- a diferència dels grans mamífers-- que poden pondre molts ous d'una vegada molt ràpidament, i probablement podien pondre diverses niades molt grans a l'any". "Ponien molts ous i esperaven que alguns arribessin a l'edat adulta, en lloc de pondre'n un o dos, que haurien de cuidar més per fer-los eclosionar."

Com es va formar una àgata dins de l'ou?

El moment i el lloc on es va pondre aquest ou de titanosaure eren molt diferents dels actuals. Durant el Cretaci superior --fa entre 100 i 66 milions d'anys--, l'Índia era una illa de la mida d'un continent en el que ara és l'oceà Índic, abans de col·lisionar amb l'Àsia, on dominava una gran activitat volcànica.

On es va trobar la gemma correspon a "una zona del centre-oest de l'Índia que s'anomena els Trapps del Dècan", explica Hansen. "Aquesta és una plana d'inundació basàltica massiva on hi havia molta activitat volcànica amb colades de lava enormes que cobrien tota la zona."

"En termes de mineralogia, en aquesta zona es troben moltes geodes. On hi havia una bombolla de gas a la lava després --a mesura que la roca se solidificava al seu voltant-- es convertia en una cavitat. Aquestes cavitats es van omplir posteriorment amb diferents minerals, que en aquest cas van formar una àgata."

En aquesta zona també s'han trobat fòssils de titanosaures entre aquestes capes de roca basàltica. Això suggereix als científics que els titanosaures van colonitzar la zona després de quedar coberta per la lava fins que noves erupcions van tornar a cobrir-la. L'ou dona pistes, segons Hansen, sobre per què els titanosaures tornaven en aquesta zona "una vegada i una altra".

"Els paleontòlegs creuen que el sòl càlid hauria estat perfecte per pondre ous."

La hipòtesi és que, tot i pondre molts ous, per a aquests dinosaures gegants hauria estat impossible covar-los per mantenir-los calents, cosa que faria l'escalfor de les roques volcàniques.

El niu de l'ou hauria pogut quedar colgat per la lava d'una nova erupció. L'ou intacte hauria quedat dins de la terra solidificada. Quan totes les estructures internes i l'embrió es van podrir, l'aigua rica en sílice s'hauria colat dins la cavitat a través de la roca i la closca de l'ou. Això va omplir el buit i va crear l'àgata que finalment es va trobar desenes de milions d'anys després.