El grup hongarès que volia comprar Talgo retira l'opa però recorrerà al Suprem

El consorci Ganz-Mavag demanarà una indemnització per danys i perjudicis i que s'anul·li el veto del govern espanyol a la seva oferta de compra

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

El grup hongarès que volia comprar l'empresa ferroviària Talgo ha retirat l'opa pel 100% de les accions que havia presentat i que va ser vetada pel govern espanyol per raons de seguretat nacional. Però ha anunciat que presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem perquè anul·li el veto i decreti una indemnització per danys i perjudicis.

El termini legal per interposar aquest recurs és de dos mesos, però el grup no descarta "demanar mesures cautelars" mentrestant per defensar els seus interessos.

El grup Ganz-Mavag --del consorci Maygar Vagon-- també es planteja portar el cas davant els tribunals europeus, segons un comunicat emès per la CNMV, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, aquest divendres.

"Ganz-Mavag té intenció d'iniciar totes les accions legals al seu abast, tant a nivell nacional com en el si de la Unió Europea, per oposar-se a una decisió que considera no ajustada a dret i defensar la legitimitat de la seva oferta pública voluntària d'adquisició sobre el 100% de Talgo."

El consell d'administració de l'empresa, que s'ha reunit a Budapest, tampoc ha tancat la porta a presentar una nova oferta en el futur per adquirir amb la companyia espanyola.

El consorci assegura que el veto de l'executiu espanyol no està motivat i els deixa en "la més absoluta indefensió". I insisteix que la seva oferta "compleix amb tots els requisits legals vigents i que no hi ha raons fonamentades" perquè el govern espanyol s'hi oposi.

Així i tot, de moment la retira pel "cost i la incertesa" que implica mantenir-la.

Aquest dijous, la Comissió Europea ha avalat la potestat del govern espanyol de vetar l'operació. La portaveu comunitària Francesca Dalboni ha dit que els Estats membres poden adoptar aquest tipus de decisions per seguretat pública sense haver d'informar la Comissió ni demanar cap autorització prèvia:

Dalboni ha recordat que els tractats comunitaris permeten restringir les llibertats del mercat únic, com la d'establiment i lliure circulació de capitals per motius de seguretat pública si les mesures "són justificades i proporcionals a l'objectiu que persegueixen".
 

La retirada de l'opa permetria a Talgo buscar una sortida

La retirada de l'opa permet a Talgo buscar una sortida a la situació, segons han comunicat fonts de la companyia al 3Cat. Si no s'hagués retirat la proposta presentada formalment davant la CNMV fa uns mesos, la companyia estaria ara bloquejada i no podria negociar cap més opció fins que el cas estigués resolt.

Ara només quedaria una empresa interessada a invertir en Talgo, la txeca Skoda, que no vol comprar-la sinó una fusió dels negocis. La seva proposta, però, ha estat rebutjada fins a dos cops per Talgo, ja que els seus principals inversors volen desfer-se de les accions.

També s'hauria intentat crear una alternativa espanyola implicant Criteria --el braç inversor de La Caixa-- o el grup Escribano --accionista d'Indra--, que no haurien tirat endavant fins ara.

Criteria Caixa segueix disposada a participar en una operació per entrar a Talgo amb la condició que aparegui un soci industrial que assumeixi el lideratge, segons l'agència EFE.


Qui hi ha darrere Talgo?

El principal accionista de Talgo és Pegaso Transportation International, que té un 40,03% del capital i que vol vendre les seves accions. Es tracta d'un conglomerat format pel fons d'inversió britànic Trilantic --fundat per dos antics executius de Lehman Brothers--, la família Oriol --hereva dels fundadors-- i Torreal, una societat de Juan Abelló.

També tenen participacions minoritàries a Talgo la família Torrente Blasco, a través de TorrBlas --un 5%--, l'asseguradora Santa Lucía --un 2,96%-- i el banc noruec Norges --un 2,79%--, entre d'altres. La resta de les accions cotitzen a borsa.

Exteriors de la fàbrica Talgo en un polígon de Las Rozas, a Madrid (EFE/J.P. Gandul)

2.500 treballadors i comandes garantides fins al 2030

Talgo dona feina a 2.500 treballadors directes i a milers d'indirectes que ara veuen el futur amb incertesa tot i tenir comandes garantides almenys fins al 2030.

L'empresa té fins a 400 centres de manteniment en 44 països del món, inclosos dos a Sant Andreu i Can Tunis, a Barcelona.

Al tancament del 2023, la companyia tenia una cartera de comandes de 4.223 milions d'euros, el seu màxim històric, gràcies, sobretot, a l'ampliació de contractes existents. El 80% del seu negoci és internacional i encara tenen molta capacitat per créixer, segons els sindicats. Entre els contractes que la companyia negocia i encara no estan tancats hi ha, per exemple una comanda de trens d'alta velocitat a la Meca.

Però, tot i ser una referència al sector ferroviari, sobretot per la seva tecnologia per circular per diferents amples de via, no té prou capacitat industrial per fer front a totes les comandes firmades dins dels terminis compromesos. I les fàbriques espanyoles ja estan saturades.

De fet, Renfe l'ha sancionat per endarreriments en l'entrega de comandes de trens de gran velocitat i també té problemes per complir un contracte de venda a Alemanya.

Magyar, que volia comprar la companyia per 620 milions d'euros --5 euros per acció-- tenia previst obrir set fàbriques taller en diferents punts d'Hongria per ampliar aquesta capacitat industrial, que ara queda en l'aire a l'espera de nous inversors.

El govern espanyol va vetar l'operació en considerar que Talgo és una empresa estratègica, amb una tecnologia única al món i un paper fonamental en el transport ferroviari.

Un comboi de Talgo a l'exterior de la fàbrica alabesa de Rivabellosa
Un tren Talgo a la fàbrica alabesa de Rivabellosa (EFE/Adrián Ruiz de Hierro)

A la planta de Rivabellosa, a Àlaba, al País Basc, hi treballen 700 persones a les quals s'hi han de sumar les de nombroses empreses externes de l'àmbit de la soldadura, l'electricitat o caldereres subcontractades per Talgo.

Kepa Alkaine, representant de CCOO de la fàbrica alabesa, ha demanat un pla de desenvolupament industrial de la companyia, que ha de decidir entre buscar un soci inversor que ajudi a ampliar les instal·lacions actuals per poder produir més o un soci industrial per fabricar en altres llocs.

"Tenim càrrega de treball fins al 2030 però ens fan falta més mitjans humans. No estem parats, seguim fabricant, però l'empresa té la capacitat que té i no podem fabricar gaire més."

Els treballadors demanen que es mantinguin a Espanya les fàbriques i els llocs de treball.

En un comunicat, el sindicat ha demanat una solució que enforteixi la companyia i reforci la seva capacitat industrial per fer front a tota la càrrega de feina que té "perquè es mantingui forta en un sector en transformació i creixement exponencial com el del material ferroviari".

"El sector ferroviari serà determinant en els pròxims anys en la descarbonització de la mobilitat de les persones i merdcaderies i necessita apostes sòlides i de futur."

 

ARXIVAT A:
MobilitatEmpresa
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut