El fum del tabac augmenta el risc dels infants de tenir TDAH o trastorn de la conducta

Nous estudis confirmen que l'exposició al fum del tabac augmenta el risc dels infants de tenir problemes com TDAH, trastorn de la conducta i dificultats d'aprenentatge i de llenguatge.

I no només això, sinó que el consum de tabac durant l'embaràs pot provocar canvis genètics que afectarien la salut del nadó a l'edat adulta. I aquests canvis en l'ADN pel fum del atabac condueixen a un menor nombre de neurones en el cervell del fetus.

La notícia esperançadora és que si la mare abandona l'hàbit les alteracions poden ser reversibles. Així ho assenyala un article publicat per investigadors de la Universitat Grenoble Alps a l'International Journal of Environmental Research and Public Health.

L'objectiu de l'article era repassar els principals estudis sobre un dels efectes que té el tabaquisme de la futura mare durant l'embaràs: els canvis epigenètics. Es tracta de modificacions químiques en l'ADN que no afecten la seqüència dels gens de l'individu, però sí que fan que determinats gens s'activin o s'inhibeixin. És a dir, no modifiquen l'herència genètica en si, però en condicionen la forma com s'expressarà.

I si ja se sap que el tabac provoca dany en el desenvolupament del fetus i en el de la persona durant la infantesa, els canvis epigenètics poden afectar negativament molt més endavant i queden inserits en l'ADN.

En un document publicat al març titulat "Control del tabac per millorar la salut i el desenvolupament de l'infant", l'OMS recordava que el tabaquisme de la mare i l'exposició al fum durant l'embaràs estan lligats a problemes de desenvolupament del fetus i a una mortalitat infantil més elevada:

"L'exposició de l'infant no nascut al fum maternal o al fum ambiental està relacionada amb defectes congènits, parts de fetus morts, naixements prematurs i morts infantils".

El tabaquisme durant l'embaràs o l'exposició a ambients amb fum signifiquen un risc important de malformacions, tot i que no es pot assegurar al cent per cent que es produiran, com explica la doctora Francina Fonseca, adjunta a la direcció del Procés d'Atenció a les Addiccions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra:

"És complicat afirmar-ho, perquè en medicina tot es basa en probabilitats. La probabilitat de malformacions significatives no és gaire alta, potser multiplica el risc per 1,25 o per 1,5. No és tant com l'alcohol, que fins i tot amb dosis baixes és de risc. Però si bé no és tan evident, sempre és molt millor no fumar".

La doctora Fonseca també considera que no es pot recomanar a les embarassades que segueixin fumant per evitar un estat nerviós si no ho fan:

"El que no podem dir és que millor fumar durant l'embaràs per evitar l'estrès que provoca tractar l'addicció. Sempre és millor no fumar. Disposem de tractaments i suport per minimitzar l'estrès que pot provocar l'abandó del consum".

I entre aquests tractaments sembla que no són recomanables els que segueixen proporcionant nicotina. En el document de l'OMS s'explica que alguns efectes sobre el desenvolupament del cervell del fetus semblen lligats a la nicotina.

La doctora Fonseca explica que una part dels efectes es deu al fum del tabac, que conté moltes substàncies, però que també s'estudia l'efecte de la nicotina:

"S'avalua si en les embarassades tractades amb pegats o altres sistemes per administrar nicotina i deixar el tabac també s'observen efectes negatius en el fetus i si poden afavorir el TDAH (trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat)".

Problemes mentals i de desenvolupament

A l'agost es van publicar els resultats d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) segons el qual l'exposició al fum del tabac durant l'embaràs i en la primera infància està associada a una acceleració de l'envelliment biològic. Però en l'article citat al principi els autors assenyalaven que els canvis induïts en l'ADN pel fum del tabac conduïen a un menor nombre de neurones en el cervell del fetus.

Recentment han aparegut diversos estudis en què s'avalua l'impacte del tabaquisme durant l'embaràs i en la primera infància en el desenvolupament neurològic i cognitiu.

Així, a l'agost, investigadors de Cincinatti en van publicar un en el Journal of the Pediatric Health Care. L'objectiu era estudiar la possible relació de problemes de salut mental o de desenvolupament amb l'exposició al fum del tabac.

