Nous membres de la Comissió de Salvaguarda dels drets de la Ciutadania de Lleida que s'han nomenat al Ple d'aquest divendres
Nous membres de la Comissió de Salvaguarda dels drets de la Ciutadania de Lleida que s'han nomenat al Ple d'aquest divendres

El Ple de la Paeria de Lleida aprova definitivament el pressupost per al 2023

ACN Lleida - El ple de la Paeria d'aquest divendres ha aprovat definitivament els pressupostos per al 2023, després que s'hagi desestimat la reclamació de la promotora del parc comercial i d'oci de Torres Salses, que era l'única que s'havia registrat. Hi ha votat a favor l'equip de govern (ERC i Junts) i el Comú, mentre que s'han abstingut el PP, Cs i el regidor no adscrit Sergio González, i hi ha votat en contra el PSC i els regidors no adscrits Ángeles Ribes i José María Córdoba. El ple també ha aprovat, entre altres, l'actualització de la tarifa de l'aigua, el reglament per a l'ús de drons per part de la Guàrdia Urbana, el nou Pla Local de Joventut i una moció per a la creació del Centre d'Interpretació de la guerra civil i la postguerra.

La votació per desestimar al reclamació de Promenade Lleida ha rebut 11 vots favorables, mentre que les abstencions n'han sumat 4 i els contraris 9. En aquest resultat, cal tenir en compte a més que l'alcalde, Miquel Pueyo, i els tinents d'alcalde Toni Postius i Jordina Freixanet no han part participat en la votació donat que estan encausats per les demandes presentades per l'empresa.

La tinent d'alcalde i regidora de l'àrea d'Economia, Montse Pifarré, ha explicat que l'informe emès per Intervenció deia que la reclamació no s'hauria d'admetre perquè no compleix tots els requisits de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, fet que finalment s'ha tingut en compte i s'han pogut tirar endavant els comptes per al 2023, que ascendeixen a 228 milions d'euros, un 13% més respecte l'any passat.

La regidora socialista, Begoña Iglesias, ha retret que l'equip de govern haurà d'explicar a la ciutadania perquè no s'inverteixen quatre milions d'euros en la construcció d'uns vials que connectarien els barris de la Bordeta i Magraners, quan hi ha unes obligacions establertes i s'ha de complir el conveni entre l'empresa Promenade Lleida i la l'Ajuntament. Igualment, el regidor popular Xavi Palau ha assenyalat que "volem que es faci el vial, que es facin inversions per la ciutat i que es connectin els barris", valorant les conseqüències legals que pot tenir aquesta situació.

Per part del Comuns, Sergi Talamonte ha manifestat que el fet que s'hagin absentat de la votació l'alcalde i els dos tinents d'alcalde vulnera el dret fonamental de la ciutadania de participar en assumptes públics a través dels regidors i que ha remarcat que les connexions que es proposen estan al servei de la vialitat del centre comercial, no dels veïns i veïnes.

La regidora de Ciutadans, Maria Burrel, ha qüestionat que es debati un pla de l'equip de govern que genera obstacles per complir un contracte signat el 2018 i que podria beneficiar la ciutadania amb nous eixos vials. La regidora no adscrita Ángeles Ribes també ha recordat el compromís de la Paeria perquè s'executin les obres, donat que Promenade té els diners per fer-ho i la gestió urbanística i econòmica de la Paeria ho podrien permetre.

Actualització de la tarifa de l'aigua per al 2023

El Ple ha aprovat la modificació del contracte de l'aigua per al 2023 amb 16 vots favorables, 6 en contra i 5 abstencions, el mateix resultat que ha obtingut la modificació de l'ordenança fiscal de la taxa de clavegueram. La tinent d'alcalde Jordina Freixanet ha explicat que aquestes modificacions consisteixen en una pujada d'entre l'1,66 i el 2,5% en el preu del subministrament i el clavegueram, que suposarà un increment de 0,35 euros de mitjana al mes en el 83% dels usuaris domèstics.

