El Museu d'Història de Catalunya inaugura l'exposició "Quan plovien bombes", 70 anys després del primer bombardeig sobre Barcelona
Barcelona va ser sotmesa a bombardejos sistemàtics des de l'aire durant la Guerra Civil. Tot va començar un 13 de febrer com avui, ara fa 70 anys, amb els primers atacs d'avions italians i alemanys sobre la ciutat. La població es va convertir en l'objectiu dels atacs i això és precisament el que vol rememorar l'exposició "Quan plovien bombes", que s'inaugura avui al Museu d'Història de Catalunya.
El Museu d'Història de Catalunya rememora en l'exposició "Quan plovien bombes" els bombardejos sistemàtics que va patir la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil i dels quals avui es compleix el 70 aniversari del primer atac.
L'exposició, que es podrà veure des d'avui fins al 13 de maig, recupera material gràfic i audiovisual sobre els bombardejos, mostra els refugis en els quals es va teixir la supervivència i evidencia l'excepcionalitat de la Barcelona assetjada, banc de proves cap a la "guerra total".
A la mostra de Barcelona, on el sostre reprodueix el dels refugis antiaeris, es poden veure seqüències fotogràfiques de bombardejos, els telegrames que van ordenar el començament i la fi dels atacs, un pla amb els més de 1.400 refugis, documents de la Junta de Defensa Passiva, dibuixos de nens, documentals propagandístics, maquetes d'avions italians, cartells i diferents objectes.
"Quan plovien bombes", títol extret d'una carta de Mercè Rodoreda a Cèsar-August Jordana, recupera l'espai urbà subterrani amb una reproducció d'un refugi i mostra els sistemes de construcció, la tipologia i el caràcter excepcional de la immensa xarxa de refugis de la ciutat.
Un dels comissaris de l'exposició, Xavier Domènech, ha assegurat avui que la mostra vol "reivindicar i donar a conèixer" els esforços de la societat civil durant els bombardejos perquè Barcelona "va ser la porta cap a l'horror total", ja que va rebre prop de 400 atacs aeris en menys de dos anys.
Domènech ha remarcat que la reacció de la població barcelonina va ser "admirable", va construir per iniciativa popular la majoria dels refugis -només un 5% van ser construïts pel govern català i un 22% van ser subvencionats. Pel comissari, "els refugis són un mirall d'aquella societat".