Fent servir dades de l'Enquesta Nacional de Salut Infantil 2016–2017 dels Estats Units, es van analitzar diverses variables en més de 21.000 infants de 6 a 11 anys i també es van fer anàlisis separades per al grup de 6 a 8 anys i el de 9 a 11 anys.

Els resultats indicaven que si almenys un dels progenitors era fumador, la descendència tenia entre un 20 i un 50% més de risc de patir algun trastorn mental. Els més comuns eren ansietat, TDAH, trastorn de la conducta social i dificultats d'aprenentatge.

Un resultat important és que els infants que vivien amb familiars que fumen dins la llar presentaven més trastorns o més greus que els infants que vivien amb fumadors que no practicaven l'hàbit a casa. En tot cas, les probabilitats d'un trastorn sempre eren superiors en aquest dos grups que en el d'infants de pares no fumadors.

Fumar o no a casa

Un altre estudi, fet també per investigadors de Cincinatti i publicat a l'abril en el Journal of Pediatric Psychology, analitzava infants més petits, de fins a cinc anys, dividint-los també en un grup de fins a dos anys i un altre de tres a cinc anys. Les dades també provenien de l'Enquesta Nacional de Salut Infantil, però, en aquest cas, del 2017-2018, i s'analitzava el comportament.

També es diferenciava entre progenitors que fumaven a casa i progenitors fumadors que s'abstenien de fer-ho a casa. Els fills dels primers tenien menys probabilitats de ser afectius i tendres, de mostrar interès i curiositat i de somriure i riure que els no exposats al fum del tabac a casa. Les probabilitats encara eren superiors dels 3 als 5 anys.

A la Xina es va fer un ampli estudi amb 45.562 estudiants d'entre 6 i 18 anys. Els resultats es van publicar al maig a JAMA Network Open. En aquest cas, els autors analitzaven també l'exposició al fum durant l'embaràs i estudiaven la seva relació amb el TDAH. Les probabilitats de tenir aquest trastorn eren superiors en els infants exposats al fum del tabac, sobretot si l'exposició es produïa durant l'embaràs i en els primers mesos i anys de vida.

Finalment, al juny, dos investigadors de la Universitat Johns Hopkins i de la Universitat de Texas van publicar un article a l'International Journal of Environmental Research and Public Health en què relacionaven l'exposició al fum del tabac i les dificultats en el llenguatge.

Una vegada més es van basar en dades de l'Enquesta Nacional de Salut Infantil. Van comparar els infants amb familiars fumadors que fumaven o que no fumaven a casa.

Els resultats indicaven que hi havia una forta relació entre la presència de membres de la família que fumaven a casa i les dificultats de llenguatge, però només en els nens i no en les nenes.

Les probabilitats de tenir problemes tant de recepció del llenguatge com d'expressió eren un 182% superiors. Per això, els investigadors destacaven la necessitat tant de reduir el fum del tabac a les llars amb nens com de prestar més atenció a l'educació del llenguatge en infants vulnerables.

Es transmet l'hàbit?

Tots aquests estudis mostren que el fum del tabac, tant durant l'embaràs com durant la infantesa, perjudica el desenvolupament neurològic i augmenta el risc de certs trastorns i de problemes d'aprenentatge o de llenguatge. Però, si els progenitors són fumadors, és més probable que els fills ho siguin?

Això és el que van analitzar investigadors de la Universitat Curtin de Bentley, Austràlia. El seu estudi s'ha publicat aquest mes d'octubre a la revista Drug and Alcohol Dependence.

La conclusió és que els infants exposats al tabaquisme de la mare durant l'embaràs tenen més risc de ser fumadors. En canvi, els investigadors no van trobar associació entre el tabaquisme del pare durant l'embaràs i l'adquisició de l'hàbit en els fills.

La seva conclusió és que les dones fumadores han d'abandonar l'hàbit durant l'embaràs per reduir el risc que els seus fills també siguin fumadors. I que, sent addictes al tabac, puguin transmetre aquest hàbit a la descendència o puguin provocar algun dels problemes de desenvolupament o les alteracions epigenètiques que tots aquests estudis deixen ben clares.