Climent Molins: "Catalunya és a la cua d'energia eòlica d'Espanya"
Hi ha sis projectes per posar molins de vent flotants a la badia de Roses

El parc eòlic marí de Roses, més a prop: llum verda al pla que regula on es podran posar els molins

El consell de ministres aprova el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim, que fixa on es podran construir parcs eòlics marins a Espanya

RedaccióActualitzat

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts en consell de ministres el primer Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim, el POEM, que regularà on es poden construir parcs eòlics marins a Espanya.

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, ha dit que el POEM ordena els usos que es poden fer del mar:

"Un mapa en el qual s'introdueixen les limitacions, amb prohibicions específiques vinculades a la protecció dels ecosistemes marins o l'habilitació per a altres usos que poden ser aspiracions concretes de diferents col·lectius."

El POEM ha creat 5 demarcacions marítimes. A Catalunya, que ha quedat dins la que han anomenat Llevantinobalear, només es podran posar molins al golf de Roses, i a les illes Balears se'n podran posar a dues zones al nord de Menorca.

El nou pla ha delimitat la LEBA 1, una àrea de 250 quilòmetres quadrats davant del golf entre Roses i l'Estartit i a una distància mínima de 12 quilòmetres de la costa.

6 projectes presentats pel golf de Roses

De moment hi ha sis projectes coneguts per aquesta zona que van des dels 50 megawatts als 1.200, que ara hauran d'analitzar els criteris d'adjudicació que marca el POEM per decidir si continuen endavant.

L'últim fet públic és el de la multinacional Ferrovial, que l'ha anomenat Creus, i el que té la tramitació més avançada és l'anomenat Parc Tramuntana, el primer que es va presentar. 

Segons Sergi Ametller, directiu d'aquest projecte, la seva prioritat és que la comarca de l'Empordà no quedi afectada per la construcció del parc:

"Nosaltres entenem que el com es tracta el territori amb aquests criteris és clau, l'Empordà ha de ser el centre d'aquests criteris d'adjudicació de la subhasta i aquí encara queda molta feina per fer."

En aquest vídeo us expliquem els projectes que competeixen per instal·lar un parc a la zona permesa. Els promotors estan ara pendents de quins seran els criteris d'adjudicació i també ho segueixen de prop els detractors d'aquests parcs eòlics:


"Contra els interessos de l'Empordà"

Però tots els projectes tenen l'oposició de la plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí, formada per una quarantena d'entitats i unes 2.000 empreses, que han recollit milers de firmes en contra.

A aquesta plataforma s'han afegit 8 ajuntaments i els tres parcs naturals de l'Empordà que s'han adherit al manifest que rebutja que davant del golf de Roses s'hi facin parcs eòlics.

Segons Jordi Ponjoan, portaveu de la plataforma, són projectes que van "en contra dels interessos de l'Empordà", perquè van contra la protecció de la natura que s'hi ha fet fins ara:

"Entenem que és una contradicció absoluta fer una aprovació d'un projecte d'aquest tipus, que el que pot fer és malmetre una zona d'alt valor mediambiental."

Decidirà la Secretaria d'Estat d'Energia

La decisió de quin o quins parcs es construiran la prendrà la Secretaria d'Estat d'Energia, que serà l'encarregada de tramitar els projectes i adjudicar-los després d'avaluar-ne la viabilitat.

El POEM aprovat aquest dimarts després de 5 anys de treballs preveu que el 2030 hi hagi instal·lats a les costes espanyoles parcs eòlics amb una potència d'entre 1 i 3 gigawatts.

Que els parcs s'acabin construint, però, dependrà de la iniciativa privada, i, ara, el govern espanyol espera que els promotors aconsegueixin portar a terme els projectes.

Que hi hagi prou vent i que no afecti la biodiversitat

A més de la llevantino-balear, el POEM ha creat 4 demarcacions més: la de Canàries, la nord-atlàntica, la de l'Estret i Alborán i la sud-atlàntica.

En totes s'han delimitat les zones on es poden construir parcs eòlics en funció del recurs eòlic, és a dir, que hi faci prou vent, i que no s'afecti la biodiversitat marina.

Un altre criteri ha estat que no s'afecti altres usos del mar considerats d'interès general, com ara la seguretat en la navegació marítima i aèria, a més de criteris d'usos militars.

Dues zones davant de la costa de Menorca

Segons el govern espanyol, també s'ha buscat que no es generin conflictes amb altres usos actuals o futurs, com l'aqüicultura, el turisme i la pesca.

A la llevantino-balear hi ha dues àrees més, totes dues davant Menorca, on es poden instal·lar parcs eòlics: la LEBA 2, que té 147 quilòmetres quadrats, i la LEBA 3, que en té 78.

Les tres zones on es podran posar parcs eòlics de la demarcació Llevantinobalear
ARXIVAT A:
EnergiaGovern espanyol
Anar al contingut