El miracle polonès

El Barça sempre t'obre portes. Lech Walesa, l'exlíder sindical que va ajudar a fer caure el comunisme i va canviar la història d'Europa, només ens va posar una condició per donar-nos l'entrevista: que li portéssim una samarreta del Barça amb la paraula "constitució" estampada. Era un encàrrec estrany, però així ho vam fer.

Des de fa uns mesos, Walesa només porta samarretes amb la paraula "constitució". És la seva manera de protestar per la deriva autoritària de l'actual govern polonès del Partit Dret i Justícia (PiS). Un govern, conservador i populista, que està tensant tant els límits de l'estat de dret que fins i tot ha fet actuar la sovint passiva Brussel·les.

La gota que ha fet vessar el got és la llei de reforma del sistema judicial, que, per molts, amagava la pretensió de col·locar-hi jutges afins. Tot un atac a la divisió de poders. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea els ha hagut de parar els peus. De moment, només ha actuat de forma cautelar, a l'espera de la sentència definitiva. I Walesa haurà de continuar portant les samarretes constitucionalistes. No sap fins quan.

El Palau de Cultura de Varsòvia

Feia gairebé trenta anys que no visitava Polònia i m'he trobat un país irreconeixible.

La capital, Varsòvia, ha sabut aprofitar com ningú les oportunitats que se li han presentat des de l'entrada del país a la Unió Europea, l'any 2004. A cada cantonada hi ha un cartell que anuncia una obra subvencionada per la UE. Aquella ciutat trista, grisa i d'arquitectura soviètica que vaig conèixer, és ara una ciutat dinàmica, moderna i plena de "hipsters".

Ewa Wysocka, una periodista polonesa que ha viscut 20 anys a Catalunya i ens ha guiat en aquest periple, ens explica amb sornegueria que, ara, per ser un bon varsovià cal tenir plantes a les finestres, anar en bici i menjar aliments ecològics. De fet, Varsòvia és una de les ciutats del món amb més restaurants vegetarians.

A la capital hi ha instal·lades més de 30.000 empreses estrangeres. Polònia ja és la sisena economia de la UE. El comunisme queda molt lluny.

El Hard Rock de Varsòvia

Però al costat d'aquesta Polònia urbana, moderna i emprenedora, n'hi ha una altra que està atemorida i preocupada. És la Polònia més tradicional -catòlica i sovint rural- que no ha tastat els efectes del miracle econòmic polonès i està espantada per la "laxitud" dels valors que venen del cor d'Europa.

Són ciutadans que s'han sentit durant anys abandonats pels polítics i les elits liberals que han gestionat el pas des del comunisme cap al capitalisme. Ciutadans espantats per la globalització, per la rapidesa dels canvis, per una societat cada vegada més individualista que els fa enyorar aquell sentit comunitari que ara només troben en el si de l'Església. Són els votants que han donat la majoria absoluta al Partit Dret i Justícia (PiS), una formació política que ha sabut connectar amb els sentiments més conservadors i identitaris.

Missa al poble de Strumiany

El govern del PiS ha polaritzat el país. Els seus defensors li agraeixen les polítiques a favor de la família i la natalitat, la defensa de l'ordre i la promoció dels valors catòlics. Els seus detractors denuncien vulneracions dels drets fonamentals. L'acusen d'haver retallat subvencions a institucions culturals que no eren de la seva corda, d'estar obsessionat amb el control dels mitjans de comunicació i de perseguir organitzacions defensores dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBI.

La ciutat de Cracòvia

Polònia se sap observada i jutjada. I això la incomoda. Alguns polonesos, sobretot els votants del PiS, tenen un sentiment ambivalent cap a Europa. D'una banda, se senten profundament proeuropeus. Almenys això declara prop del 80% de la població, el percentatge més alt de tota la Unió.

Saben que el seu és el país que més fons europeus rep i són conscients dels enormes beneficis que això comporta. Però també senten que des d'Europa se'ls miren amb superioritat. I creuen que Brussel·les els aplica un criteri diferent. Tot plegat encara desperta més sentiments patriòtics i de greuge. Un sentiment incentivat des del govern del PiS.