El govern espanyol prepara 10.000 milions per combatre la inflació el 2023

El govern espanyol prepara els comptes de l'any vinent amb dos escenaris. La Moncloa ha enviat el pla pressupostari a la Comissió Europea, amb una previsió de recaptació més alta que dona uns 10.000 milions de marge addicional de despesa per combatre la inflació i les conseqüències de la guerra a Ucraïna.

Aquest és el pla B del govern. Segons un comunicat del Ministeri d'Hisenda, al costat de l'escenari que recull les mesures d'ingressos i despeses que contenen els comptes públics en el moment de l'elaboració dels pressupostos de 2023, se'n planteja un altre amb una recaptació més alta que "donarà marge per prorrogar i adoptar aquelles mesures que s'estimin convenients".

En el primer escenari, el pla pressupostari del 2023 recull que els ingressos totals del conjunt de les administracions públiques suposaran un 42,3% del producte interior brut (PIB), amb 587.609 milions d'euros en termes de comptabilitat nacional.

Pel que fa a les despeses, preveu una xifra del 46,2% per al 2023. En aquest escenari, ja es recull un impacte de 10.000 milions per les mesures adoptades fins ara per combatre les conseqüències de la guerra i de la crisi energètica.

En el segon escenari, el govern espanyol preveu ingressar encara més per la liquidació de l'IRPF i de l'impost de societats. Així, els ingressos suposarien un 43% del PIB i pujarien a 597.265 milions d'euros en termes de comptabilitat nacional.

Per assolir aquestes xifres, el Ministeri d'Hisenda confia en "el bon dinamisme de l'ocupació i el creixement econòmic sòlid". El document presentat pel govern espanyol, però, continua mantenint que el creixement econòmic de l'any que ve serà del 2,1%, gairebé el doble del que preveu el Fons Monetari Internacional.

Aquests gairebé 10.000 milions que es generen passarien a la despesa, que puja dels 344.627 milions al primer escenari als 354.283 milions, el 46,9% del PIB, al segon.

I per a què es faran servir? "Es preveu la utilització del possible marge fiscal per prorrogar i adoptar aquelles mesures que s'estimi més adequades per protegir les famílies, els treballadors i les empreses més afectades per la crisi energètica", recull el document d'Hisenda.

I aquests deu mil milions se sumarien als 10.000 milions de més amb què el govern espanyol preveu tancar el 2022. Més activitat econòmica i preus més alts han facilitat també que entrin més diners a través dels impostos.
 

Les mesures preses fins ara

Per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna i l'escalada de la inflació, el govern ha pres diverses mesures, com la rebaixa de l'IVA de l'electricitat i el gas, la bonificació de 20 cèntims als carburants o la pujada del 15% en pensions mínimes i ingrés mínim vital, que estaran en vigor fins a final d'any, quan se n'avaluarà l'extensió.

D'altres, com la gratuïtat i bonificació dels preus de Rodalies i mitja distància, s'han allargat un any més.

Segons els càlculs del govern espanyol, les mesures adoptades han permès reduir la inflació fins a 3,5 punts. L'últim càlcul de l'IPC la situa en el 8,9%, però havia arribat a fregar l'11% abans de l'estiu.

Què figura en la proposta del govern espanyol?

En l'escenari 1 --el més prudent-- el govern espanyol ja inclou la recaptació de nous impostos, com el que s'aplicarà temporalment a les companyies energètiques i a la banca, o el que es crearà per als que tinguin rendes superiors als tres milions d'euros.

En canvi, no apareix la bonificació de 20 cèntims als combustibles. Segons algunes previsions, a finals d'any podria haver costat al govern espanyol uns 5.000 milions d'euros.