Reglament per a l'ús de drons per part de la Guàrdia Urbana

El reglament regulador de l'ús d'aeronaus tripulades per control remot (drons) per part de la Guàrdia Urbana de Lleida ha estat aprovat per 25 vots a favor i 2 abstencions. L'alcalde Pueyo ha remarcat que la dotació de drons a la Guàrdia Urbana i la regulació del seu ús són una mostra més de la concepció àmplia que l'equip de govern té de la seguretat ciutadana i del civisme. En aquesta línia, ha afirmat que si es vol ser una ciutat moderna, s'ha de tenir una Guàrdia Urbana dotada d'eines i recursos adequats i l'adquisició d'aquests drons i la regulació del seu ús en són una prova.

OAC 360º Social

El Ple ha aprovat per 20 vots positius i 7 abstencions al plec de clàusules per a la contractació del Servei d'assistència telefònica en la tramitació en l'àmbit de Serveis Socials de la Paeria. Aquest punt fa referència al servei de l'OAC 360º que es va iniciar el 2021 com a projecte pilot per donar suport a les diferents àrees socials i que la ciutadania rebés una atenció més àgil, de qualitat i perquè tingués autonomia a l'hora de fer tràmits personals. En aquell moment, només es podien atendre el 38% de les entrades rebudes. Amb aquest servei s'ha pogut millorar l'atenció telefònica i altres funcions vinculades, fet que ha permès fer una mitjana de 800 atencions setmanals. De fet, en un any s'han atès 56.322 trucades i la valoració dels usuaris és d'un, 4,86 sobre 5.

Pla Local de Joventut 2022-2025

El Pla Local de Joventut 2022-2025 ha tirat endavant amb 25 vots favorables i 2 abstencions. El regidor de l'àrea, Ignasi Amor, ha explicat que es tracta d'un pla fet pel jovent de la ciutat, on ha participat de forma activa i ha desenvolupat els 10 eixos on es contemplen polítiques de treball, formació, lleure, habitatge, salut mental i altres. Entres els reptes que recull, hi ha la promoció del protagonisme de la gent jove, l'impuls del lleure com a espai de relació, donar suport al talent local i la fidelització dels nous públics, treballar en xarxa amb entitats que treballen amb joves o la millora de la comunicació per arribar a més gent.

Moció per a la creació del Centre d'Interpretació de la guerra civil i la postguerra

L'única moció que s'ha debatut en el Ple és la presentada per la Plataforma d'entitats Lleida 1936, que insta la Paeria a la creació del Centre d'Interpretació de la Guerra Civil i la postguerra. Ha obtingut 21 vots a favor i 6 abstencions. El representant de la Plataforma, Joan Ramon Segura, ha exposat el document, que concreta l'adopció de tres punts: manifestar-se a favor d'iniciar un estudi i disseny del futur Centre d'interpretació i expressar la conveniència que es pugui comptar amb la col·laboració de les entitats de la Plataforma; expressar la necessitat que el projecte es pugui desenvolupar en la legislatura 2023-2026 per coincidir amb la commemoració del 90è aniversari de l'inici del conflicte bèl·lic, i considerar la possibilitat de demanar ajut i col·laboració d'altres administracions per donar suport al projecte i finançament del Centre.

Minut de silenci pel feminicidi d'una veïna de Lleida

El Ple municipal ha fet un minut de silenci amb motiu del feminicidi d'una veïna de Lleida aquest mes de desembre i també s'ha llegit una moció que condemna els fets ocorreguts i que s'ha aprovat amb 25 vots favorables i 2 en contra. En aquest text, es rebutja totes les violències contra les dones, s'assegura que es treballa per erradicar qualsevol forma de violència masclista i es reitera que "Lleida diu prou violència masclista, ni una més".

Des del 2003, des que es recullen dades, onze dones han estat assassinades per violència masclista a la ciutat. L'alcalde Pueyo ha estat contundent a l'hora d'afirmar que "el masclisme és una xacra que cal eliminar".

Relleu a la Comissió de Salvaguarda

El Ple municipal ha aprovat per unanimitat el nomenament dels nous membres de la Comissió de Salvaguarda dels drets de la ciutadania de Lleida, que substituiran els membres sortints Teresa Minguella, Salvador Escudé, Fidel Molina, Assumpta Fortuny i Carmina Pardo. En la tria d'aquestes persones s'ha tingut en compte la seva trajectòria personal i els seus coneixements sobre la matèria. Els nous membres són Álvaro de Gracia i Cuesta, Joan Pifarré i Vidal, Rafel Oncins i Pujol, Montserrat Casanovas i Català i Montserrat Berenguer i Messeguer.

Anar al contingut