El mapa del perill d'incendi canvia després de 20 anys: consulta els municipis més afectats

"Ens trobem un clima desbocat que no coneixíem i uns incendis desconeguts". La frase ens la diu el tècnic de Prevenció d'Incendis Forestals, David Montserrat, clarament preocupat pel que suposa per a Catalunya, i és el motiu pel qual s'ha hagut de renovar el que ells anomenen Mapa de Perill Bàsic d'Incendi Forestal.

Aquesta eina primordial s'utilitza des de fa moltíssims anys per gestionar i planificar el territori en l'àmbit d'incendis forestals: "Igual que tenim un atles climàtic, aquest mostra la cartografia de referència que ens diu el perill potencial i quines actuacions, per exemple, de gestió forestal es poden fer a cada zona".

El mapa es mantenia gairebé estable, com el clima fins ara, i no s'havia tocat des de feia més de 20 anys. Ara, els nous règims de sequeres i temperatures, molt imprevisibles, obliguen a actualitzar-lo i obligaran a revisar-lo constantment.

No només això, municipis que fins ara no es considerava que tinguessin un alt risc d'incendi han passat a tenir un risc extrem. El nou mapa classifica els municipis de Catalunya de major a menor perill i n'indica un nivell concret. De l'1 al 5, correspondrien: l'1 a perill baix i el 5 a extrem.
 

Així, municipis com Dosrius, al Maresme, han passat a tenir un perill de nivell 5, i és, ni més ni menys, el quart municipi en gravetat de la llista dels 947 que té Catalunya. "Dosrius era considerat històricament part de la Catalunya humida, per tant, no tenia un gran risc d'incendi." Diu David Montserrat. Però, en canvi, ara, a causa de les condicions agreujades per l'escalfament global --més sequeres i temperatures excessives-- la seva vegetació s'ha convertit en un combustible que podria alimentar grans incendis.

"El que contempla de nou aquest mapa és, sobretot, que incorpora les condicions presents, però també les projeccions climàtiques futures", explica Montserrat. Així que també avalua quins boscos patiran més en el futur.

I mentre observa els arbres amb certa inquietud, Eva Gabriel, també tècnica de Prevenció d'Incendis, valora l'estat de la vegetació.

"En llocs com Dosrius hem vist moltíssims arbres morts."

I això passa en molts altres indrets de Catalunya. Així que el que han d'incorporar també, és què passarà en un futur per preveure-ho. "Les sequeres, com l'actual, fan que boscos com aquest passin a ser combustibles per a un gran incendi."

Grans incendis imprevisibles

A aquestes masses boscoses tan espesses i contínues, amb falta de gestió forestal, els hem de sumar les urbanitzacions disperses a prop, l'abandonament de conreus i pastures... "Això ha anat propiciant un perill creixent de grans incendis forestals, amb comportaments que no podem preveure" diu David Montserrat.

Així que el mapa inclou tants paràmetres, que contempla les zones més susceptibles de patir amb les sequeres en un futur. I per això hi ha canvis espectaculars respecte al mapa vigent fins ara, però que tenia uns 20 anys d'antiguitat.

Mentre que Portbou fins ara tenia un gran perill, actualment està entre els municipis que menys preocupen: "No té grans masses forestals per cremar ni s'hi pot fer gestió forestal".

En canvi, llocs com Pinell de Solsonès, que era molt avall en la llista de risc d'incendi dels municipis, ara té un risc extrem i està en el lloc 12 d'entre els 947 municipis. El motiu: té una massa boscosa molt tocada per la sequera i també, en un futur, les projeccions climàtiques li donen menys pluges del que ha tingut històricament.

Aquí pots consultar com afecta al teu municipi:

Això es repeteix en molts indrets de Catalunya. El perill d'incendi augmenta sobretot a tota la meitat nord, com al Prepirineu, el Maresme i el Vallès. "Zones com el Ripollès o el Lluçanès ja no són tan humides com sempre ho han sigut", diu Montserrat.

Gràcies a aquesta base cartogràfica, el mapa diari de perill, el que més coneixem, també es podrà elaborar amb més precisió. "Mentre que el mapa bàsic és estructural i parla més a llarg termini, el diari contempla la meteorologia del dia concret."

La diferència seria la mateixa que la que hi ha amb l'atles del clima, que fins ara a escala mundial només es renovava cada 30 anys i que, de fet, tenia pocs retocs, i amb la previsió meteorològica diària.

"Si el clima canvia de pressa, aquest mapa també ho haurà de fer", conclou David Montserrat. "Abans ni ens ho plantejàvem".