El govern espanyol nega estar darrere d'una operació per desestabilitzar Veneçuela

El govern espanyol ha sortit al pas l'endemà de la detenció de dos ciutadans espanyols a Veneçuela, acusats pel govern de Nicolás Maduro de formar part d'una operació per desestabilitzar el país.

Fonts oficials del Ministeri d'Exteriors desmenteixen i rebutgen completament qualsevol insinuació d'estar implicats en una operació de desestabilització política de Veneçuela. Les mateixes fonts insisteixen que "els detinguts no formen part del CNI ni de cap altre organisme estatal" i afegeixen que "Espanya defensa una solució democràtica i pacífica a la situació a Veneçuela".

Els dos ciutadans espanyols, detinguts juntament amb dos estatunidencs i un txec, són acusats pel govern de Caracas de ser agents infiltrats del CNI i de formar part d'una operació que volia dur a terme actes "terroristes". Ho va afirmar en roda de premsa el ministre de l'Interior veneçolà, Diosdado Cabello:

"Tenen vincles. Sabem que diran que no, que és mentida. Però estan vinculats amb el Centre Nacional d'Intel·ligència d'Espanya"

Segons el Ministeri de l'Interior veneçolà, els detinguts buscaven portar al país "un grup de mercenaris" amb el propòsit de desestabilitzar el règim chavista i atemptar contra Nicolás Maduro.
 

Els familiars dels detinguts van denunciar-ne la desaparició

Les famílies dels dos ciutadans espanyols arrestats a Veneçuela van denunciar la seva desaparició a l'Ertzaintza el 9 de setembre, cinc dies abans que el govern de Maduro anunciés que els havia detingut.

El Departament de Seguretat basc ha afirmat que, després de l'avís, va poder confirmar que tots dos estaven detinguts a Veneçuela i en van informar als familiars.

Els dos ciutadans del País Basc van ser vistos per última vegada a Inírida, a Colòmbia, des d'on es dirigien cap a Puerto Ayacucho, a Veneçuela, segons els seus parents. Estaven de vacances i viatjaven sense guia, en un cotxe de lloguer que havien de retornar a Caracas el 5 de setembre, cosa que no van fer, també segons la versió dels familiars.

L'ambaixada espanyola a Caracas ha enviat una nota verbal al govern veneçolà en què demana tenir accés als detinguts. L'objectiu de la missió diplomàtica és "saber de què se'ls acusa exactament i que puguin rebre l'assistència necessària".
 

Escala el conflicte diplomàtic entre Espanya i Veneçuela

L'operació policial a Veneçuela arriba en plena crisi amb Espanya, arran del viatge a Madrid de l'opositor veneçolà Edmundo González per rebre asil polític. El conflicte diplomàtic va escalar després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, rebés González a La Moncloa i de les declaracions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que qualificava el govern de Maduro de dictadura. El Congrés també va aprovar reconèixer González com a president "legítim" de Veneçuela.

Edmundo González reclama la victòria a les eleccions presidencials del 28 de juliol contra el president sortint, Nicolás Maduro, proclamat oficialment guanyador per a un tercer mandat, tot i que no s'ha publicat el recompte complet de vots.

Borrell qualifica Veneçuela de "règim dictatorial"

Enmig d'aquesta la tensió diplomàtica, l'alt representant de la política exterior de Veneçuela, Josep Borrell, ha estat contundent a l'hora de definir el govern veneçolà. Assegura que és "un règim dictatorial". Ho ha dit en una entrevista a la cadena Tele5.

Segons Borrell, però, aquest qualificatiu no serveix per a res i el que cal és mirar de resoldre la tensió que hi ha actualment.

Borrell és encara alt representant en funcions tot i que ja té relleu, Kaja Kallas. El dirigent socialista deixarà el càrrec quan compleixi cinc anys i serà substituït per aquesta política d'Estònia del grup dels liberals europeus.