El govern espanyol qüestiona la pujada de sou dels treballadors públics de la Generalitat
A les portes de les eleccions, el govern espanyol qüestiona la fórmula legal que ha fet servir la Generalitat per apujar el salari i també retornar pagues extres
El govern espanyol qüestiona l'increment salarial i el retorn de les pagues extres als treballadors públics que la Generalitat està fent des de principis d'any. Té dubtes sobre la fórmula legal escollida per aplicar aquests increments salarials.
Almenys és el que diu una carta que ha enviat a la Generalitat, on li demana que aclareixi si la pujada de sou inclou també el fons social dels funcionaris.
També es qüestiona si Catalunya ha complert amb el dèficit, el deute i la despesa, condició legal per tornar les pagues extres del 2013.
El ministeri demana una reunió bilateral per aclarir-ho, tal com marca el procediment. Si no s'acosten posicions, podria presentar recurs al Constitucional.
Un moviment que tant el vicepresident, Pere Aragonès, com el conseller de Governació, Jordi Puigneró, han criticat aquest matí via Twitter.
El @PSOE fa el que no es va atrevir el PP i vol impugnar al TC el pagament de les pagues extres pendents a mestres, metgesses, mossos i treballadors públics.
Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) 18 d'abril de 2019
Mal els pesi, seguirem revertint les retallades i retornant els drets perduts durant la crisi.https://t.co/UaqoHAZSAP
El Sr @sanchezcastejon i la Sra @meritxell_batet diuen NO al referèndum, NO a la l'autodeterminació i ara també diuen NO a les pagues extres dels funcionaris de la Generalitat. Definitivament votar PSC/PSOE és votar NO a Catalunya. pic.twitter.com/JRE6G2EfJV
Jordi Pu1gnerO 🎗 (@jordiPuignero) 18 d'abril de 2019
Una consulta tècnica
Fonts del ministeri que encapçala Meritxell Batet asseguren que es tracta d'una consulta tècnica, que també s'ha adreçat a comunitats com Extremadura, Cantàbria, Canàries, Astúries o Galícia. I expliquen que, amb els corresponents aclariments per part de la Generalitat, el més probable és que aquest procediment no vagi més enllà.
Última reunió bilateral Estat-Generalitat del 20 de desembre del 2018
Però tot plegat ha encès les alarmes dels sindicats, que recorden que el decret sobre salaris va ser aprovat per unanimitat al Parlament.
El Consell Executiu decidirà dimecres vinent si accepta el període de 6 mesos de negociació que proposa el govern espanyol en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat, per evitar portar la qüestió al Constitucional.
L'acord amb els funcionaris
La Generalitat es va comprometre a apujar un 2,75% el sou dels treballadors públics -un 2,25 d'entrada- per després anar-hi sumant la resta d'increment.
Segons l'acord a què va arribar la Generalitat amb els sindicats el desembre passat per al retorn de les pagues del 2013 i el 2014 als funcionaris públics, el pagament es faria efectiu en 4 anys.
El 40% de la paga del 2013 es tornaria en dos terminis durant el 2019: el 10% durant el primer trimestre i el 30% a partir de l'aprovació dels pressupostos. El 2020 es pagaria el 60% restant de la paga del 2013.
La paga del 2014 es tornaria entre el 2021 i el 2022, amb un 50% de complement de productivitat cada any.
L'acord es va ratificar el 6 de març per unanimitat al Parlament de Catalunya.
