El perquè de l'acord entre Junts i PSOE sobre immigració

Fa més d'un any que Junts va introduir la immigració a l'agenda negociadora amb el PSOE, una carpeta que li servia per a diversos objectius: guanyar competències per al govern català des de l'oposició, abordar en clau catalana una realitat que preocupa i ocupa més enllà de l'estat espanyol, i prendre la iniciativa en un terreny en què qui genera més titulars és l'extrema dreta. 

Puigdemont, Turull i Nogueras parlen d'immigració, però al costat de policia, fronteres, expulsions o centres d'internament hi situen conceptes més amables com llengua, cultura i identitat. 

Aquest serà l'element en què Junts posarà més l'accent: defensar que cal gestionar bé la immigració i que cal integrar-la, però que és necessària. Es tracta d'una fórmula que busca marcar distàncies amb el discurs de Vox o Aliança Catalana, aquests últims competència electoral clara per a Junts.
 

Cap a una llei pròpia

L'estratègia del partit passarà també per promoure al Parlament una llei catalana d'immigració que inclogui la llengua catalana com un requisit.

L'argumentari serà que la llei d'estrangeria i el marc normatiu europeu ja situen la llengua com un element d'integració, una estratègia que necessitarà majories que Junts no té al Parlament, però que obligaran els grups a mullar-se. Vindrà feina al Parlament, deien a Junts.

Al govern espanyol també se li gira feina per tenir la majoria necessària al Congrés perquè l'acord es faci realitat. I també per vèncer les interpretacions esbiaixades que generi: tocar competències de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil era matèria delicada. 

Fa mesos que, quan els periodistes demanaven per l'acord per immigració, sempre es deia que era imminent i que on tot s'encallava era en el Ministeri de l'Interior. 

Els recels de Marlaska

El ministre Marlaska fa temps que era vist per Junts com el que frenava l'acord. 

Fonts del govern espanyol asseguren que el que s'ha acordat entre Junts i el PSOE i la contundència del ministre contra el traspàs de la política migratòria no són contradictoris. Asseguren que Policia Nacional i Guàrdia Civil seguiran fent les funcions que fan ara, però que, a més, hi haurà els Mossos, i falta definir el seu paper en el control de fronteres.

També insisteixen que l'última paraula en els expedients d'expulsió la tindrà l'Estat. 

Oportunament, una indisposició per motius de salut ha fet que aquest dimarts el ministre Marlaska anul·lés la seva agenda, que precisament incloïa un acte amb guàrdies civils. Els sindicats policials han trigat poc a demanar-li la dimissió.