El govern anuncia una nova dessalinitzadora, que s'ubicarà a l'Alt Empordà

El govern ha aprovat la construcció d'una tercera dessalinitzadora, que s'ubicarà a la Costa Brava nord. Ho ha anunciat la portaveu del govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al primer Consell de Govern del nou curs polític amb Salvador Illa com a president.

La mesura, de la qual no ha donat terminis i que tindrà un cost aproximat de 200 milions d'euros, forma part de les noves actuacions aprovades pel govern en infraestructures per un nou model de gestió de l'aigua per resoldre el dèficit hídric i treure Catalunya de la dependència de l'aigua de la pluja, així com resoldre l'impacte de la sequera.

Tot plegat després de més de 48 mesos amb precipitacions per sota de la mitjana i després que les pluges d'aquesta primavera només hagin millorat lleugerament la situació d'algunes zones de Catalunya. L'objectiu de la nova estratègia per a la gestió de l'aigua és garantir el 70% del consum total amb recursos propis l'any 2027.

A més d'accelerar infraestructures ja previstes per a la reutilització i dessalinització, l'acord de govern també preveu impulsar els projectes que ja estan en estudi i dissenyar nous projectes i normatives que han de facilitar la dessalinització, la reutilització, però també l'estalvi i l'eficiència.

Totes les mesures es preveuen dins d'un full transversal, i que implicarà totes les administracions catalanes, així com el teixit empresarial, agrícola i social. A més, es vol incrementar l'ajuda als ens locals amb un segon paquet d'ajudes per millorar el servei d'aigua als municipis.

Tercera dessalinitzadora a Catalunya

Aquesta tercera dessalinitzadora, situada a la Costa Brava nord --a l'entorn de la Muga-- vol reduir el dèficit hídric a l'Alt Empordà. S'afegeix a les ja aprovades pel govern de Pere Aragonès a la Tordera i al Foix.

Quan siguin una realitat, en total Catalunya en tindrà quatre, perquè s'afegiran a la del Prat de Llobregat, que ja està en funcionament. 

Aquesta nova planta servirà per incrementar la disponibilitat d'aigua en una zona que depèn de l'embassament de Darnius Boadella i de l'aqüífer del Fluvià-Muga. El govern pretén, per tant, desplegar una sèrie de mesures per a millorar l'abastament a la conca de la Muga, tant a partir de la dessalinització com de la construcció d'una Estació de Regeneració d'Aigua a Figueres. 

A més d'aquesta nova actuació, el govern ha acordat accelerar la tramitació per construir les dues actuacions de dessalinització ja previstes: l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la nova dessalinitzadora del Foix.

En aquest sentit, el govern demanarà al govern espanyol l'acceleració dels acords per a la construcció d'aquestes dues plantes, un cop les dues inversions ja les va aprovar el Consell de Ministres el 9 d'abril passat.

Impulsar l'ús de l'aigua regenerada

El pla també contempla la construcció d'Estacions de Regeneració d'Aigua a Mataró i Figueres, on disposaran d'aigua per a la recàrrega dels aqüífers i per a usos agrícoles.

Amb l'objectiu de recuperar tota l'aigua i consolidar l'ús de l'aigua regenerada, en el cas del Llobregat es preveu l'execució d'una conducció pel trasllat de cabals d'aigua residual des de l'àmbit del Besòs cap a la depuradora del Prat de Llobregat, fins que el 2033 es pugui regenerar l'aigua a la zona del Besòs.
 

Millores en els tractaments de potabilització

A més, el govern vol accelerar actuacions per millorar el funcionament i modernitzar les estacions de potabilització en l'àmbit metropolità, com la planta potabilitzadora del Ter, la d'Abrera i la de Sant Joan Despí, per incrementar l'aprofitament del riu Besòs.

Actualment, l'ACA està construint sis pous (tres a Montcada, ja finalitzats, i tres a Bon Pastor), que serviran per aportar l'aigua a les futures plantes potabilitzadores de Montcada i el Bon Pastor.
 

Nova llei de transició hídrica

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica impulsarà una llei de transició hídrica que permeti assolir un nou model de gestió de l'aigua.

Aquest nou model ha d'estar basat en la prevenció de l'ús, la seva circularitat, la innovació tecnològica, la resiliència de les xarxes, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos i l'aprofitament dels aqüífers subterranis com a sistemes d'emmagatzematge complementaris.