El jutge imputa Laporta en el cas Negreira en contra del criteri de la Fiscalia

El jutge que instrueix l'anomenat cas Negreira ha decidit imputar el president del Barça, Joan Laporta, en considerar que els pagaments que el club va fer a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres entre el 2008 i el 2010 no han prescrit perquè constitueixen un delicte de suborn continuat.

En la seva interlocutòria, el jutge Joaquín Aguirre acorda ampliar la condició d'investigats, que ja tenen els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, a Laporta i als membres de la junta directiva amb responsabilitat en els pagaments en el seu anterior mandat. El jutge també investiga el club en aquest cas, no només per suborn, sinó també per corrupció esportiva.

El magistrat del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona discrepa així amb el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que va excloure Laporta de la denúncia presentada pels 7,3 milions d'euros que el Barça va pagar a José María Enríquez Negreira i al seu fill entre els anys 2001 i 2018, en entendre que la seva participació en els fets durant la seva primera presidència, entre el 2003 i el 2010, ja hauria prescrit.

A més dels delictes de suborn continuat, corrupció esportiva, administració deslleial i falsedat documental, el jutge també atribueix als investigats el delicte de falsedat comptable, per les factures suposadament falses sobre els pagaments a Negreira que el Barça va lliurar a Hisenda per desgravar-se l'impost de societats.

Prescriuria al cap de deu anys de l'últim pagament

El jutge recorda, en el seu escrit, que en els delictes de suborn continuat el Codi Penal estableix que el termini de prescripció és de deu anys des del dia en què es va dur a terme la darrera infracció penal o va cessar la conducta delictiva, en aquest cas, el juliol del 2018, data del darrer pagament a Negreira i al seu fill. Per això, d'acord amb els càlculs del magistrat --tenint en compte que la pena a imposar va d'entre els sis i els set anys i mig de presó-- als presidents i directius del club se'ls ha d'aplicar aquest termini de deu anys a comptar a partir del 17 de juliol del 2018. Això inclou els pagaments efectuats des del juliol del 2008 al 2010, etapa de la qual n'eren responsables Joan Laporta i la seva directiva.

Tot i que no ha trobat indicis que els pagaments a Negreira perseguissin afavorir el Barça a través de l'arbitratge, el jutge creu que els seus actes "van haver de beneficiar per força el FC Barcelona en detriment de la resta de clubs de la Lliga de Primera Divisió o dels seus rivals a la Copa del Rei".

El magistrat assegura que considerar-ho suborn continuat "afavoreix" l'investigat, atès que la pena a què s'exposa és menor de la que derivaria si se sumessin diferents delictes de suborn individuals.

Un sol delicte continuat per a tots els imputats

A més, atribueix aquest delicte no només a Laporta, sinó també als presidents que el van succeir al càrrec, ja que "la part pagadora", diu, és sempre el Barça. És per això que la interlocutòria aplica al suborn el concepte "d'autoria adhesiva", ja que "no existiria un delicte continuat separat per a cada junta directiva, sinó un sol delicte continuat referent al FC Barcelona en què es canvien alguns subjectes actius que representen la persona jurídica investigada, però sempre roman el subjecte actiu, que és el FC Barcelona".

Aguirre ja va imputar el delicte de suborn, el setembre passat, tant a Sandro Rosell com a Josep Maria Bartomeu i al club com a entitat, a més d'imputar Negreria --que no és funcionari públic però sí que exerceix funcions públiques, segons el jutge-- i el seu fill.

Les defenses del Barça i dels directius investigats han recorregut davant l'Audiència de Barcelona la imputació per suborn, justament amb l'argument que Negreira no es pot considerar funcionari, tampoc a efectes penals, perquè el CTA, pel qual treballaven, depèn de la Reial Federació Espanyola de Futbol, que és una entitat de caràcter privat.

El jutge, en canvi, considera que Negreira, com a dirigent de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), de la qual depèn el CTA, exercia funcions de caràcter públic, entre d'altres les relatives a les qualificacions dels àrbitres i els ascensos i descensos d'aquests.

A diferència del delicte de corrupció en l'esport, el de suborn, que ha de ser jutjat per un tribunal popular, no exigeix que es demostri la contraprestació pels pagaments efectuats a funcionari públic.

Segons la justícia, els pagaments del Barça a l'exvicepresident del CTA i el seu fill van sumar fins a 7,3 milions d'euros entre els anys 2001 i 2018, i anaven augmentant amb els anys: dels 70.000 euros inicials a fins a 700.000 euros anuals.

Va ser quan Negreira ja no tenia el càrrec de vicepresident del Comitè d'Àrbitres de la Federació Espanyola, que va extorsionar el club amb una carta intimidatòria on exigia seguir rebent els pagaments a canvi de no treure a la llum uns fets que perjudicarien el club.

A finals de setembre, el jutge va ordenar també l'escorcoll de les dependències del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) a la Reial Federació Espanyola de Futbol a Madrid, sense que hi hagués cap detenció. La Guàrdia Civil hi buscava actes i altres documents de les reunions on s'acordessin els ascensos i descensos d'àrbitres.