El negoci legal del cànnabis a Catalunya

Van començar fa gairebé 20 anys en una petita botiga al centre de Figueres. Eren tres persones. Avui, Alchimia exporta a tot el món, factura vuit milions d'euros i dona feina a una cinquantena de treballadors.

És l'empresa puntera del sector del cànnabis a Catalunya, i una de les més importants a Espanya. Venen tot el que es necessita per a l'autocultiu de la planta. Des de llavors fins a llums, passant per la terra i l'adob, entre moltes altres coses.

"Però això és legal?" és la pregunta que més han hagut de respondre durant tots aquests anys, ens diuen. Sí que ho és. És un negoci legal en un món, el del cànnabis, que també té un peu a la il·legalitat. I això els comporta certs problemes. Així ens ho explica el David Saulina, un dels copropietaris d'Alchimia:

"Després de tants anys no hi ha cap mena de dubte sobre la legalitat dels 'growshop', tenim suficients informes jurídics i sentències per entendre que el que fem és legal. El que sí que tenim és un problema d'estigmatitzacio, perquè des d'alguns àmbits no veuen amb bons ulls relacionar-se amb el sector cannàbic. Com els bancs, per exemple. A nosaltres ens és molt difícil accedir a sistemes de pagaments com qualsevol altra botiga, i hem de recórrer a sistemes preparats per pàgines relacionades amb les apostes, el sexe... ens obliguen a barrejar-nos amb una sèrie de negocis grisos."

Alchimia, tot i tenir botiga física, ven majoritàriament online. Sobretot, a Europa. Però també arreu del món. Les vendes procedents del Canadà, per exemple, on l'ús medicinal i recreatiu del cànnabis està legalitzat, s'han doblat.

Als magatzems d'Alchimia s'empaqueten una mitjana de 400 comandes diàries, i la part més important del negoci són les llavors. Al seu catàleg s'hi poden trobar fins a 2.000 referències diferents. Cada llavor pot costar entre 3 i 10 euros, o fins i tot més.

"Nosaltres mateixos ens hem fet una autoregulació i no venem quantitats grosses, de res, a ningú. El nostre perfil de client és un home d'entre 25 i 40 anys, fumador de cànnabis, que vol plantar per no haver d'acudir al mercat negre de la marihuana. També tenim un altre perfil, minoritari, més enfocat a l'ús terapèutic del cànnabis. En aquest cas són majoritàriament dones, algunes amb malalties com càncer de mama o fibromiàlgia."  

Alchimia és un exemple del negoci legal que hi ha al voltant del cànnabis, un sector econòmic en expansió, a Espanya i a tot el món, que mou milers de milions d'euros. I la mare dels ous són les llavors. A Espanya hi ha un centenar de bancs de llavors. Hi ha hagut un canvi de paradigma.

Els propietaris d'Alchimia subratllen que "quan vam començar tot el que veníem ho compràvem a Holanda, on hi havia tots els distribuïdors. Però des de fa uns 10 anys, es va començar a crear, a Espanya, una xarxa de distribuïdors, i els primers bancs de llavors. Ara, les llavors ja es produeixen aquí, a Espanya, i des d'aquí es distribueixen a tot el món".

"El que fiscalitza les lleis de l'estat són els productes psicoactius. Les llavors no tenen producte psicoactiu i, per tant, són totalment legals", detalla David Pere Martínez Oró, de la Unitat de Polítques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB):

"Amb dos, tres o quatre plantes pots fer centenars o milers de llavors. I en el cas hipotètic que hi hagués un banc de llavors amb 300 plantes destinades a fer llavors el jutge els acabaria absolent, perquè no té rellevància penal, perquè aquelles plantes no estan destinades a abastir el mercat de marihuana, estan destinades a fer llavors."

Sense llavors no hi ha planta, però sense planta no hi ha llavors. I a Espanya, les llavors són legals, però les plantes no... o sí. Depèn.

Martínez Oró:

"A casa, com a tots els àmbits privats, podem fumar cànnabis. I també podem tenir plantes, sempre que aquest fet no tingui rellevància penal. I això genera molta controvèrsia, perquè les lleis no deixen clar on és la rellevància penal en la producció de cànnabis. És el jutge qui ha d'avaluar si aquelles plantacions estan destinades al tràfic de drogues (tindria rellevància penal) o al consum propi (no en tindria). De tota manera, encara que siguin plantes destinades al consum propi, si la policia les veu ens pot posar una multa, segons la llei del 2015."

A Catalunya s'estima que hi ha uns 180.000 fumadors diaris i mig milió de fumadors esporàdics. Però el consum recreatiu és només una part del potencial que pot tenir la indústria del cànnabis, que ja atreu grans corporacions. Diverses multinacionals ja estan invertint grans quantitats de diners en I+D per desenvolupar nous productes derivats del cànnabis.

"Més enllà del psicoactiu, el cànnabis té moltes altres propietats. Té aplicacions industrials, per fer materials per a la construcció, teixits per a roba, com a substitutiu del plàstic... i totes les aplicacions terapèutiques. És un món que va sortint de l'ombra de la prohibició per anar obrint nous mercats. Hi ha alguna consultora que diu que el volum del mercat del cànnabis el 2030 pot arribar als 200.000 milions de dòlars. És un volum de negoci brutal"

La planta està totalment legalitzada al Canadà, l'Uruguai i alguns estats dels Estats Units, com Califòrnia. A Espanya, l'Agència del Medicament té concedides deu llicències per cultivar, i en alguns casos exportar, cànnabis, amb finalitats mèdiques i d'investigació. Entre els beneficiaris hi ha grans empreses i la Universitat Politècnica de València.